Tanquem Cofrents

València va cridar 'Fukushima Mai Més'

2012-03-12T11:29:00.005-07:00

Ho vam fer: el tros que uneix el carrer Colón amb els carrers Jorge Juan i Isabel la Catòlica va romandre tancat al trànsit durant més d'una hora. I, no només això, els centenars de ciutadans que passejaven per una de les vies comercials més importants de la ciutat, van parar i van escoltar el nostre crit: "Fukushima Mai Més".

Normal. Comptàvem amb l’ajut de la CEAN, de les 15 organitzacions ecologistes, socials i sindicals que conformen Tanquem Cofrents i d'altres igual d'importants que es van adherir a la concentració del 10 de març. Però, sobretot, comptàvem amb la presència de desenes persones que es van traslladar fins a la Delegació de Govern a València per demanar que accidents nuclears com el de Fukushima no es tornen a repetir i per exigir el tancament immediat de la central de Garoña i, és clar, de la de Cofrents.

I vam ser lúdics en les nostres reivindicacions: amb pancartes gegants, amb xiulets, amb globus negres i grocs i amb un enorme drac negre que dansava al ritme dels nostres càntics. Però, sobretot, vam ser clars en el nostre missatge: Nuclears no! Així ho vam concretar al comunicat de premsa que es va llegir al final de la concentració i així ho van registrar cadenes com TVE (http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-10-03-12/1345865/, minut 13) i RTVV (http://www.rtvv.es/va/informatius/nt9-edicio_3_661163961.html, minut 15), mitjans de comunicació que es van fer ressò de les nostres exigències.

Ara, a recarregar piles per a la Marxa Antinuclear de Cofrents. Ja us anirem explicant.

PD. Volem agrair l'èxit d'aquesta concentració a tots aquells que la van fer possible: Greenpeace, Intersindical Valenciana, Ecologistes en Acció-PV, Joves Verds, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, CGT-PV, Acció pel Clima, GECEN, Xúquer Viu, Baladre, CAT-PV, Salvemos Mijares, Amigos de la Tierra, La Ribera en Bici, CCOO Equo-València, Esquerra Unida, Els Verds-Esquerra Ecologista, Ca Revolta, Centre Social Terra de Benimaclet, PAH-Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, Els Verds del País Valencià.

Valencia gritó 'Fukushima Nunca Más'

Lo hicimos: el trecho que une la calle Colón con las calles Jorge Juan e Isabel la Católica permaneció cerrado al tránsito durante más de una hora. Y, no sólo eso, los cientos de transeuntes que paseaban por una de las vías comerciales más importantes de la ciudad, pararon y escucharon nuestro grito: "Fukushima Nunca Más".

Normal. Contábamos con el respaldo de la CEAN, de las 15 organizaciones ecologistas, sociales y sindicales que conforman Tanquem Cofrents y de otras tantas igual de importantes que se adhirieron a la concentración del 10 de Marzo. Pero, sobre todo, contábamos con la presencia de decenas personas que se trasladaron hasta la Delegación de Gobierno en Valencia para pedir que accidentes nucleares como el de Fukushima no se vuelvan a repetir y para exigir el cierre inmediato de la central de Garoña y, claro, de la de Cofrentes.

Y fuimos lúdicos en nuestras reivindicaciones: con pancartas gigantes, con silbatos, con globos negros y amarillos y con un enorme dragón negro que danzaba al ritmo de nuestros cánticos. Pero, sobre todo, fuimos claros en nuestro mensaje: ¡Nucleares no! Así lo concretamos en el comunicado de prensa que se leyó al final de la concentración y así lo registraron cadenas como TVE (http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-10-03-12/1345865/, minuto 13) y RTVV (http://www.rtvv.es/va/informatius/Nt9-edicio_3_661163961.html, minuto 15), medios de comunicación que se hicieron eco de nuestras exigencias.

Ahora, a recargar pilas para la Marcha Antinuclear de Cofrentes. Ya os iremos contando.

PD. Queremos agradecer el éxito de esta concentración a todos aquellos que la hicieron posible: Greenpeace, Intersindical Valenciana, Ecologistes en Acció-PV, Joves Verds, Acció Ecologista-Agró, WWF-València, CGT-PV, Acció pel Clima, GECEN, Xúquer Viu, Baladre, CAT-PV, Salvemos Mijares, Amigos de la Tierra, La Ribera en Bici, CC.OO, Equo-València, Esquerra Unida, Els Verds-Esquerra Ecologista, Ca Revolta, Centre Social Terra de Benimaclet, PAH-Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, Els Verds del País Valencià.

Concentració 'Fukushima Mai Més'

2012-02-28T02:19:00.004-08:00

10 de març, a les 18.30 hores davant la Delegació de Govern (C/ Colón, 60 - València)

Fukushima Mai més. Viure sense nuclears

2012-02-28T01:35:00.005-08:00

Aquest manifest es llegirà el proper 10 de Març a la concentració que tindrà lloc davant de la Delegació de Govern de València amb motiu del primer aniversari de la tragèdia de Fukushima.

Estem ací reunits per a commemorar, al costat de desenes de ciutats de la resta de l'estat i de l'estranger, on s'estan celebrant actes i accions simultaneament, el primer aniversari de l'acccident de Fukushima, i per a recordar que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència.

Durant l'any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió perquè Fukushima aparega com un esdeveniment superat. La realitat és bastant diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen hui, i els seus efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps.

La data de l'11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, i a les quals ara hem de sumar les d'un desastre nuclear.

A diferència de les seqüeles d'una catàstrofe natural, o d'una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i les víctimes no es trobaran únicament en la zona afectada. És el preu que paguem per l'energia nuclear. L'única eixida a aquesta irracionalitat és detindre les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental.

A més del perill d'accident, les centrals nuclears estan impedint a Espanya una major participació en la generació elèctrica de les energies renovables, que generen moltíssims més llocs de treball que qualsevol altre tipus de generació clàssica i, sobretot, que la nuclear. Unes energies renovables la producció de les quals enforteix també la independència energètica de l'exterior i redueix a mitjà termini el preu de l'electricitat al consumidor final.

Hui la majoria del reactors nuclears de Japó romanen apagats, i no hi ha crisis d'energia ni talls d'electricitat. Hi ha una greu crisi, no obstant açò: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai detalladament, però es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d'euros i , en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost assumit per l'estat japonés, la qual cosa és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària.

Durant tot l'any que ha passat, els defensors de les nuclears a tot el món i especialment al nostre pais han continuat mentint i amagant per a mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals quasi irreversibles.

A Espanya la situació és especialment preocupant, perquè la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima i una de les més velles del món, i tenia determinada una data de tancament, el Govern ha decidit allargar irresponsablement el seu funcionament fins a 2019. També, i més propera a nosaltres, la central de Cofrents, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor nº3 de Fukushima, i malgrat els nombrosos problemes que pateix i les seues freqüents avaries, fa una any va ser també autoritzada per a funcionar deu anys més, sense esperar al menys l'avaluació dels resultats de les proves de resistència que se li han realitzat, per la comissió Europea.

Com en Fukushima, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Garoña o de Cofrents, s'estendrien per tot el país i ho condemnarien a un futur dantesc. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central seguisquen guanyant centenars de milions d'euros, mentre el preu de l'electricitat es mantindrà inalterable, tanquen o no les centrals nuclears.

Per tot açò, fem des d'ací una crida i exigim al govern espanyol, i de la resta dels països nuclearitzats perquè, posant per davant el benestar i el futur de la ciutadania dels beneficis d'algunes empreses, aposten per un model energètic basat en la gestió de la demanda, l'estalvi i l'eficiència energètica, i en la generació mitjançant energies renovables i tanquen, d'una vegada, i per sempre, Garoña, Cofrents i la resta de les nuclears.

Fukushima Nunca mas. Vivir sin nucleares

Este manifesto se leerá el próximo 10 de Marzo en la concentración que tendrá lugar frente a la Delegación de Gobierno de Valencia con motivo del primer aniversario de la tragedia de Fukushima.

Estamos aquí reunidos para conmemorar, junto a decenas de ciudades del resto del estado y del extranjero, donde se están celebrando actos y acciones simultaneamente, el primer aniversario del acccidente de Fukushima, y para recordar que Fukushima no ha terminado, que Fukushima nos afecta, y que en donde hay una nuclear hay un Fukushima (o un Chernóbil), en potencia.

Durante el año que ha pasado hemos visto todo tipo de maniobras de la industria nuclear y sus grupos de presión para que Fukushima aparezca como un acontecimiento superado. La realidad es bastante diferente: las secuelas de la catástrofe continúan hoy, y sus efectos sobre la vida y la salud perdurarán en el tiempo.

La fecha del 11 de marzo de cada año trae el recuerdo de todo tipo de víctimas, personas que han sufrido tragedias por causas naturales o por actos de terrorismo, y a las que ahora tenemos que sumar las de un desastre nuclear.

A diferencia de las secuelas de una catástrofe natural, o de una acción fruto de la barbarie humana, las consecuencias de una catástrofe nuclear, como Fukushima o Chernóbil, se proyectan más allá de los supervivientes, y las víctimas no se encontrarán únicamente en la zona afectada. Es el precio que pagamos por la energía nuclear. La única salida a esta irracionalidad es detener las centrales nucleares, lo que no sólo es posible, económica y técnicamente, sino que también es necesario a nivel social y ambiental.

Además del peligro de accidente, las centrales nucleares están impidiendo en España una mayor participación en la generación eléctrica de las energías renovables, que generan muchísimos más puestos de trabajo que cualquier otro tipo de generación clásica y, sobre todo, que la nuclear. Unas energías renovables cuya producción fortalece también la independencia energética del exterior y reduce a medio plazo el precio de la electricidad al consumidor final.

Hoy la mayoría del reactores nucleares de Japón permanecen apagados, y no hay crisis de energía ni cortes de electricidad. Hay una grave crisis, sin embargo: la de la contaminación radiactiva. Sus efectos y su alcance real no se conocen, ni se conocerán nunca en detalle, pero se cree que el coste económico supera ya los 50.000 millones de euros y , en cualquier caso, sea lo que sea, será un coste asumido por el estado japonés, lo que es tanto como decir por la sociedad japonesa, y no por la compañía eléctrica propietaria.

Durante todo el año que ha pasado, los defensores de las nucleares en todo el mundo y especialmente en nuesto pais han continuado mintiendo o escondiendo para mantener un negocio que cuesta vidas y provoca daños ambientales casi irreversibles.

En España la situación es especialmente preocupante, porque la central nuclear de Garoña es idéntica al reactor número 1 de Fukushima y una de las más viejas del mundo, y tiene determinada una fecha de cierre, el Gobierno ha decidido alargar irresponsablemente su funcionamiento hasta 2019. También, y más cercana a nosotros, la central de Cofrentes, también con muchos años de funcionamiento, es idéntica al reactor nº3 de Fukushima, y a pesar de los numerosos problemas que padece y sus frecuentes averías, hace una año fue también autorizada para funcionar diez años más, sin esperar siquiera a la evaluación de los resultados de las pruebas de resistencia que se le han realizado, por la comisión Europea.

Como en Fukushima, las consecuencias de una catástrofe nuclear no se limitarian a los alrededores de Garoña o de Cofrentes, se extenderán por todo el país y lo condenarían a un futuro dantesco. Este es el riesgo que el gobierno asume, a cambio de que los propietarios de la central sigan ganando cientos de millones de euros, mientras el precio de la electricidad se mantendrá inalterable, cierren o no las centrales nucleares.

Por todo ello, hacemos desde aquí un llamamiento y exigimos al gobierno español, y del resto de los países nuclearizados para que, poniendo por delante el bienestar y el futuro de la ciudadanía de los beneficios de algunas empresas, apuesten por un modelo energético basado en la gestión de la demanda, el ahorro y la eficiencia energética, y en la generación mediante energías renovables y cierren, de una vez, y para siempre, Garoña, Cofrentes y el resto de las nucleares.

No al cementeri nuclear de Villar de Cañas

2011-12-31T10:13:00.000-08:00

TANQUEM COFRENTS denuncia que la decisió d'instal·lar el cementeri nuclear en el municipi de Villar de Cañas (Conca), sense haver consensuat social i políticament un model de gestió d'aquests residus, el seu emplaçament i un pla de tancament proper de les centrals nuclears, significa incrementar l'amenaça que l'energia nuclear representa per a la societat i el medi ambient.

Amb aquesta decisió el Govern s'alinea de manera incondicional amb els interessos de la indústria nuclear i gira l'esquena a la majoria social, reflectida en totes les enquestes, que manifesta un rebuig explícit de l'energia nuclear.

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa els principals grups ecologistes, i també a sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, vol manifestar que la decisió del Govern del PP de situar l'abocador nuclear en el municipi de Villar de Cañas demostra un menyspreu cap als mecanismes i procediments de presa de decisió amb participació social que determina la Unió Europea equivalent a la que va mostrar en el seu moment el govern del PSOE. La decisió és un suport explícit a les companyies elèctriques propietàries de centrals nuclears perquè puguen allargar indefinidament el funcionament d'unes instal·lacions envellides, amb l'increment de riscos que implica per a la població i el medi ambient. A més, suposa, en la practica, un nova subvenció a les empreses nuclears, ja que en el moment en què aquests residus isquen de les centrals on es troben actualment, la seua gestió i els costos associats passaran a l'empresa pública Enresa.

Amb aquesta decisió, el govern Rajoy se situa en la direcció oposada a la que marquen diferents estats europeus com ara Alemanya, Bèlgica i Suïssa, que van acordar abandonar la tecnologia nuclear, i tanca la porta a l'increment de control d'aquesta tecnologia que estan practicant molts altres.

La generació indefinida de residus radioactius d'alta activitat és una de les amenaces més greus de la indústria nuclear. Des del moviment ecologista i social que s'ha oposat a les centrals nuclears sempre s'ha demanat que la redacció d'un pla consensuat de tancament proper en el temps de les centrals nuclears siga la condició prèvia per a abordar el problema d'aquests residus per la seua perillositat i l'amenaça que suposen tant en l'espai (dispersió de la radiació) com en el temps (la radioactivitat dura centenars de milers d'anys). Amb aquesta decisió, el volum de residus radioactius d'alta activitat que caldrà gestionar podria superar els 19.000 metres cúbics segons les xifres indicades pels organismes oficials.

Des de Tanquem Cofrents participarem i donarem el màxim suport a totes les activitats unitàries que es desenvolupen des de la societat civil i el teixit associatiu en contra d'aquesta decisió.

València, 30 de desembre de 2011

No al cementerio nuclear de Villar de Cañas

TANQUEM COFRENTS denuncia que la decisión de instalar el cementerio nuclear en el municipio de Villar de Cañas (Cuenca), sin haber consensuado social y políticamente un modelo de gestión de estos residuos, su emplazamiento y un plan de cierre cercano de las centrales nucleares, significa incrementar la amenaza que la energía nuclear representa para la sociedad y el medio ambiente.

Con esta decisión el Gobierno se alinea de manera incondicional con los intereses de la industria nuclear y da la espalda a la mayoría social, reflejada en todas las encuestas, que manifiesta un rechazo explícito de la energía nuclear.

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a los principales grupos ecologistas, asi como sindicatos y otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, quiere manifestar que la decisión del Gobierno del PP de ubicar este basurero nuclear en el municipio de Villar de Cañas demuestra un desprecio hacia los mecanismos y procedimientos de toma de decisión con participación social que determina la Unión Europea equivalente a la que mostró en su día el gobierno del PSOE. La decisión es un apoyo explícito a las compañías eléctricas propietarias de centrales nucleares para que puedan alargar indefinidamente el funcionamiento de unas instalaciones envejecidas, con el incremento de riesgos que implica a la población y el medio ambiente. Además, supone, en la practica, un nueva subvención a las empresas nucleares, ya que en el momento en que estos residuos salgan de las centrales donde se encuentran actualmente, su gestión y los costes asociados pasaran a la empresa pública Enresa.

Con esta decisión, el gobierno Rajoy se sitúa en la dirección opuesta a la que marcan diferentes estados europeos como los de Alemania, Bélgica, Suiza, que acordaron abandonar el tecnología nuclear, y cierra la puerta al incremento de control de esta tecnología que están practicando muchos otros.

La generación indefinida de residuos radiactivos de alta actividad es una de las amenazas más graves de la industria nuclear. Desde el movimiento ecologista y social que se ha opuesto a las centrales nucleares siempre se ha pedido que la redacción de un plan consensuado de cierre cercano en el tiempo de las centrales nucleares sea la condición previa para abordar el problema de estos residuos por su peligrosidad y la amenaza que suponen tanto en el espacio (dispersión de la radiación) como en el tiempo (la radiactividad dura centenares de miles de años). Con esta decisión el volumen de residuos radiactivos de alta actividad a gestionar podría superar los 19.000 metros cúbicos en base a las cifras indicadas en los organismos oficiales.

Desde Tanquem Cofrents, participaremos y daremos el máximo apoyo a todas las actividades unitarias que se desarrollen desde la sociedad civil y el tejido asociativo en contra de esta decisión.

Valencia, 30 de diciembre de 2011.

Èxit de la I Jornada de Formació Antinuclear

2011-12-20T22:40:00.000-08:00

La I Jornada de Formació Antinuclear va complir amb escreix el seu objectiu principal: oferir a les més de vint persones que van assistir a aquest esdeveniment les eines necessàries per a entendre l'entramat de la indústria i la tecnologia nuclear i poder desenvolupar, d'aquesta manera, un activisme antinuclear conseqüent.

Perquè José Juan Sanchis, Carlos Arribas i Carles Porcel, els tres ponents amb què va comptar aquesta activitat, no sols es van preocupar a explicar què és exactament una central nuclear, quins elements les componen i quin és el seu funcionament, sinó que també es van interessar a mostrar-nos amb detall l'esquelet de la planta de Cofrents i a desvelar-nos quins perills amaguen aquesta i altres instal·lacions nuclears i quines alternatives existeixen a l'energia que generen. I també ens van mostrar com ser més efectius en la transmissió dels nostres missatges.

Ens van parlar, per exemple, de les radiacions alfa, beta i gamma i ens van avançar que els seus efectes en el cos humà poden anar des del càncer de tiroide fins a la mort instantània.

Ens van desmuntar algunes de les teories que les elèctriques i institucions governamentals del nostre país s'encaboten a difondre i que presenten les centrals nuclears com a instal·lacions barates, segures i amb poc impacte mediambiental ateses les seues baixes emissions de CO2. I van desmentir aquestes fal·làcies amb arguments tan sòlids com l'explicació detallada del cicle complet de l'energia nuclear des que s'extrau l'urani de les mines i es tracta per al seu ús nuclear fins que el combustible i les centrals mateixes es converteixen en residus radioactius. I amb dades tan alarmants com aquesta: les piscines de combustible gastat se situen fora de l'edifici de contenció de les centrals sense cap protecció especial i poden arribar a emmagatzemar fins a 100 milions de curis de material radioactiu com en el cas de Cofrents (perquè ens fem una idea: es calcula que la bomba de Hiroshima va difondre 2000 curis i que l'accident de Txernòbil va emetre 2 milions de curis).

Ens van indicar que, a més de la poca seguretat de les plantes del nostre país, un dels principals perills de les centrals nuclears és la inexperiència dels treballadors externs que se sumen a tasques puntuals com ara la parada programada per a la recàrrega de combustible que va protagonitzar a finals de setembre la central de Cofrents.

I ens quedem amb la frase llançada per José Juan Sanchis: “Si arribe a casa i veig que de la meua banyera no para d'eixir aigua, no em pregunte amb què l'arreplegue, si amb un pal de fregar o amb un poal. La primera cosa que faig és tancar l'aixeta”. I açò és justament el que hem de fer amb les centrals nuclears, tancar-les i després trobar una solució per als residus que han generat.

Éxito de la I Jornada de Formación Antinuclear

La I Jornada de Formación Antinuclear cumplió con creces su objetivo principal: ofrecer a las más de veinte personas que asistieron a este evento las herramientas necesarias para entender el entramado de la industria y la tecnología nuclear y poder desarrollar, de esta forma, un activismo antinuclear consecuente.

Porque José Juan Sanchis, Carlos Arribas y Carles Porcel, los tres ponentes con los que contó esta actividad, no sólo se preocuparon en explicar qué es exactamente una central nuclear, qué elementos las componen y cúal es su funcionamiento, sino que también se interesaron en mostrarnos con detalle el esqueleto de la planta de Cofrentes y en desvelarnos qué peligros esconden ésta y otras instalaciones nucleares y qué alternativas existen a la energía que generan. Y también nos mostraron cómo ser más efectivos en la trasmisión de nuestros mensajes.

Nos hablaron, por ejemplo, de las radiaciones alfa, beta y gamma y nos avanzaron que sus efectos en el cuerpo humano pueden ir desde el cáncer de tiroides hasta la muerte instantánea.

Nos desmontaron algunas de las teorías que las eléctricas e instituciones gubernamentales de nuestro país se empeñan en difundir y que presentan a las centrales nucleares como instalaciones baratas, seguras y con poco impacto medioambiental dadas sus bajas emisiones de CO2. Y desmintieron estas falacias con argumentos tan sólidos como la explicación detallada del ciclo completo de la energía nuclear desde que se extrae el uranio de las minas y se trata para su uso nuclear hasta que el combustible y las mismas centrales se convierten en residuos radioactivos. Y con datos tan alarmantes como éste: las piscinas de combustible gastado se sitúan fuera del edificio de contención de las centrales sin ninguna protección especial y pueden llegar a almacenar hasta 100 millones de curios de material radiactivo como en el caso de Cofrentes (para que nos hagamos una idea: se calcula que la bomba de Hiroshima difundió 2000 curios y que el accidente de Chernobyl emitió 2 millones de curios).

Nos indicaron que, además de la poca seguridad de las plantas de nuestro país, uno de los principales peligros de las centrales nucleares es la inexperiencia de los trabajadores externos que se suman a tareas puntuales como la parada programada para recarga de combustible que protagonizó a finales de Septiembre la central de Cofrentes.

Y nos quedamos con la frase lanzada por José Juan Sanchis: “Si llego a casa y veo que de mi bañera no para de salir agua, no me pregunto con qué recojo el agua, si con un mocho o con un cubo. Lo primero que hago es cerrar el grifo”. Y esto es justamente lo que debemos hacer con las centrales nucleares, cerrarlas y después encontrar una solución para los residuos que han generado.

Demanen al CSN que siga estricte en les proves de resistència de les nuclears

2011-12-19T01:38:00.000-08:00

Un centenar de persones, representants de les organitzacions que componen la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear), s'ha concentrat avui davant de la seu del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per denunciar la falta de seguretat de les plantes espanyoles i demanar-li que siga estricte en les proves de resistència que han de superar les centrals nuclears. Aquestes proves van ser requerides pel Congrés dels Diputats a l'abril, i per la Comissió Europea al maig, després de la catàstrofe de Fukushima, que segueix sense control. Les conclusions finals han de ser enviades abans del 31 de desembre a la Comissió Europea.

Les proves de resistència han d'analitzar la resistència i grau de vulnerabilitat de les instal·lacions nuclears davant de possibles atacs terroristes i sabotatges o ciberatacs, els sistemes de contenció davant d'impacte d'aeronaus (per accident o atac terrorista) i els efectes del canvi climàtic de forma completa.

L'informe preliminar sobre les proves de resistència emés el 15 de setembre pel CSN no analitza els aspectes anteriors, però a més mostra que les centrals nuclears espanyoles tenen greus problemes de seguretat:

La central nuclear de Santa María de Garoña, és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3g, tal com ho exigeix ara el regulador [1], el risc d'inundació és molt alt en cas de ruptura de les preses que hi ha aigües amunt, el combustible nuclear gastat es troba significativament desprotegit en cas de pèrdua dels sistemes de refrigeració de la planta i falten mesures per a reduir les concentracions d'hidrogen amb risc d'explosió en la contenció del reactor.

La central nuclear d'Almaraz, és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3g, no hi ha sistema de monitorització sísmica en la central, hi ha un risc elevat d'inundació en el cas de ruptura d'una presa i s'ha demostrat la impossibilitat d'evacuar la calor residual en cas de pèrdua completa de subministrament de corrent altern que s'agreuja si el tall afecta les dues unitats simultàniament.

La central nuclear de Trillo és vulnerable a la inundació interna produïda per un terratrémol i falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor.

La central nuclear d'Ascó és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3 g , té un risc molt elevat d'inundació en cas de ruptura de les preses aigües amunt, les inundacions podrien produir la pèrdua d'alimentació elèctrica externa, el regulador ha informat que l'operador ha fet una anàlisi incompleta de les amenaces combinades (per exemple un accident en la fàbrica de clor i la ruptura d'una presa produïts ambdós per un terratrémol o inundació) i falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor.

La central nuclear de Vandellòs és vulnerable a incendis produïts en l'entorn exterior, falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor i no té capacitat suficient per a mantenir la piscina de combustible nuclear gastat plena d'aigua en cas d'accident greu.

La central nuclear de Cofrents és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3 g , el regulador posa en dubte els plans de resposta de la central a potencials terratrémols, té greu risc d'inundació en cas de ruptura de preses aigües amunt o per precipitacions extremes i el temps és massa curt (11 hores) abans que l'aigua comence a bullir en la piscina de combustible nuclear gastat en el pitjor escenari avaluat.

Per tot això, la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), que agrupa a organitzacions mediambientals, sindicats i partits polítics, i que considera que l'energia nuclear és insegura, antieconòmica, insostenible i prescindible, demana al CSN que complisca amb el mandat del Parlament i que s'establisca un calendari de tancament progressiu de les centrals nuclears espanyoles, començant per les més antigues i insegures.

Notes

[1] El terratrémol de Lorca va tenir una acceleració horitzontal de 0,36 G .

Piden al CSN que sea estricto en las pruebas de resistencia de las nucleares

Un centenar de personas, representantes de las organizaciones que componen la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) se ha concentrado hoy ante la sede del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), para denunciar la falta de seguridad de las plantas españolas y pedirle que sea estricto en las pruebas de resistencia que deben pasar las centrales nucleares. Estas pruebas fueron requeridas por el Congreso de los Diputados en abril, y por la Comisión Europea en mayo, tras la catástrofe de Fukushima, que sigue sin control. Las conclusiones finales deben ser enviadas antes del 31 de diciembre a la Comisión Europea.

Las pruebas de resistencia deben analizar la resistencia y grado de vulnerabilidad de las instalaciones nucleares frente a posibles ataques terroristas y sabotajes o ciberataques, los sistemas de contención ante impacto de aeronaves (por accidente o ataque terrorista), y los efectos del cambio climático de forma completa.

El informe preliminar sobre las pruebas de resistencia emitido el 15 de septiembre por el CSN no analiza los aspectos anteriores, pero además muestra que las centrales nucleares españolas tienen graves problemas de seguridad:

La central nuclear de Santa María de Garoña, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g como el regulador exige ahora [1], el riesgo de inundación es muy alto en caso de rotura de las presas aguas arriba, el combustible nuclear gastado se encuentra significativamente desprotegido en caso de pérdida de los sistemas de refrigeración de la planta y faltan medidas para reducir las concentraciones de hidrógeno con riesgo de explosión en la contención del reactor.

La central nuclear de Almaráz, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, no hay sistema de monitorización sísmica en la central, existe un riesgo elevado de inundación en el caso de rotura de una presa y esta probada la imposibilidad de evacuar el calor residual en caso de pérdida completa de suministro de corriente alterna que se agrava si el corte afecta a ambas unidades simultáneamente.

La central nuclear de Trillo, es vulnerable a la inundación interna producida por un terremoto y faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor.

La central nuclear de Ascó, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, tiene un riesgo muy elevado de inundación en caso de rotura de las presas aguas arriba, las inundaciones podrían producir la pérdida de alimentación eléctrica externa, el regulador ha informado de que el operador ha hecho un análisis incompleto de las amenazas combinadas (por ejemplo un accidente en la fábrica de cloro y la rotura de una presa producidos ambos por un terremoto o inundación) y faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor.

La central nuclear de Vandellòs, es vulnerable a incendios producidos en el entorno exterior, faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor y no tiene capacidad suficiente para mantener la piscina de combustible nuclear gastado llena de agua en caso de accidente grave.

Central nuclear de Cofrentes, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, el regulador pone en cuestión los planes de respuesta de la central a potenciales terremotos, tiene grave riesgo de inundación en caso de rotura de presas aguas arriba o por precipitaciones extremas y el tiempo es demasiado corto (11 horas) antes de que el agua comience a hervir en la piscina de combustible nuclear gastado en el peor escenario evaluado.

Por todo ello, la Coordinador Estatal Antinuclear (CEAN) que agrupa a organizaciones medioambientales, sindicatos y partidos políticos; y que considera que la energía nuclear es insegura, antieconómica, insostenible y, prescindible, pide al CSN que cumpla con el mandato del Parlamento, y que se establezca un calendario de cierre progresivo de las centrales nucleares españolas, comenzando por las más antiguas e inseguras.

Notas

[1] El terremoto de Lorca tuvo una aceleración horizontal de 0,36 G.

17 de Desembre: I Jornada de Formació Antinuclear

2011-12-09T01:14:00.000-08:00

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa els principals grups ecologistes del País Valencià, així com altres organitzacions de la societat civil valenciana organitza una jornada de formació sobre l'energia nuclear, per descomptat des d'un punt de vista crític. Aquesta jornada és gratuïta i està oberta a qualsevol persona interessada, però aquesta està especialment dirigida a persones que vulguen implicar-se en l'activisme antinuclear, amb l'objectiu de donar-los informació i eines per a la realització d'aquesta activitat. No es donarà material per escrit, per la qual cosa es recomana portar paper i bolígraf per prendre apunts. No obstant això, també es recomana portar una memòria USB a fi de fer-se còpies de les presentacions que s'utilitzaran en aquestes jornades. Tot i que la inscripció és gratuïta, es recomana inscriure's enviant un correu a l'adreça tanquemcofrents@gmail.com per poder fer una previsió d'assistents i poder adequar el local al nombre de participants. No està prevista l'organització del dinar, però una vegada allà i en funció dels participants, es pot veure com dinar junts. L'estructura de la jornada és una sèrie de xerrades, seguides cada una per un temps per a dubtes, debat, etc.

17 de Diciembre: I Jornada de Formación Antinuclear

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a los principales grupos ecologistas del País Valenciano, así como otras organizaciones de la sociedad civil valenciana organiza una jornada de formación sobre la energía nuclear, por supuesto desde un punto de vista crítico. Esta jornada es gratuita y esta abierta a cualquier persona interesada, pero esta especialmente dirigida a personas que quieran implicarse en el activismo antinuclear, con el objetivo de darles información y herramientas para la realización de esta actividad. No se va a dar material por escrito, por lo que se recomienda traer papel y boligráfo para tomar apuntes. Sin embargo, también se recomienda traer una memoria USB para poder hacerse copias de las presentaciones que se utilizarán en estas jornadas. Aunque la inscripción es gratuita se recomienda inscribirse enviando un correo a la dirección tanquemcofrents@gmail.com para poder hacer una previsión de asistentes y poder adecuar el local al número de participantes. No esta prevista la organización de la comida, pero una vez allí, y en función de los participantes se puede ver como comer juntos. La estructura de la jornada es una serie de charlas, seguidas cada una por un tiempo para dudas, debate, etc.

“Tanquem Cofrents" denuncia que el mal estat de la central de Cofrents ha causat l'últim accident

2011-11-30T10:25:00.000-08:00

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa els principals grups ecologistes del País Valencià i d'altres organitzacions de la societat civil valenciana, denuncia que anit es va produir una avaria greu en la central de Cofrents, que l'ha obligada a realitzar una parada no programada, a pesar que la informació oferida pel CSN només parla d'una reducció de la seua potència major d'un 20%.

La central ha patit aquesta parada després de detectar un augment de temperatura en l'edifici de la turbina a causa d'un fuga de vapor. Cal recordar que en les centrals nuclears de tipus BWR (reactor d'aigua en ebullició), com ho és la de Cofrents, el vapor d'aigua que mou la turbina prové directament del nucli del reactor, és a dir, que està en contacte amb les barres de combustible d'urani i és per tant altament radioactiu. Açò confirma que almenys s'ha produït una contaminació radioactiva de l'edifici de la turbina, la qual cosa suposa que aquest accident s'ha de classificar almenys amb el grau 1 en l'escala INES d'accidents nuclears. La turbina es troba a més fora de l'edifici de contenció, que és el que està dissenyat per impedir l'extensió de la radioactivitat en cas d'accident del reactor. El que no s'ha comunicat encara és si aquesta contaminació radioactiva ha eixit també a l'exterior de l'edifici de la turbina.

Cal destacar que l'accident s'ha produït només dos setmanes després de la posada en marxa de la central després d'una parada de 48 dies, que ha sigut més llarga del normal, per a dur a terme la recàrrega del combustible i operacions de manteniment. El fet que una central amb el manteniment acabat de fer patisca un accident d'aquest tipus posa de manifest el grau de deteriorament que pateix la central, que ja porta 27 anys de funcionament, a pesar que estava dissenyada en un principi per a una vida de 25 anys; també evidencia la irresponsabilitat del Ministeri d'Indústria i del CSN en renovar-li la llicència de funcionament al març d'enguany per 10 anys més.

Des de Tanquem Cofrents demanem a Iberdrola, la companyia propietària de la central, i al CSN transparència absoluta sobre aquest accident i les conseqüències que puga tindre per als treballadors de la central i la població del seu entorn, i reiterem l'exigència del tancament immediat de la central a causa de la seua perillositat i atés que existeixen sobrades fonts alternatives per a suplir la seua producció.

“Tanquem Cofrents" denuncia el mal estado de la central de Cofrentes como causa del último accidente

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a los principales grupos ecologistas del País Valenciano, asi como otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia que se ha producido esta pasada noche una avería grave en la central de Cofrentes, que la ha obligado a realizar una parada no programada, a pesar de que la información ofrecida por el CSN sólo habla de una reducción de su potencia mayor de un 20%.

La central ha sufrido esta parada después de detectar un aumento de temperatura en el edificio de la turbina a causa de un escape de vapor. Hay que recordar que en las centrales nucleares de tipo BWR (reactor de agua a ebullición), como es la de Cofrentes el vapor de agua que mueve la turbina proviene directamente del núcleo del reactor, es decir, que esta en contacto con las barras de combustible de uranio y es por tanto altamente radioactivo. Esto confirma que se ha producido una contaminación radioactiva de, al menos, el edificio de la turbina, lo que supone que este accidente tenga al menos un grado 1 en la escala INES de accidentes nucleares. La turbina se encuentra además fuera del edificio de contención, que es el que esta diseñado para impedir la extensión de la radiactividad en caso de accidente del reactor. Lo que no se ha comunicado aun es si esta contaminación radioactiva ha salido también al exterior del edificio de la turbina.

Hay que destacar que este accidente se ha producido a sólo dos semanas de la puesta en marcha de la central después de una parada de 48 días, que ha sido más larga de lo normal, para realizar recarga del combustible y operaciones de mantenimiento. El hecho de que una central con el mantenimiento recién realizado sufra un accidente de este tipo pone de manifiesto el grado de deterioro que sufre la central, que ya tiene 27 años de funcionamiento, a pesar de que estaba diseñada en un principio para una vida de 25 años, y la irresponsabilidad del ministerio de Industria y del CSN al renovarle la licencia de funcionamiento en marzo de este mismo año por 10 años más.

Desde Tanquem Cofrents demandamos a Iberdrola, la compañía propietaria de la central, y al CSN transparencia absoluta sobre este accidente y las consecuencias que pueda tener para los trabajadores de la central y la población de su entorno, y reiteramos la exigencia del cierre inmediato de la central a causa de su peligrosidad y dado que existen sobradas fuentes alternativas para suplir su producción.

"La Radioactivitat i la Salut", l'ABC de les nuclears

2011-11-16T12:19:00.000-08:00

Quant de temps hem d'estar exposats a la radiació procedent de l'energia nuclear perquè aquesta afecte el nostre metabolisme? Què passa si sobrepassem la dosi màxima permesa? I què hem de fer si vivim prop d'una central nuclear i hi ha una fuga? Per a una entitat experta en la matèria com l'Observatori de l’Energia de Catalunya les respostes a aquestes qüestions són òbvies. Però per al comú de la població no ho són tant.

Per aquesta raó i per altres com la desinformació a què ens tenen acostumats els governs i els grups de poder, aquest organisme proenergies renovables ha editat La Radioactivitat i la Salut, un text d'11 pàgines dirigit als ciutadans del carrer que pretén resoldre de forma clara i concisa aquestes i altres incògnites sobre l'energia nuclear i els seus efectes sobre el planeta i els sers vius que hi habiten.

Perquè si els habitants de Cofrents (València), Ascó (Tarragona), Vandellós (Tarragona), Almaraz (Cáceres), Santa María de Garoña (Burgos) i Trillo (Guadalajara) i els seus veïns saberen que l'exposició a la radiació ionitzant pot provocar des de la malformació d'un fetus fins al càncer o la mort en menys de 15 dies, no apostarien per les centrals nuclears com a dispensadores d'energia. I perquè, si empreses com ara Endesa, Iberdrola o Nuclenor sotmeteren les instal.lacions nuclears que dirigeixen a proves d'estrés serioses i donaren compte dels resultats d'aquests exàmens, els mateixos ciutadans que donen suport a l'energia nuclear advocarien per energies respectuoses amb el medi ambient.

La Radioactivitat i la Salut, el ABC de las nucleares

¿Cuánto tiempo debemos estar expuestos a la radiación procedente de la energía nuclear para que ésta afecte a nuestro metabolismo? ¿Qué pasa si sobrepasamos la dosis máxima permitida? Y ¿qué debemos hacer si vivimos cerca de una central nuclear y hay una fuga? Para una entidad experta en la materia como el Observatori de l’Energia de Catalunya las respuestas a estas cuestiones son obvias. Pero para el común de la población no lo son tanto.

Por esta razón y por otras como la desinformación a la que nos tienen acostumbrados los gobiernos y los grupos de poder, este organismo proenergías renovables ha editado La Radioactivitat i la Salut, un texto de 11 páginas dirigido a los ciudadanos de a pie que pretende resolver de forma clara y concisa éstas y otras incógnitas sobre la energía nuclear y sus efectos sobre el planeta y los seres vivos que habitan en él.

Porque si los habitantes de Cofrents (Valencia), Ascó (Tarragona), Vandellós (Tarragona), Almaraz (Cáceres), Santa María de Garoña (Burgos) y Trillo (Guadalajara) y sus vecinos supiesen que la exposición a la radiación ionizante puede provocar desde la malformación de un feto hasta el cáncer o la muerte en menos de 15 días, no apostarían por las centrales nucleares como dispensadoras de energía. Y porque, si empresas como Endesa, Iberdrola o Nuclenor sometiesen a pruebas de estrés serias a las instalaciones nucleares que dirigen y diesen cuenta de los resultados de estos exámenes, los mismos ciudadanos que apoyan la energía nuclear abogarían por energías respetuosas con el medio ambiente.

Tanquem Cofrents, en contra de la decisión del MITC

2011-09-30T01:43:00.000-07:00

La noticia llegaba tan sólo nueve días antes de que expirase la autorización de funcionamiento de la central nuclear Asco I y II y lo hacía de manos del Foro de la Industria Nuclear y de la Asociación Nuclear Ascó-Vandellós (ANAV): el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio había decidido renovar la licencia de explotación de esta central durante 10 años más.

Una decisión que sorprende, y mucho, por varias razones. ¿La primera y más obvia? En los últimos cuatro años, la central nuclear tarraconense ha acumulado más de un centenar de incidentes y de problemas de funcionamiento. Uno de los más graves tuvo lugar el 26 de Noviembre del 2007, cuando Ascó I sufrió una fuga de partículas radioactivas que originaron la contaminación de los terrenos colindantes.

La segunda, y no por ello menos importante, tiene que ver con el test de estrés, es decir, las pruebas de seguridad a las que el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) estaba sometiendo a la central de Ascó y de cuyos resultados dependía la prórroga del permiso de explotación de esta plataforma. Unos exámenes que no sólo no habían concluido el 22 de Septiembre –día en que se dio a conocer la decisión del MITC-, sino que se sabía que no estarían listos hasta finales del mes de Diciembre, poniendo en evidencia la inutilidad de los mismos.

El tercer motivo de sorpresa y de indignación está relacionado con la nula implicación del Gobierno español ante los acontecimientos internacionales. Casi seis meses después del accidente nuclear de Fukushima Daiichi y de que Angela Merkel anuciase su intención cerrar paulatinamente las centrales nucleares en Alemania y unas semanas más tarde de que la multinacional Siemens hiciese pública su retirada de la carrera nuclear, nuestro país pone en primer plano a la industria nuclear y deja en segundo lugar a la sociedad civil y a su seguridad.

Y, la última razón es que, con esta decisión, las autoridades españolas no sólo se desmarcan de la tendencia antinuclear de países como Alemania o Japón y obvian los resultados del test de estrés, sino que –como muy bien apunta Carlos Bravo en su artículo Cuando la zorra vigila el gallinero- se saltan las promesas de desnuclearización contenidas en su programa electoral y ponen de manifiesto que su hipocresía.

Ante esta crítica sólo nos queda continuar luchando y, junto a plataformas como Tanquem les Nuclears, decir no a este tipo de energía.

El CSN obri un expedient sancionador a la Central Nuclear de Cofrents per incompliment del PEI (Pla de Emergència Interior)

2011-09-18T12:14:00.000-07:00

La Central no disposa d'una ambulància les 24 hores a disposició dels treballadors ferits en una situació d'emergència.

La Central va modificar el text del PEI aprovat per la Direcció General de Política Energètica i Mines

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes i altres organitzacions de la societat civil valenciana, denuncia que en el ple de 26 de juliol de 2011 del Consell de Seguretat Nuclear es va aprovar l'obertura d'un expedient sancionador als propietaris de la central nuclear de Cofrents per dues infraccions lleus en incomplir el Pla d'Emergència Interior (PEI).

Segons s'ha pogut conéixer ara que s'ha publicat l'acta (amb quasi dos mesos de retard), l'obertura de l'expedient sancionador es fonamenta en dues infraccions:

La primera consisteix a modificar el text del PEI aprovat el 10 de març de 2011 per l'autoritat competent (Direcció General de Política Energètica i de Mines), sense coneixement del CSN, de manera que en compte de disposar d'un ambulància en l'emplaçament físic de la central nuclear a disposició de qualsevol possible treballador ferit o accidentat en una situació d'emergència, la central tenia un conveni amb una entitat mèdica i l'Ajuntament de Cofrentes que posava a disposició de la central nuclear una ambulància en el termini de 15 minuts.

La segona consistia en el fet que en el reforç de guàrdia previst previst en el PEI hi havia dos tècnics que suposadament eren especialistes en protecció radiològica, però que no ho eren realment. Aquests tècnics haurien d'avaluar el nivell d'exposició radiològica exterior a la central nuclear en cas d'accident i fuga radioactiva. A més hi havia sobre el paper dos membres del reforç de guàrdia que mai estaven físicament en el recinte de la central, atés que eren representants sindicals (possiblement alliberats sindicals).

Aquests dos incompliments demostren la política de mentides i enganys que la direcció de la central nuclear de Cofrents manté i ha mantingut en aquest cas davant dels inspectors del propi Consell de Seguretat Nuclear, responsable de tutelar la seguretat de les instal·lacions. Alterar documents oficials, amb la finalitat d'estalviar-se la compra o lloguer d'una simple ambulància que estiga a disposició dels treballadors de la central, és un detall de tot el que és capaç de fer una empresa en el seu afany de maximitzar els beneficis, passant per damunt de la normativa oficial.

València, 16 de setembre de 2011

El CSN abre un expediente sancionador a la Central Nuclear de Cofrentes por incumplimiento del PEI (Plan de Emergencia Interior)

La Central no dispone de una ambulancia las 24 horas a disposición de los trabajadores heridos en una situación de emergencia.

La Central modificó el texto del PEI aprobado por la Dirección General de Política Energética y de Minas.

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a las principales organizaciones ecologistas y a otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia que el Pleno del 26 de julio de 2011 del Consejo de Seguridad Nuclear aprobó la apertura de un expediente sancionador a los propietarios de la Central Nuclear de Cofrentes por dos infracciones leves al incumplir el Plan de Emergencia Interior (PEI).

Según se ha podido conocer ahora que se ha publicado el acta (con casi dos meses de retraso) la apertura del expediente sancionador se fundamenta en dos infracciones:

La primera consiste en modificar el texto del PEI aprobado el 10 de marzo de 2011 por la autoridad competente (Dirección General de Política Energética y de Minas), sin conocimiento del CSN, de tal forma que en lugar de disponer de un ambulancia en el emplazamiento físico de la Central Nuclear a disposición de cualquier posible trabajador herido o accidentado en una situación de emergencia, la Central tenía un convenio con una entidad médica y el Ayuntamiento de Cofrentes que ponía a disposición de la Central Nuclear una ambulancia en el plazo de 15 minutos.

La segunda consistía en que el retén contemplado en el PEI había dos técnicos que supuestamente eran especialistas en Protección Radiológica sin serlo en realidad. Esos técnicos deberían evaluar el nivel de exposición radiológica exterior a la Central Nuclear en caso de accidente y fuga radiactiva. Además había sobre el papel dos miembros del retén que nunca estaban físicamente en el recinto de la Central, dado que eran representantes sindicales posiblemente liberados sindicales.

Esos dos incumplimientos demuestran la política de mentiras y embustes que la Dirección de la Central Nuclear de Cofrentes mantiene y ha mantenido en este caso ante los inspectores del propio Consejo de Seguridad Nuclear, responsable de tutelar la seguridad de esas instalaciones. Alterar documentos oficiales, con la finalidad de ahorrarse la compra o alquiler de una simple ambulancia que esté a disposición de los trabajadores de la Central es un detalle de lo que es capaz de hacer una empresa en su afán de maximizar las ganancias, pasando por encima de la normativa oficial.

Valencia a 16 de septiembre de 2011

El Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética es insuficiente

2011-09-08T07:04:00.000-07:00

Las organizaciones WWF, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, SEO/BirdLife, Greenpeace, Ecología y Desarrollo, Asgeco, y CECU han analizado el nuevo Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética presentado recientemente por el Gobierno para alcanzar los objetivos europeos de ahorro de energía de cara a 2020. Las ONG consideran que la ausencia de un objetivo vinculante, la estimación de los ahorros frente un escenario tendencial y la incorporación de medidas voluntarias, ponen el peligro el cumplimiento de las expectativas del Plan.

Frente al Plan de Ahorro Energético, publicado por el Ministerio de Industria, las organizaciones sociales están convencidas de que España tiene un mayor potencial de eficiencia, especialmente en un período de crisis económica como la actual. El Plan, al que las ONG ya presentaron sus alegaciones, forma parte de la directiva europea que obliga a los Estados miembros a elaborar una estrategia de medidas que contribuyan a alcanzar los objetivos europeos de ahorro del 9% en 2016 y de 20% en 2020.

Para las ONG, el nuevo Plan ha de contemplar un cambio en la cultura de la producción y el consumo energético, incorporando parámetros de ahorro y contención, e incentivando un mayor desarrollo de la eficiencia energética, con el horizonte en el año 2050, que sirva para aumentar simultáneamente el beneficio ambiental, económico y social del país.

Entre sus peticiones, las organizaciones destacan la necesidad de un objetivo vinculante y absoluto de al menos un 20% de reducción del consumo de energía para el año 2020, referido a un año base (ejemplo 2005) que conlleve el establecimiento de las bases legislativas, económicas y sociales necesarias. En la redacción del documento actual, las ONG destacan la ausencia de medidas estructurales para lograr un ahorro efectivo de energía. Las propuestas a juicio de los firmantes, son claramente insuficientes, ya que se enmarcan en un ámbito general de aumento del consumo de energía.

Por otra parte, según las ONG, no existen medidas normativas para evitar el derroche de energía. Un ejemplo concreto es el del sector servicios (hostelería, centros comerciales, centros de ocio...), en el que la tendencia dominante es la instalación cada vez más generalizada de terrazas climatizadas o comercios de puertas abiertas, con el derroche asociado de calefacción en invierno y refrigeración en verano. Además, la ausencia de obligación de auditorías energéticas en sector industrial significa la pérdida de una oportunidad importante ahorrar en un sector que muestra la segunda mayor demanda en términos de energía final con un reparto del 30,2% del consumo total de España.

Estas organizaciones abogan por el establecimiento de medidas fiscales ambiciosas dirigidas a hacer visibles las ventajas económicas de toda medida de eficiencia y ahorro energético. Por ejemplo, la reforma del impuesto de circulación en base a las emisiones de CO2. También la reforma del Impuesto sobre Valor Añadido para la aviación, así como favorecer la producción sostenible, gravando la más contaminante.

Las ONG piden que dentro del Plan Nacional de Eficiencia Energética se establezca un Fondo Nacional de Eficiencia Energética, como aspecto clave de una estructura de "ventanilla única", que incorpore fondos de fuentes diferentes (p.e. de la penalización de las empresas de sector energético que no cumplen los objetivos de los planes de medidas obligatorias), que garantice las máximas inversiones privadas, que agrupe proyectos para hacerlos más atractivos a los inversores y que promueva la sensibilización, la información y la asistencia técnica a los proveedores y a los clientes potenciales.

Tanquem Cofrents denuncia la degradació i la relaxació de la seguretat en la Central Nuclear de Cofrents

2011-09-05T08:30:00.000-07:00

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa les principals organitzacions ecologistes i altres organitzacions de la societat civil valenciana, denuncia que s'han modificat algunes condicions de funcionament de la central de Cofrents, fet que suposa una degradació de la seguretat d'aquesta planta.

En primer lloc, deixaran de fer-se inspeccions de les soldadures circumferencials de la caixa del reactor, que conté les barres d'urani i està plena d'aigua altament radioactiva, la qual cosa sotmet els metalls, com els d'aquestes soldadures, a una fatiga de material extrema. En el cas que es produïren badalls en aquestes soldadures tindria lloc una pèrdua de l'aigua de refrigeració, el pitjor que li pot ocórrer a una central atòmica, semblant al que ha ocorregut en els reactors de Fukushima. El bon estat d'aquestes soldadures és particularment important en cas d'una situació de LTOP (sobrepressurització en fred) de la caixa del reactor, una situació que pot ocórrer durant el funcionament normal de la central, i que es pot per tant minimitzar, però que també pot ocórrer per avaries, com de fet ha estat a punt de succeir en centrals semblants a la de Cofrents.

En segon lloc, es va augmentar el grau de cremat de part de les barres d'urani des de 40 MWd/kg U, que és el grau màxim que s'assolia fins ara, fins a 70 MWd/kg U. Açò té com a resultat un augment de l'oxidació i corrosió d'aquestes barres, que augmenta la probabilitat de fugues i contaminació de l'aigua del reactor, i també una disminució de la seua conductivitat tèrmica, cosa que en cas d'incidents de sobrepotència tèrmica o de pèrdua d'aigua refrigerant agreujaria les conseqüències de l'accident.

Tanquem Cofrents vol destacar especialment que aquestes actuacions que degraden i relaxen la seguretat es produeixen justament en el moment en què s'hauria de fer tot al contrari, és a dir, quan fa poc que s'ha autoritzat el funcionament durant deu anys més, fins el 2021, d'una central vella i deteriorada, que ja té 27 anys, dos més que la vida útil que li van donar els seus fabricants.

Aquestes modificacions en el funcionament de la planta han sigut autoritzades pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) en el ple de 20 de juliol passat, basant-se en l'extrapolació de dades experimentals i en càlculs probabilístics, considerant que la probabilitat que aquestes modificacions produïsquen problemes és prou baixa com per a permetre-les. Quant a això, la plataforma Tanquem Cofrents afirma que aquesta forma de funcionar ja no és vàlida en l'era post-Fukushima en què hem entrat. Cal recordar que l'accident en la central de Fukushima s'ha produït perquè els tècnics de la central van considerar que la probabilitat que ocorreguera un tsunami de més de 6 metres era menyspreable i només van construir barreres d'aquesta mida, amb les conseqüències que ja coneixem.

Finalment, Tanquen Cofrents vol denunciar que el motiu pel qual la central nuclear de Cofrents, amb la complicitat del CSN, ha fet aquestes modificacions ha sigut, com sempre, augmentar encara més els enormes beneficis que té la central (obté en l'actualitat uns beneficis nets que estan entre mig i un milió d'euros diaris, per la venda de 25 milions de kilowatts-hora ) encara que siga a costa, com és el cas, de disminuir la seguretat i de posar-nos a la població encara més en perill.

València 2 de setembre 2011

Tanquem Cofrents denuncia la degradación y la relajación de la seguridad en la central nuclear de Cofrents

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a los principales organizaciones ecologistas, y otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia que se han modificado algunas condiciones de funcionamiento de la central de Cofrentes, que suponen una degradación de la seguridad de esta planta.

En primer lugar se van a dejar de realizar inspecciones de las soldaduras circunferenciales de la vasija del reactor, que contiene las barras de uranio y está llena de agua altamente radioactiva, lo que somete los metales, como los de estas soldaduras, a una fatiga de material extrema. En caso de que se dieran grietas en estas soldaduras se produciría una perdida del agua de refrigeración, lo peor que le puede ocurrir a una central atómica, similar a lo que ha ocurrido en los reactores de Fukushima. El buen estado de estas soldaduras son particularmente importantes en caso de una situación de LTOP (sobrepresurización en frío) de la vasija, una situación que puede ocurrir durante el funcionamiento normal de la central, y que se puede por tanto minimizar, pero también puede ocurrir por averías, como de hecho ha estado a punto de ocurrir en centrales similares a la de Cofrentes.

En segundo lugar, se va aumentar el grado de quemado de parte de las barras de uranio desde 40 MWd/kg U, que es el grado máximo que se alcanzaba hasta ahora, hasta 70 MWd/kg U. Esto tiene como resultado un aumento de la oxidación y corrosión de estas barras, que aumenta la probabilidad de fugas y contaminación del agua del reactor, asi como una disminución de su conductividad térmica, lo que en caso de incidentes de sobrepotencia térmica o de perdida de agua refrigerante agravaría las consecuencias del accidente.

Tanquem Cofrents quiere destacar especialmente que estas actuaciones que degradan y relajan la seguridad se producen justamente en el momento en que se tendría que hacer todo lo contrario, es decir, cuando se acaba de autorizar el funcionamiento durante diez años más, hasta 2021, de una central vieja y deteriorada, que ya tiene 27 años, dos más que la vida útil que le dieron sus fabricantes.

Estas modificaciones en el funcionamiento de la planta han sido autorizadas por el Consejo de Seguridad Nuclear en el Pleno del 20 de julio pasado, en base a la extrapolación de datos experimentales y a cálculos probabilísticos, considerando que la probabilidad de que estas modificaciones produzcan problemas es lo suficientemente baja como para permitirlas. A este respecto, la plataforma Tanquem Cofrents afirma que esta forma de funcionar ya no es válida en la era post-Fukushima en la que hemos entrado. Hay que recordar que el accidente en la central de Fukushima se ha producido porque los técnicos de la central consideraron que la probabilidad de que ocurriera un tsunami de más de 6 metros era despreciable y sólo construyeron barreras de esta medida, con las consecuencias por todos conocidas.

Por último, Tanquen Cofrents quiere denunciar que el motivo por el que la central nuclear de Cofrentes, con la complicidad del CSN, ha realizado estas modificaciones ha sido, como siempre, aumentar aún más los enormes beneficios que tiene la central (obtiene en la actualidad unos beneficios netos de entre medio y un millón de euros diarios, por la venta de 25 millones de kilowatios·hora ) aunque sea a costa, como es el caso, de disminuir la seguridad, y de ponernos a la población aun más en peligro.

Valencia a 2 de septiembre 2011

Verkami i Pol·len Edicions promouen el primer llibre antinuclear col·lectiu

2011-08-25T01:25:00.000-07:00

Avui actius… o demà radioactius! és el títol que rep l'última proposta de la col·lecció Producció Neta de Pol·len Edicions i que, en tan sols 128 pàgines, repassa la història del món nuclear i dóna resposta als principals dubtes que aquest planteja mitjançant informació científica contrastada i material visual tan atractiu com gràfics, taules i mapes.

Però, a més de la seua temàtica –poc freqüent en el món editorial espanyol- i del seu disseny i edició totalment respectuosos amb el medi ambient, aquest llibre té una altra peculiaritat: el seu finançament.

Són els futurs lectors els que, mitjançant una aportació econòmica que oscil·larà entre els 15 i els 500 euros, exerceixen de mecenes i contribueixen a la publicació d'un text escrit i coordinat per Jordi Bigues, dissenyat per Manuel Reyes i amb col·laboradors de luxe com ara Ulrich Beck, Jaume Morron i Eduard Rodríguez Farré, entre d'altres.

Des que aquest projecte es va donar a conéixer el 18 d'agost fins al dia en què conclou el període de recollida de diners, el 24 de setembre, s'espera reunir 7.500 euros. Un capital que no només anirà destinat a la publicació dels exemplars venuts en versió offline i online, sinó també a la creació d'un carnet de radiacions personals on registrar els nivells de radiació a què ens exposem diàriament i a l'estampació de samarretes.

Formar part d'aquesta nova iniciativa és molt fàcil: només has d'entrar en Verkami, triar entre les cinc modalitats de mecenatge que existeixen i omplir un breu formulari perquè es faça efectiva.

Verkami y Pol·len Edicions promueven el primer libro antinuclear colectivo

Avui actius… o demà radioactius! es el título que recibe la última propuesta de la colección Producció Neta de Pol·len Edicions y que, en tan solo 128 páginas, repasa la historia del mundo nuclear y da respuesta a las principales dudas que éste plantea a través de información científica contrastada y de material visual tan atractivo como gráficos, tablas y mapas.

Pero, además de su temática –poco frecuente en el mundo editorial español- y de su diseño y edición totalmente respetuosos con el medio ambiente, este libro tiene otra peculiaridad: su financiación.

Son los futuros lectores quienes, a través de una aportación económica que oscilará entre los 15 y los 500 euros, ejercen de mecenas y contribuyen a la publicación de un texto escrito y coordinado por Jordi Bigues, diseñado por Manuel Reyes y con colaboradores de lujo como Ulrich Beck, Jaume Morron y Eduard Rodríguez Farré, entre otros.

Desde que este proyecto se dio a conocer el 18 de agosto hasta el día que concluye el periodo de recogida de dinero, el 24 de septiembre, se espera reunir 7.500 euros. Un capital que no solo irá destinado a la publicación de los ejemplares vendidos en versión offline y online, sino también a la creación de un carnet de radiaciones personales donde registrar los niveles de radiación a los que nos exponemos diariamente y a la estampación de camisetas.

Formar parte de esta novedosa iniciativa es muy fácil: sólo debes entrar en Verkami, elegir entre las cinco modalidades de mecenazgo que existen y cumplimentar un breve formulario para que se haga efectiva.

Ara més que mai: sí al tancament d'Ascó

2011-08-05T06:45:00.000-07:00

Amb indignació. Així és com hem rebut molta gent la decisió del CSN (Consell de Seguretat Nuclear) d'avalar la renovació de l'autorització d'explotació de la central nuclear d'Ascó durant 10 anys més.

Les raons són més que evidents: la màxima autoritat atòmica del país no ha tingut en compte, entre moltes altres coses, el resultat de les proves d'estrés encarregades pel Congrés dels Diputats de les quals, si es compleix el calendari establit, es farà públic un informe preliminar el dia 15 d'aquest mes.

Una falta de rigor que no sols li recriminen les entitats ecologistes i ciutadanes que conformenTanquem les Nuclears, sinó també representants de la política nacional com ara el secretari nacional de Medi Ambient del PSC, Jordi Terrades, qui qualifica aquesta decisió de “precipitada”.

I, sobretot, el CSN ha eludit el llarg historial d'incidents amb què compta la nuclear de la Ribera de l'Ebre (Tarragona).Un dels més greus? La fuga de partícules radioactives que va tindre lloc el 26 de novembre de 2007 i que va provocar la contaminació d'edificis i paratges naturals pròxims a la zona. Una catàstrofe que, a més, va evidenciar la falta d'escrúpols de la direcció de la central i del Consell de Seguretat Nuclear, capaços de mantenir en secret aquest accident durant 4 mesos.

Incidents que, junt amb la fallada d'una de les bombes de subministrament auxiliar d'aigua d'Ascó II l'any 2005 i al terreny inestable en què està ubicada, ens fan pensar, inevitablement, en aquesta central com en la pròxima Vandellòs I o en la Fukushima catalana. I, incidents que fan patent allò que és obvi: el tancament de la nuclear d'Ascó no és una alternativa, és una obligació.

Ahora más que nunca: sí al cierre de Ascó

Con indignación. Así es como hemos recibido muchos la decisión del CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) de avalar la renovación de la autorización de explotación de la central nuclear de Ascó durante 10 años más.

Las razones son más que evidentes: la máxima autoridad atómica del país no ha tenido en cuenta, entre otras muchas cosas, el resultado de las pruebas de estrés encargadas por el Congreso de los Diputados de las que, si se cumple el calendario establecido, se hará público un informe preliminar el día 15 de este mes.

Una falta de rigor que no sólo le recriminan las entidades ecologistas y ciudadanas que conformanTanquem les Nuclears, sino también representantes de la política nacional como el Secretario Nacional de Medio Ambiente del PSC, Jordi Terrades, quien tilda esta decisión de “precipitada”.

Y, sobre todo, el CSN ha eludido el largo historial de incidentes con el que cuenta la nuclear de la Ribera del Ebro (Tarragona).¿Uno de los más graves? La fuga de párticulas radioactivas que tuvo lugar 26 de Noviembre del 2007 y que provocó la contaminación de edificios y parajes naturales cercanos a la zona. Una catastrofe que, además, evidenció la falta de escrúpulos de la dirección de la central y del Consejo de Seguridad Nuclear, capaces de mantener en secreto este accidente durante 4 meses.

Incidentes que, junto al fallo de una de las bombas de suministro auxiliar de agua de Ascó II en el año 2005 y al terreno inestable en que está ubicada, nos hacen pensar, inevitablemente, en esta central como en la próxima Vandellòs I o en la Fukushima catalana. E, incidentes que hacen patente lo obvio: el cierre de la nuclear de Ascó no es una alternativa, es una obligación.

Radiating Posters: la lluita antinuclear, en imatges

2011-07-28T00:50:00.000-07:00

Interessant proposta la que ens fan el WISE Amsterdam i la Laka Foundation: revisar 40 anys de lluita antinuclear mundial a través dels cartells que van representar aquest moviment de l'any 1970 al 2011.

El nom d'aquesta iniciativa? Radiating Posters, una publicació de 200 pàgines de grandària A4 a tot color que, a més de contenir cartells de procedència holandesa, compta amb imatges de 34 països més, entre aquests Espanya.

En total, 603 reproduccions que no sols ens ajuden a fer un repàs a la història recent del moviment antinuclear i a commemorar les víctimes de la tragèdia de Txernòbil, sinó també a recuperar imatges que formen part de la memòria gràfica col·lectiva.

El preu d'aquest llibre és de 20 euros -5 euros més si volem obtenir l'edició espanyola d'aquesta publicació, Carteles Radiantes- i el seu distribuïdor al nostre país és Ecoserveis.

Interesante propuesta la que nos hacen el WISE Amsterdam y la Laka Foundation: revisar 40 años de lucha antinuclear mundial a través de los posters que representaron a este movimiento del año 1970 al 2011.

¿El nombre de esta iniciativa? Radiating Posters, una publicación de 200 páginas tamaño A4 a todo color que, además de contener carteles de procedencia holandesa, cuenta con imágenes de 34 países más, entre ellos España.

En total, 603 reproducciones que no solo nos ayudan a hacer un repaso a la historia reciente del movimiento antinuclear y conmemorar a las víctimas de la tragedia de Chernobyl, sino también a recuperar imágenes que forman parte de la memoria gráfica colectiva.

El precio de este libro es de 20 euros -5 euros más si queremos obtener la edición española de esta publicación,Carteles Radiantes- y su distribuidor en nuestro país es Ecoserveis.

Cofrents registra una baixada anòmala del 72% per un error humà en el maneig d'una bomba de recirculació

2011-05-28T23:01:00.000-07:00

IBERDROLA DESINFORMA AL CSN I SOSTÉ QUE LA CAIGUDA DE POTÈNCIA ÉS DEL 45%

LA CENTRAL PODRIA HAVER ENTRAT EN UNA ZONA PROPENSA A L'APARICIÓ D'INESTABILITATS TERMOHIDRÀULIQUES

Al voltant de les 13.00 hores d'ahir 27 de maig, la central nuclear de Cofrents va sofrir una baixada sobtada de potència: Des dels 1.100 MW fins als 310 MW. Es tracta d'una pèrdua de potència nominal del 72%. No obstant, Iberdrola en la seua comunicació al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) informa d'una reducció de només un 45%, posant en evidència una vegada més la seua política de desinformació i falsedat informativa.

La brusca caiguda de potència de la central nuclear de Cofrents es deu a un error humà en la manipulació inapropiada d'una bomba del sistema de recirculació. En les centrals nuclears d'aigua en ebullició (BWR) com la de Cofrents eixes bombes, junt amb les barres de control, són el principal sistema de regulació de la potència tèrmica del reactor i el seu control és clau per a determinar la seua estabilitat.

En este cas, un error humà ha suposat l'entrada del reactor en una zona de potències baixes sense dispar (SCRAM) del reactor per inserció de les barres de control. En eixa zona hi ha determinades configuracions del reactor, quant a flux del sistema de recirculació i potència tèrmica, que estan estrictament prohibides per les Especificacions Tècniques de Funcionament del reactor. Esta prohibició es deu al fet que eixa regió és propícia a l'aparició d'inestabilitats termohidràuliques, en les quals hi ha unes variacions periòdiques en la potència tèrmica del reactor que poden conduir a una pèrdua del seu control.

Este problema dels reactors BWR va aparéixer de forma inesperada per primera vegada en la central de Caorso (Itàlia) en 1982 i de forma més espectacular en la central de LaSalle County en 1988. A més s'ha reproduït posteriorment en molts altres reactors BWR. A Cofrents va aparéixer per primera vegada el 29 de gener de 1991, amb unes variacions de potència del 13% pic a pic, i de nou va tindre lloc a primers d'abril del 2002, com es posa de manifest en els informes del CSN.

Este error humà podria haver provocat que el reactor travessara eixes regions prohibides de configuració del reactor, posant en risc l'estabilitat d'este.

A més a més, respecte a la política informativa d'Iberdrola, cal lamentar que no és la primera vegada que l'empresa concessionària de la central nuclear valenciana mentix descaradament. Sense anar més lluny, el 16 d'abril va haver-hi una baixada de potència en la central nuclear de Cofrents que no va quedar reflectida en els informes mensuals de producció d'electricitat que elabora Iberdrola periòdicament.

Des de la Plataforma TANQUEM Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes, socials i sindicals del País Valencià, apel·lem una vegada més a la responsabilitat dels nostres governants per a exigir-los el tancament immediat de la central de Cofrents i de les altres nuclears de l'Estat Espanyol.

Cofrentes registra una bajada anómala del 72% por un error humano en el manejo de una bomba de recirculación

2011-05-28T23:00:00.000-07:00

IBERDROLA DESINFORMA AL CSN Y SOSTINE QUE LA CAÍDA DE POTENCIA ES DEL 45%

LA CENTRAL PODRÍA HABER ENTRADO EN UNA ZONA PROPENSA A LA APARICIÓN DE INESTABILIDADES TERMOHIDRÁULICAS

Alrededor de las 13.00 horas de ayer 27 de mayo, la central nuclear de Cofrentes sufrió una bajada repentina de potencia: Desde los 1.100 MW hasta los 310 MW. Se trata de una pérdida de potencia nominal del 72%. Sin embargo, Iberdrola en su comunicación al Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) informa de una reducción de solamente un 45%, poniendo en evidencia una vez más su política de desinformación y falsedad informativa.

La brusca caída de potencia de la central nuclear de Cofrentes se debe a un error humano en la manipulación inapropiada de una bomba del sistema de recirculación. En las centrales nucleares de agua en ebullición (BWR) como la de Cofrentes esas bombas, junto con las barras de control, son el principal sistema de regulación de la potencia térmica del reactor y su control es clave para determinar la estabilidad del mismo.

En este caso, un error humano ha supuesto la entrada del reactor en una zona de potencias bajas sin disparo (SCRAM) del reactor por inserción de las barras de control. En esa zona hay determinadas configuraciones del reactor, en cuanto a flujo del sistema de recirculación y potencia térmica, que están estrictamente prohibidas por las Especificaciones Técnicas de Funcionamiento del reactor. Esta prohibición se debe a que esa región es propicia a la aparición de inestabilidades termohidráulicas, en las cuales hay unas variaciones periódicas en la potencia térmica del reactor que pueden conducir a una pérdida de control del mismo.

Este problema de los reactores BWR apareció de forma inesperada por primera vez en la central de Caorso (Italia) en 1982 y de forma más espectacular en la central de LaSalle County en 1988. Además se ha reproducido posteriormente en muchos otros reactores BWR. En Cofrentes apareció por primera vez el 29 de enero de 1991, con unas variaciones de potencia del 13% pico a pico, y de nuevo tuvo lugar a primeros de abril de 2002, como se pone de manifiesto en los informes del CSN.

Este error humano podría haber provocado que el reactor atravesara esas regiones prohibidas de configuración del reactor, poniendo en riesgo la estabilidad del mismo.

Respecto a la política informativa de Iberdrola, hay que lamentar que no es la primera vez que la empresa concesionaria de la central nuclear valenciana miente descaradamente. Sin ir más lejos, el 16 de abril hubo una bajada de potencia en la central nuclear de Cofrentes que no quedó reflejada en los informes mensuales de producción de electricidad que elabora Iberdrola periódicamente.

Desde la Plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a las principales organizaciones ecologistas, sociales y sindicales del País Valenciano, apelamos una vez más a la responsabilidad de nuestros gobernantes para exigirles el cierre inmediato de la central de Cofrentes y de las demás nucleares del Estado Español.

L'Ajuntament d'Aldaia aprova una moció pel tancament de les centrals nuclears

2011-05-18T13:55:00.000-07:00

El passat 29 de març el ple de l'Ajuntament d'Aldaia va aprovar per unanimitat (PSOE, PP i EU) una moció en la qual, a més de manifestar la solidaritat d'Aldaia amb la població japonesa afectada pel terratrèmol i l'accident de diversos reactors de Fukushima, acordà diverses propostes dirigides a l'eliminació de l'energia nuclear a l'estat espanyol:

exigència de no ampliació de la vida útil de les centrals nuclears actives;
decretar el tancament definitiu de la CN de Garoña;
tancament cautelar, per a sotmetre-les a un rigorós estudi de seguretat, de les centrals d'Almaraz, Ascó i Cofrents;
elaboració d'un nou Pla Energètic Nacional;
aposta per les energies renovables;
exigència d'un pla de tancament ordenat i gradual de totes les centrals nuclears de l'estat espanyol;
declaració d'Aldaia com a "municipi desnuclearitzat" i petició al Consell de declaració del País Valencià "Comunitat Autònoma desnuclearitzada".

L'absència de problemes després de reduir-se en més del 50% la producció nuclear d'electricitat demostra que les nuclears són prescindibles

2011-05-07T16:28:00.000-07:00

En la matinada del divendres al dissabte la producció elèctrica nuclear va descendir al 48'2% i no es va enregistrar cap tipus d'incidència

La plataforma Tanquem Cofrents demana novament el tancament immediat de la central valenciana i la de la resta de nuclears espanyoles després de constatar que, després del dràstic descens de la producció nuclear d'electricitat (més del 50% en la matinada del divendres al dissabte), no s'ha enregistrat cap apagada ni cap altre tipus d'incidència. Per a la plataforma açò demostra que actualment l'energia nuclear és totalment prescindible i innecessària per al mix energètic espanyol.

La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes, sindicals i socials del País Valencià, informa que en la matinada del divendres 6 al dissabte 7 de maig la producció elèctrica de les centrals nuclears espanyoles es reduí al 48'2% de la seua capacitat, passant de 7.777 MW a 3.748 MW. Este dràstic descens de la producció nuclear d'electricitat en el nostre país es deu al fet que actualment quatre centrals espanyoles (Garoña, Trillo, Ascó I i Vandellós II) estan fora de servici i a més Cofrents va enregistrar una baixada de potència, precisament en la matinada del divendres al dissabte.

Tant la central nuclear de Garoña com la de Trillo es troben fora de servici per la parada programada que es realitza anualment per a la recarrega de combustible. Per la seua banda, Ascó I va començar el passat mes d'abril la seua parada de recarrega i havia d'haver reiniciat la seua activitat el passat 1 de maig. No obstant, problemes sorgits durant la parada impedixen que esta nuclear reprenga el seu funcionament i per tant la seua producció elèctrica. Més greu és el cas de la quarta central fora de servici, la de Vandellós II, que s'ha vist obligada a efectuar una parada no programada a causa de la impossibilitat dels responsables de la nuclear per a solucionar un problema en el sistema de refrigeració de la central. Segons les especificacions tècniques, este problema havia de solucionar-se en menys de tres dies, fet que no van aconseguir els responsables de la central, per la qual cosa es va haver de realitzar esta parada no programada.

A la parada, programada o no, d'estes quatre centrals nuclears es va sumar en la matinada del divendres al dissabte la baixada de producció de la central valenciana de Cofrents, probablement ocasionada per la reconfiguració de les barres de control de la central. No és la primera vegada que es produïx una baixada de producció d'este tipus a Cofrents, que sol coincidir habitualment amb el cap de setmana (quan el preu de l'electricitat descendix).

José Juan Sanchis, portaveu de la plataforma Tanquem Cofrents, destaca que “la producció nuclear d'electricitat s'ha reduït més del 50% a Espanya i no ha passat res. No hi ha hagut ni apagades ni cap tipus de problema semblant, el que demostra que podem prescindir de forma immediata de l'energia nuclear. Una energia, que com desgraciadament ens ha recordat recentment el lamentable accident de la central japonesa de Fukushima, està fora del nostre control. Afortunadament, l'absència d'incidències després de la dràstica reducció de la producció nuclear d'electricitat constata que podem viure bé sense les nuclears”.

Per tot això, la plataforma Tanquem Cofrents exigix de nou el tancament de la central nuclear valenciana i de la resta de centrals espanyoles. “Hem de deprendre la lliçó que ens ha donat el desgraciat accident nuclear de Fukushima, el més greu de la història només superat per la catàstrofe de Chernobil, i salvaguardar la seguretat de la ciutadania tancant immediatament les centrals nuclears, que actualment han deixat de ser necessàries per al mix energètic espanyol”, conclou José Juan Sanchis.

Concentració a Alzira pel tancament de la nuclear de Cofrents

2011-04-27T14:02:00.000-07:00

El 26 d'abril, 25é aniversari de l'accident de la central nuclear de Txernòbil, centenars de persones es manifesten a la Plaça Major d'Alzira per demanar el tancament de la central nuclear de Cofrents.

A continuació podeu veure el vídeo realitzat per Xúquer Viu.

Imatges de la mani antinuclear del 9 d'abril

2011-04-25T15:49:00.000-07:00

S'estan produint fugues en el nucli del reactor nuclear de Cofrents

2011-04-18T17:58:00.000-07:00

[ comunicado en castellano ]

Persisteixen les fugues en els accionadors hidràulics de les barres de control en la central nuclear de Cofrents, a pesar que tots els accionadors van ser substituïts en les recàrregues de 2005 i 2007, en un treball qualificat pel Consell de Seguretat Nacional com "de gran envergadura" i "tecnològicament avançat". Aquest fet demostra que la corrosió intergranular del vas del reactor segueix activa.

La plataforma “Tanquem Cofrents, que integra les principals organitzacions ecologistes del País Valencià, i també sindicats i d'altres organitzacions cíviques, denuncia que s'estan produint fugues del vas del reactor de Cofrents, que cauen en el pou sec, una zona situada baix del vas, sense que la direcció de la central tinga cap idea de quina és la causa d'aquesta fuga.

Segons l'acta d'inspecció del Consell de Seguretat Nuclear expedida l'11 de març de 2011 i penjada en la pàgina web del CSN (acta ain_cof_727_11), firmada pels inspectors residents del CSN en la pròpia central, corresponent al període entre l'1 d'octubre i el 31 de desembre de 2010, es constata una fuga d'aigua refrigerant en el pou sec.

Aquesta fuga de 4.000 litres per dia es produeix en diversos accionadors de les barres de control (CRD), situats en el pedestal del vas del reactor, amb els números 20-13, 40-29 i 40-09. En els dos primers accionadors, segons el CSN, hi ha un petit degoteig, però en l'últim el degoteig és continu. Les barres de control són el principal sistema d'aturada del reactor en cas d'emergència i han d'estar en perfecte estat de funcionament. En les centrals d'aigua en ebullició com ho és la de Cofrents, les barres entren des de baix, per la qual cosa han de ser impulsades per un sistema hidràulic que fan funcionar els accionadors. Els sis reactors de Fuskushima-Daiichi són, per cert, d'aquest tipus.

Cal destacar que, tot i la gravetat del problema, i que la direcció de la central reconeix que no sap quina n'és la causa, aquesta ha continuat funcionant a plena potència, la qual cosa demostra, una vegada més, que la direcció de la central continua mantenint una política de posar en primer lloc la producció elèctrica i els beneficis econòmics, per davant de la seguretat dels seus treballadors i de la població en general.

S'ha de tenir en compte que en les recàrregues de 2005 i 2007 es van substituir totes les canonades dels accionadors de les barres de control, després de l'aprovació d'un complex programa de substitució i d'elaboració de noves soldadures per primera vegada en aquesta central nuclear, ja que es produïen fugues en els accionadors, a causa de la corrosió intergranular que es produeix en l'acer del vas del reactor. El CSN va qualificar les substitucions en 2007 com un treball de “gran envergadura” amb una metodologia “nova i tecnològicament avançada”. Aquestes soldadures es van haver de tornar a dessoldar i efectuar-ne de noves, ja que les que es van dur a terme en primer lloc eren defectuoses. Aquest fet va retardar durant unes quantes setmanes la connexió de la central nuclear després de la recàrrega programada de combustible d'abril de 2007.

La constatació actual per part del CSN de l'existència de noves fugues demostra, o bé que les soldadures no es van fer correctament, o bé que el procés de corrosió intergranular continua deteriorant la integritat del vas del reactor.

Encara que el CSN subestima la importància d'aquestes fugues, avaluades en 4.000 litres per dia al final de l'any 2010, a causa de la dilució (“aigua del reactor molt diluïda”), baixa activitat radioactiva i tendència estabilitzada, segons la nostra opinió és un fet que té gran importància perquè demostra que el procés de corrosió segueix endavant. Sorprén també que l'acta d'inspecció siga d'un dia posterior a l'aprovació de la pròrroga del funcionament a la CN de Cofrents durant 10 anys més per part del titular del Ministeri d'Indústria.

També és molt significativa la falta d'exigència i la complicitat del Consell de Seguretat Nuclear cap a les empreses propietàries de les centrals atòmiques; a pesar de l'existència d'aquest i d'altres problemes detectats pels seus inspectors en la central de Cofrents, el CSN va autoritzar el 10 de març de 2011 la renovació de la llicència de funcionament d'aquesta central durant 10 anys més.

La plataforma Tanquem Cofrents considera que cal aprendre la lliçó de l'accident de Fukushima i que la seguretat de la ciutadania exigeix el tancament immediat i definitiu de la central de Cofrents, la producció de la qual, d'altra banda, és fàcilment substituïble i, per tant, no és necessària.

Se están produciendo fugas en el núcleo del reactor nuclear de Cofrentes

2011-04-18T17:57:00.000-07:00

[ comunicat en valencià ]

Persisten las fugas en los accionadores hidráulicos de las barras de control en la central nuclear de Cofrentes, pese a que todos los accionadores fueron sustituidos en las recargas de 2005 y 2007, en un trabajo calificado por el Consejo de Seguridad Nacional como "de gran envergadura" y "tecnológicamente avanzado". Este hecho demuestra que la corrosión intergranular de la vasija del reactor sigue activa.

La plataforma “Tanquem Cofrents, que integra a las principales organizaciones ecologistas del País Valenciano, así como sindicatos y otras organizaciones cívicas, denuncia que se están produciendo fugas de la vasija del reactor de Cofrentes, que caen en el pozo seco, una zona situada debajo de dicha vasija, sin que la dirección de la central tenga ninguna idea de cuál es la causa de esta fuga.

Según el acta de inspección del Consejo de Seguridad Nuclear expedida el 11 de marzo de 2011 y colgada en la página web del CSN (acta ain_cof_727_11), firmada por los inspectores residentes del CSN en la propia central, correspondiente al periodo entre el 1 de octubre y 31 de diciembre de 2010, se constata una fuga de agua refrigerante en el pozo seco.

Esa fuga de valor 4.000 litros por día se produce en diversos accionadores de las barras de control (CRDs), situados en el pedestal de la vasija del reactor, con los números 20-13, 40-29 y 40-09. En los dos primeros accionadores, según el CSN, existe un pequeño goteo, pero en el último el goteo es continuo. Las barras de control son el principal sistema de parada del reactor en caso de emergencia y han de estar en perfecto estado de funcionamiento. En las centrales de agua en ebullición como Cofrentes, las barras entran desde abajo, por lo que deben ser impulsadas por un sistema hidráulico que hacen funcionar los accionadores. Los seis reactores de Fuskushima-Daiichi son, por cierto, de este tipo.

Hay que destacar que, a pesar de la gravedad del problema, y de que se la dirección de la central reconoce que no sabe cual es su causa, esta ha seguido funcionando a plena potencia, lo que demuestra, una vez más, de que la dirección de la central sigue manteniendo una política de poner en primer lugar la producción eléctrica, y los beneficios económicos por delante de la seguridad de sus trabajadores y de la población en general.

Hay que tener en cuenta que en las recargas de 2005 y 2007 se sustituyeron todas las tuberías de los accionadores de las barras de control, tras la aprobación de un complejo programa de sustitución y de elaboración de nuevas soldaduras por vez primera en esa central nuclear, ya que se producían fugas en esos accionadores, debido a la corrosión intergranular que se produce en el acero de la vasija del reactor. El CSN calificó esas sustituciones en 2007 como un trabajo de “gran envergadura” con una metodología “novedosa y tecnológicamente avanzada”. Esas soldaduras se tuvieron que volver a desoldar y efectuar una nuevas, ya que eran defectuosas las que en primer lugar se efectuaron. Ese hecho retrasó durante varias semanas la conexión de la central nuclear después de la programada recarga del combustible de abril de 2007.

La actual constatación por el CSN de la existencia de nuevas fugas demuestra, o bien que esas soldaduras no fueron efectuadas correctamente o que el proceso de corrosión intergranular continúa deteriorando la integridad de la vasija del reactor.

Aunque el CSN minusvalora la importancia de esas fugas, evaluadas en 4.000 litros por día al final del año 2010, debido a la dilución (“agua del reactor muy diluida”), baja actividad radiactiva y tendencia estabilizada, en nuestra opinión ese hecho tiene una gran importancia, pues viene a demostrar que el proceso de corrosión sigue adelante. Sorprende también que el acta de inspección sea un día posterior a la aprobación de la prórroga del funcionamiento a la CN Cofrentes durante 10 años más por parte del titular del Ministerio de Industria.

También es muy significativa la falta de exigencia y la complicidad del Consejo de Seguridad Nuclear hacia las empresas propietarias de las centrales atómicas que, a pesar de la existencia de este y otros problemas detectados por sus inspectores en la central de Cofrentes, el CSN haya autorizado el 10 de marzo de 2011 la renovación de la licencia de funcionamiento de esta central durante 10 años más.

La plataforma Tanquem Cofrents considera que hay que aprender la lección que el accidente de Fukushima ha dado, y que la seguridad de la ciudadanía exige el cierre inmediato y definitivo de la central de Cofrentes, cuya producción, por otro lado, es fácilmente sustituible y, por tanto, no es necesaria.

Milers de persones en la manifestació "Viure bé, sense nuclears"

2011-04-11T10:22:00.000-07:00

Prop de 10.000 persones van participar el passat dissabte 9 d'abril a València en la manifestació convocada per "Tanquem Cofrents" amb el lema "Viure bé, sense nuclears".

Podeu veure unes imatges d'aquesta manifestació en el vídeo que gravaren els companys i companyes de Xuquer Viu, grup membre de la plataforma.

*VÍDEO DE LA MANIFESTACIÓ TANQUEM COFRENTS *

http://www.youtube.com/watch?v=vLmtDUBMv_Q&feature=player_embedded

Ja està bé d'enganys

2011-04-09T10:25:00.000-07:00

Primer ens van dir que una central nuclear mai podia explotar. I els ciutadans i ciutadanes van viure tranquils el somni del progrés nuclear fins que el desastre de Txernòbil va mostrar el primer engany: sí que va poder explotar, i va oferir al món crèdul un núvol radioactiu equivalent a 100 vegades les bombes de Hiroshima i Nagasaki. Ens van dir llavors que mai més tornaria a passar, i sobretot, que mai podria ocórrer un accident nuclear greu en països democràtics i tecnològicament desenvolupats. Ja quedava molt menys confiança en les falses seguretats enfront del risc atòmic, però alguns van tornar a creure'ls. Malgrat això, el desastre de la central de Fukushima al Japó, país desenvolupat i hipertecnològic, s'ha encarregat de dissoldre de colp el nou engany, recordant-nos que per l'interès comú de la humanitat hem de combatre l'energia nuclear, eixe fals camí de progrés. Tenim la responsabilitat d'explicar perquè, com a societat, continuem jugant a totpoderosos déus cecs, perquè els nostres descendents ens van a demanar comptes del món que els estem deixant, perquè només des de la ferma convicció de lluita podrem afrontar aquestes difícils i doloroses preguntes:

Com els expliquem als nostres fills i filles, i als seus fills i filles, i així successivament, que hem creat i alliberat a l'atmosfera isòtops de plutoni que contribuiran a fer-los emmalaltir i potser a morir abans d'hora durant els pròxims 24.000 anys?

Amb quines paraules els confessaran els pares i mares japonesos a les seues famílies refugiades en albergs i gimnasos que ja no podran tornar als seus pobles i ciutats prop de Fukushima si no volen assumir el risc de morir de càncer?

Com explicar als pescadors, que ja no pescaran més en les aigües pròximes perquè el peix és radioactiu, que ja no podran guanyar-se la vida com sempre ho havien fet?

Com dir-los als xiquets i xiquetes japonesos de la regió que han de prendre iode perquè la seua glàndula tiroide se sature i així intentar evitar els tumors que van patir molts xiquets i xiquetes de Txernòbil en absorbir l'altre iode radioactiu?

Com li contem al Ginkgo de Hiroshima, que va rebrotar al tercer any després de la bomba, que hem faltat al nostre jurament de protegir la vida enfront de l'horror nuclear?

I ací, com li expliquem a la gent que si es produïra a Cofrents –que també està sobre una falla sísmica- un accident com el de Fukushima, la Vall d'Aiora quedaria enverinada, i també les aigües del Xúquer i, segons bufe el vent, tota València?

Com els expliquem açò?

Com els diem que hem d'assumir tots eixe risc inconfessable, exclusivament perquè Iberdrola s'enriquisca? Perquè eixa és la verdadera raó de fons que queda quan aconseguim traspassar totes les disfresses i les mentides, ja que podem prescindir sense cap problema de l'energia que ens ofereix la central nuclear de Cofrents.

Com els explique als meus fills i filles que ens tracten com a ximples, que l'endemà del desastre de Fukushima el ministre del ram va aparèixer en la tele dient que les nuclears eren totalment segures? com els explique, llavors, que aquest senyor és el que regeix el nostre destí nuclear i que nosaltres li ho permetem?

Com els dic que la nostra salut realment no els importa als que decideixen per nosaltres?

Ja està bé d'enganys, què van a dir-nos ara? No ens deixarem enganyar per tercera vegada, l'energia nuclear és incompatible amb la seguretat humana i incompatible amb la raó. Tancarem les nuclears quan la gent vertaderament assumisca que és responsabilitat no sols dels ecologistes, sinó de tots, de tots els que volem una terra sana, de tots els que assumim la responsabilitat de la salut dels nostres fills i filles i de tots aquells que encara no han nascut. I ho aconseguirem quan renunciem al fals benestar de l'autoengany. Ja n'hi ha prou de riscos generals i de promeses de solucions equivocades: l'energia nuclear és extremadament perillosa, bruta, cara i no serveix per a evitar el canvi climàtic, només serveix perquè uns pocs s'enriquisquen posant en risc a tota la humanitat. En les nostres mans està evitar-ho. Exigim el tancament urgent i definitiu de totes les centrals nuclears i de Cofrents en particular.

Ja està bé, que no ens enganyen més.

ADHESIÓ A LA MANIFESTACIÓ DEL 9 D'ABRIL "VIURE BÉ SENSE NUCLEARS"

2011-04-04T15:16:00.000-07:00

Fins el moment recolzen la manifestació les organitzacions següents:

ORGANITZACIONS QUE RECOLZEN LA MANIFESTACIÓ

Acció Cultural del PV, Acció Ecologista-Agró, Acció pel Clima, Amigos de la Tierra, Associació de Veïns de Benimaclet, Baladre, Ca Revolta, CAT, CGT, Coalició Compromís, Ecologistes en Acció, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista, Escola Valenciana, Esquerra Unida, GECEN, Greenpeace, Iniciativa del Poble Valencià, Intersindical Valenciana, Joves Verds, la Ribera en Bici, Salvemos Mijares, Sodepau, Unió de Llauradors, Valencia en Bici, WWF-València, Xúquer Viu.

Envieu la vostra adhesió a tanquemcofrents@gmail.com

ARGUMENTS PER A VIURE BE, SENSE NUCLEARS.

2011-04-04T14:20:00.000-07:00

- L’energia nuclear és inevitablement perillosa, Fukushima tindrà conseqüències comparables a les de Txernòbil. Respecte a Cofrents, només en els últims 10 anys ha patit 102 “successos” que afectaven a la seguretat, 25 parades no programades i 6 prealertes de seguretat.

Cofrents està situada en una zona d’intensitat sísmica mitjana, però només està dissenyada per a suportar un terratrèmol de 6 a 6'5 graus Richter. En eixe cas, a més, cal sumar el risc que suposen els embassaments aigües amunt.

- L'energia nuclear no és necessària: A Espanya l'electricitat d'origen nuclear aporta un 20% del total, mentre que les renovables aporten entre el 35 i el 40 %. Desenvolupant les energies renovables es pot prescindir de tota la d'origen nuclear.

Donat el sobredimensionament del nostre sistema elèctric, es podrien tancar hui totes les centrals nuclears, posant en marxa algunes de les centrals de gas que estan ara aturades.

Tampoc és cert que si no produïm energia nuclear l'hàgem d'importar. Espanya exporta des de fa molts anys el 2-3% de la seua producció elèctrica neta, fins i tot a França.

- L'energia nuclear no evita el canvi climàtic: Durant les operacions de mineria, polvorització de la roca, purificació, enriquiment i transport de l'urani; en la construcció i desmantellament de les centrals; i en la gestió dels seus residus es generen grans emissions de CO2. Les emissions mitjanes de la indústria nuclear en el món, s'estimen, en 66g de CO2/kwh; menys que el gas, el fuel o el carbó, però molt més que qualsevol renovable. I la tendència és que augmenten, ja que la riquesa de mineral d'urani cada vegada és menor, la qual cosa obliga a extraure, triturar.. cada vegada més tones de roca per a extraure el mateix urani.

- L'energia nuclear és cara: el cost real del kwh nuclear a Espanya és un poc més de 0'1€, la més cara de totes les formes de generació, amb tendència a pujar perquè el preu de l'urani està augmentant. Les noves mesures de seguretat que s'exigiran arran de l'accident de Fukushima, com ja va passar en Txernòbil, són molt costoses. Hi ha energies renovables com l'eòlica, que ja són més competitives.

- L'energia nuclear no evita la dependència energètica. Tot l'urani que s'utilitza a Espanya ve d'altres països, alguns tan “estables” com Rússia, Namíbia i Níger. El pas tecnològicament més difícil per a l'obtenció del combustible nuclear, l'enriquiment de l'urani, tampoc es realitza a Espanya.

HOY LE HEMOS HECHO SABER A IBERDROLA QUE QUEREMOS QUE CIERRE COFRENTES

2011-02-26T09:24:00.000-08:00

Hoy, 26 de febrero, 35 activistas de la plataforma Tanquem Cofrents, han desplegado una gran figura "nuclear", el símbolo radiactivo, con la frase "Iberdrola, Tanquem Cofrents, ara!!" en la rotonda frente al edificio de Iberdrola en Valencia, además en la puerta del mismo edificio, una pancarta con activistas con grandes candados, mostraban también su rechazo a la ampliación de la vida de la central atómica.
Con esta acción, queremos trasmitir tanto a la empresa Iberdrola, como al Ministro de Industria, la opinión de los valencianos sobre la nuclear: a Cofrentes, NI UN DÍA MÁS.

NOTICIAS DE ÚLTIMAS ACCIONES

2011-02-11T01:35:00.000-08:00

La Massa Crítica exigeix el tancament immediat de la central nuclear de Cofrents.

200 ciclistes recorren València per rebutjar l’energia nuclear. Com cada primer divendres de mes, el passat 4 de febrer la Massa Crítica va eixir al carrer per a reivindicar la pacificació del trànsit urbà i per a defensar els drets dels usuaris de la bici. Tanmateix, esta vegada, els ciclistes van pedalejar també amb un altre objectiu: mostrar el rebuig de la ciutadania a l’energia nuclear i exigir el tancament immediat de la central de Cofrents, amb motiu de la caducitat de la seua llicència de funcionament el pròxim 20 de març. Iberdrola, empresa que explota la central, ja ha demanat al govern que renove la llicència per a continuar en funcionament 10 anys més. Per tant, ens trobem ara en un moment crucial per a l’elecció del model energètic que volem tindre en el futur: el vell model nuclear, que suposa un risc continuat per a la seguretat, la salut, el medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans, o un nou model basat en les energies renovables, molt més segures i respectuoses amb la natura i el territori. La central nuclear de Cofrents compleix enguany ni més ni menys que 25 anys de vida, durant els quals ha acumulat un llarg historial d’incidències. La central va ser construïda per funcionar precisament 25 anys, així que prolongar durant una dècada més la seua llicència d’explotació seria una completa irresponsabilitat. Una irresponsabilitat que només beneficiaria a Iberdrola, la propietària de la central, que anteposa els seus beneficis econòmics a la seguretat dels ciutadans, i que a més a més frenaria la incorporació de més energies netes, renovables i autòctones en el sistema energètic espanyol.

Moltes gràcies Massa Crítica pel vostre recolzament.

Enguany tancarem Cofrents!!!

MANIFIESTO CERREMOS COFRENTES

2011-01-14T10:00:00.000-08:00

Las entidades que firmamos este manifiesto, representamos miles de personas preocupadas por el medio ambiente y la salud de las personas. Reclamamos el cierre de la Nuclear de Cofrentes, para el 2011, cuando caduca la actual licencia.

Queremos el cierre de la Nuclear, porqué es un grave problema para la calidad de vida, para el medio ambiente y para un desarrollo realmente sostenible.

1. La central nuclear es peligrosa. Un accidente grave afectaría a millones de personas, comenzando por las comarcas valencianas y castellano-manchegas más próximas y extendiéndose la nube radiactiva por todo el área mediterránea y el resto del territorio europeo. El riesgo de accidentes aumenta cuanto más se alarga el funcionamiento de la nuclear.

2. Las enormes cantidades de residuos que genera, de alta y muy alta actividad, son las sustancias más peligrosas que se conocen y no tienen solución definitiva. Cuanto más tiempo funcionan las nucleares más miles de toneladas de residuos radiactivos habrá que llevar al cementerio “temporal” y el País Valencià es el primer candidato a alojarlo.

3. Incluso con un funcionamiento normal, sin incidentes graves, las emisiones radiactivas de las centrales nucleares pueden suponer un riesgo para la salud, como demuestran estudios epidemiológicos recientes. La radio biología ya ha demostrado que cualquier dosis de radiactividad puede inducir un cáncer.

LA NUCLEAR NO SOLO ES PELIGROSA, ES INNECESARIA

Podemos prescindir de la nuclear sin ningún problema importante para la economía valenciana. Hay alternativas. Alternativas mejores desde todos los puntos de vista, sanitarios, ambientales y económicos.

1. En primer lugar las alternativas pasan por una planificación racional de la producción y el consumo energético en nuestro país.

2. Se tienen que establecer medidas de ahorro y eficiencia en todas las industrias, donde apenas se ha iniciado el desarrollo de sistemas productivos más limpios y eficientes.

3. Se tienen que aplicar mejoras de eficiencia en el transporte, sector que consume alrededor de la mitad de la energía y origina casi la mitad de contaminantes atmosféricos.

4, Han de aplicarse mejoras energéticas en el turismo, en el urbanismo, en la construcción y en cada casa.

5. Se tienen que aplicar mejoras en la gestión de los residuos urbanos y agropecuarios.

6. Y también se han de estimular más y mejor las energías renovables; no solo la eólica, sino también la solar y otras fuentes variadas (biomasa, geotérmica, mareomotriz, etc.).

UNA NUEVA ECONOMÍA MÁS LIMPIA, EFICIENTE Y DURADERA ES POSIBLE… SI PRESCINDIMOS DE LA NUCLEAR

Las energías alternativas generan más puestos de trabajo que las energías sucias. Generan niveles más elevados de eficiencia, abaratamiento de costes y mayor competitividad. Implican estimular nuevas tecnologías y nuevos sectores industriales en los que el País Valencià podría ser líder.

La persistencia de la energía nuclear es una permanente excusa para no impulsar más decididamente las alternativas. Una justificación inaceptable para retrasar la transición hacia una economía más limpia, más eficiente y más viable.

Los recursos económicos inmensos que implica al mantenimiento de la nuclear no estarán disponibles para las alternativas. La nuclear es el principal freno que impide avanzar hacia las energías renovable y hacia una economía más eficiente y limpia.

CERREMOS COFRENTS: AHORA ES POSIBLE Y ES NECESARIO.

No demos apoyo a la vieja nuclear, avancemos hacia la necesaria sostenibilidad.

Pedimos a vuestra organización el apoyo a este manifiesto.

Podéis hacernos llegar vuestra adhesión a tanquemcofrents@gmail.com