MANIFEST
TANQUEM COFRENTS 2026
Des
de fa dècades, les centrals nuclears en l'Estat espanyol operen amb una vida
útil prevista de quaranta anys. Hui, quan eixe cicle està arribant a la seua
fi, la indústria nuclear intenta
prolongar-lo, ignorant els riscos, el cost creixent de manteniment i l'amenaça
que suposa per a una transició energètica segura i justa. Aquesta pressió
no es basa en arguments tècnics ni en necessitats del sistema elèctric, sinó en
interessos empresarials que busquen maximitzar beneficis, fins i tot a costa de
la seguretat col·lectiva.
Centrals
com la de Cofrents han superat la seua vida de disseny per a la qual van ser
concebudes. Els materials es fatiguen, els sistemes crítics envelleixen i el
marge de fallada creix any rere any. Insistir a mantindre operatius aquests
reactors significa acceptar un risc innecessari i injustificable. No es tracta
d'una qüestió d'opinió, sinó d'evidència tècnica: prolongar l'operació d'un parc nuclear envellit incrementa de manera
real i documentada les probabilitats de fallada i, per tant, el perill per
a la població i el territori.
Durant
anys, s'ha volgut fer creure a la població de les zones nuclears que aquesta
tecnologia era la seua única eixida econòmica i energètica. Que el seu futur
estava inevitablement lligat a l'existència de la central. Aquest discurs ha sigut
repetit insistentment per la indústria i algunes institucions, generant una
falsa sensació de dependència i alimentant un clima de resignació enfront del
risc. Però hui és més clar que mai que el
tancament nuclear no sols és viable, sinó que pot convertir-se en una autèntica
oportunitat per al desenvolupament sostenible d'aquests territoris, si es
garanteix una transició justa amb ocupació digna, alternatives reals i
participació social. Al voltant de Cofrents, aquest discurs s'ha sostingut
durant dècades, limitant la diversificació econòmica i la possibilitat d'un
futur sense risc nuclear.
La
indústria nuclear també intenta perpetuar-se a base de falsos arguments. Un
dels més recurrents és que es tracta d'una energia “neta”. Però si s'analitza
el seu cicle complet —des de l'extracció de l'urani fins a la construcció,
operació i desmantellament—, les
emissions associades són molt superiors a les de les tecnologies renovables.
A més, omet un aspecte essencial: els
residus radioactius també contaminen. I ho fan durant milers d'anys. A
Espanya ja s'acumulen desenes de milers de metres cúbics de residus i milers de
tones de combustible gastat altament radioactiu. Prolongar el funcionament de
les centrals només augmentarà eixe volum i agreujarà un problema que encara no
té solució definitiva. Aquests residus romanen en les mateixes instal·lacions,
a l'espera d'un magatzem geològic profund (*AGP) que no arribarà fins d'ací a
dècades, que tampoc suposa més enllà que enterrar-lo un poc més. Amagar el
problema sota terra.
Un
altre mite és el del seu supòsit sota cost. En realitat, l'energia nuclear és cara. Els costos per megawatt hora oscil·len
entre els 70 i 80 euros, molt per damunt dels 30 o 40 €/*MWh que hui presenten
l'energia solar fotovoltaica o l'eòlica. Fins i tot amb emmagatzematge, les
renovables són més competitives. Mentrestant, el manteniment dels reactors
antics exigeix inversions creixents i contínues actualitzacions tècniques. I
els qui acaben pagant tot això són les persones usuàries, a través de la
factura elèctrica i d'ajudes públiques que continuen sostenint un model
ineficient i centralitzat. En la
Comunitat Valenciana, la prolongació de Cofrents suposaria renunciar a
desplegar plenament el potencial renovable del territori, que podria generar
més ocupació, menor risc i una veritable autonomia energètica.
També
es repeteix que la nuclear garanteix autonomia energètica enfront de fonts
fòssils com el gas o el petroli. Però això és fals: les centrals espanyoles depenen totalment de la importació de
combustible nuclear, gran part del qual prové o ha provingut de països de
l'òrbita russa. Així, igual que ocorre amb els combustibles fòssils, es
continua lligant el subministrament a règims autoritaris i a dinàmiques
geopolítiques inestables. Això no sols posa en risc la nostra sobirania
energètica, sinó que ens fa còmplices indirectes de conflictes i injustícies
que es perpetuen per a sostindre aquest model.
Prolongar
l'era nuclear significa frenar la transició cap a un model energètic renovable,
sostenible i democràtic. La mera existència d'aquestes centrals envellides
actua com un llast que entorpeix el
desenvolupament de les energies renovables, que són l'autèntica garantia
d'un futur energètic net i segur. D'una banda, les plantes nuclears absorbeixen
recursos públics i privats que haurien de destinar-se a desplegar generació
renovable, xarxes elèctriques intel·ligents, emmagatzematge i eficiència
energètica. Treballs recents com el d'Aurora (1), *CEMFI (2) o Fundació
Renovables (3) demostren que les centrals nuclears ocasionen tals abocaments
d'energia verda, que allargar la seua vida posa en veritable risc el
desplegament d'un sistema energètic barat, net i eficient.
Allargar
el cicle nuclear tampoc es justifica per motius de subministrament o estabilitat.
És fals que necessitem aquestes centrals
per a mantindre la seguretat energètica. En l'actualitat, existeixen
alternatives tècniques i econòmiques plenament viables per a cobrir la demanda
elèctrica sense necessitat de recórrer a l'energia nuclear. Les energies
renovables, combinades amb emmagatzematge, gestió de la demanda i
infraestructures modernes, ofereixen major flexibilitat, menor cost i zero
residus radioactius. Continuar sostenint un model centralitzat, contaminant i
caduc com el nuclear és un fre directe
al desenvolupament d'un sistema energètic net, descentralitzat i democràtic.
Per
tot això, considerem que prolongar la vida de les centrals nuclears és una
decisió inacceptable i contrària a l'interés públic. No necessitem més anys d'energia
nuclear: el que necessitem és decisió
política, planificació energètica i compromís amb el futur. Existeixen
alternatives més segures, més netes i més econòmiques. Mantindre operatives
unes instal·lacions obsoletes com Cofrents no sols és injustificable, sinó que
és un error estratègic i una irresponsabilitat històrica. El tancament
definitiu d'aquesta central nuclear ha de veure's com un punt de partida cap a
un nou model energètic en la Comunitat Valenciana, no com una pèrdua, sinó com
una oportunitat.
Exigim que es respecte i
es complisca el calendari oficial de tancament progressiu del parc nuclear,
sense demores ni pròrrogues encobertes. Que es destinen recursos a garantir una
transició energètica basada en renovables, amb justícia social, seguretat i
sobirania energètica real. Que s'impose l'ecotaxa autonòmica a la central
nuclear de Cofrents segons el principi "qui contamina, paga". Que es
posen en el centre la salut de les persones, la protecció del territori i el
dret de les futures generacions a un país lliure de residus radioactius.
- https://auroraer.com/company/press-room/spain-doubles-its-renewable-capacity-amidst-grid-limitations
- https://fundacionrenovables.org/wp-content/uploads/2026/01/mas-renovables-menos-nuclear.pdf
- https://energyeconlab.com/wp-content/uploads/2026/01/Nuclear.pdf
La
plataforma TANQUEM COFRENTS està formada per organitzacions ciutadanes,
sindicats i grups ecologistes: Ecologistes en Acció, Acció Ecologista Agró,
Greenpeace, Plataforma per un Nou Model Energètic, Salvem Millars, Marfull,
Xúquer Viu, La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció, Espai Alternatiu,
Intersindical Valenciana, CGT.
ADHESIONS
Compartim
el manifest d'aquesta campanya amb la idea que el màxim d'organitzacions la
secunde expressament i entre totes puguem fer més força.
Enllaç
per a manifest:
No
utilitzarem les vostres dades per a cap altra cosa que publicar l'adhesió de la
vostra organització en les comunicacions de la campanya que coordina Tanquem
Cofrents.
Entitats adherides
2. La Ribera en Bici-Ecologistes en Acció
3. Plataforma del País Valencià per un Tren Públic, Social i Sostenible
4. Xúquer Viu
5. Aire limpio en la Hoya de Buñol
6. Pense Pensions Dignes
Adhesions individuals
1. Josep Manuel Vidal. Escriptor
JORNADA
FORMATIVA
El dissabte 7 de febrer d'11 a 13.30 hores tindrem una jornada formativa en Ca Revolta, carrer Santa Teresa 10. València.
Inscripcions
en:
