La Central nuclear está parada.....y muy pronto vamos a celebrar su cierre definitivo !!!!!

diumenge, 10 de febrer de 2013

Notícies renovables (gener/2013)

Bèlgica planeja construir una illa artificial per a emmagatzemar l'energia procedent dels aerogeneradors

El ministre Johan Vande Lanotte està planejant construir una illa artificial en forma de dona en el mar del Nord, que emmagatzemarà l'energia eòlica per al bombament d'aigua d'un buit en el centre, ja que busca formes de reduir la dependència de l'energia nuclear.

Tenim una gran quantitat d'energia dels molins de vent i moltes vegades es perd perquè no n'hi ha prou demanda d'electricitat", va dir un portaveu del ministre. "Aquesta és una gran solució", va dir, i va agregar que pensava que podria ser la primera d'aquest tipus.

L'excés d'energia s'utilitzaria per a bombejar l'aigua fora del centre de l'illa, i després l'aigua es deixaria entrar una altra vegada a través de turbines quan la demanda superara l'oferta.

Vande Lanotte va fer una presentació sobre el tema al port belga de Zeebrugge al principi d'aquesta setmana, i va indicar que encaixa amb l'objectiu del país de retirar-se de l'energia nuclear, que actualment representa el 57% de l'energia de Bèlgica.

Bèlgica espera amb el temps generar 2.300 MW a partir de la seua xarxa de parcs eòlics del mar del Nord, a fi d'aconseguir la transició de la nuclear.

L'illa es troba encara en fase de planificació i es construiria a partir d'arena a 3 km de la costa belga, prop de la localitat de Wenduine si se n'obté el vistiplau definitiu.



El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món.

El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món, amb 143 aerogeneradors. El parc s'ubicarà a uns 16 quilòmetres de la costa de la prefectura de Fukushima i inclourà un total de 143 turbines eòliques instal·lades sobre plataformes flotants d'acer.

El Japó ha apostat per una solució radical que permeta compensar el dèficit energètic causat per l'accident de la central nuclear de Fukushima: s'ha compromés a construir el major parc eòlic en alta mar en el món.

Les plataformes eòliques seran estabilitzades amb un contrapés i ancorades al fons marí per mitjà de cables d'amarrament.

Les tasques de construcció començaran al juliol d'enguany. En una primera etapa, els enginyers japonesos construiran i instal·laran una turbina eòlica de 2 megawatts i, una vegada s'hagen comprovat tots els detalls del seu funcionament, prosseguiran amb la resta.

Està previst que la construcció del parc eòlic acabe en 2020 i que en 2040 el complex comence a funcionar plenament. A partir d'eixe moment, la central eòlica subministrarà electricitat a la xarxa energètica a la qual abans de la catàstrofe de març del 2011 van estar connectades les dos centrals nuclears de Fukushima: la sinistrada Fukushima I i Fukushima II.

Els dissenyadors, que han dut a terme una sèrie d'experiments, entre els quals la simulació per ordinador i proves en tancs d'aigua, sostenen que el complex eòlic resistiria tant un tsunami com un tifó.



La indústria eòlica nord-americana ha aconseguit un augment rècord de nova potència eòlica en 2012.

S'han connectat a la xarxa elèctrica 13,2 GW de nova capacitat de generació.

La nova capacitat eòlica instal·lada en 2012 supera en més del 102% la potència connectada a la xarxa l'any anterior, quan es van posar en servei 6,5 GW.

Amb els magnífics resultats de 2012, ara la capacitat de generació eòlica en els EUA és de més de 60 GW, equivalent al 6% de tota la capacitat elèctrica instal·lada del país.

La competitivitat de l'energia eòlica ha millorat drasticament en els últims anys. Els preus dels equips s'han reduït en més d'un 21% des de 2010, mentre que durant el mateix període el rendiment de les turbines ha augmentat.

La combinació dels dos factors ha donat lloc a una caiguda de més del 21% en el cost de generació d'electricitat per a un projecte eòlic tipus als EUA, en relació al de 2010.



Continua la tramitació parlamentària d'una nova llei sobre preus progressius de l'energia a França 

La nova versió del projecte de llei sobre la diferenciació dels preus del gas i l'electricitat, aprovada la nit del dijous 17 al divendres 18 de gener a l'Assemblea Nacional, vol "aclarir el dispositiu" del bonus-malus (bonificació-penalització), considerat massa complex pels senadors del Front d'Esquerra, centre i UMP, que el van rebutjar a finals d'octubre.

La filosofia general es manté: només afecta a xarxes d'energia (electricitat, gas natural i calor), els edificis d'apartaments no estan exempts i el principi del sistema bonus-malus es manté.

Al contrari, els preus progressius, previstos inicialment per a 2014, només s'aplicaran a partir de 2015. I la progressivitat s'ha suavitzat en comparació amb la primera versió.

Els francesos el consum dels quals siga menor o igual a la base rebran un bo d'uns pocs euros per megawatt hora. La base de dades s'ajustarà al nombre d'habitants de l'habitatge, la seua ubicació i el tipus de calefacció utilitzat (gas o electricitat).

Residències secundàries

Per a aquells amb un consum que supere el volum base s'han definit dos nivells de penalitzacions. El primer s'ha creat amb "la intenció d'enviar un senyal d'avís", el segon, més rigorós, s'aplicarà a partir d'un nivell de consum superior al 300% del volum de referència, en compte del 150% anterior. Es preveu un descompte de les penalitzacions per a les 4 milions de llars que es beneficien de tarifes socials per a gas i electricitat.

El sistema afecta també les segones residències, amb un tractament especial: "Els serà assignat un volum de base, igual a la meitat del volum bàsic assignat a una sola persona. No podran rebre cap bonificació, però sí estaran subjectes a penalitzacions".

Finalment, en contra del que s'indicava en la primera versió del projecte de llei, no s'utilitzarà les autoritats fiscals per a arreplegar la informació personal necessària per a fixar la tarifa , sinó un òrgan ad hoc. A pesar de les millores en el text, no hi ha cap garantia que aquest text refós, que continua sent molt complex, supere la barrera del senat. En qualsevol cas, la diferenciació dels preus de l'electricitat i del gas ha d'adoptar-se abans d'acabar-se febrer.



Espanya haurà de crear centenars de milers d'electrolineres per a 2020 

La Comissió Europea acaba d'anunciar un paquet de mesures que inclou l'aprovació d'una directiva per a "garantir la creació d'estacions de combustible alternatives en tot Europa amb normes comunes de disseny i utilització“. Les mesures afecten els vehicles moguts amb electricitat, hidrogen, biocarburants, gas natural i gas liquat del petroli. En el primer cas, la CE demana passar d'11.749 a 795.000 punts de recàrrega. A Espanya caldrà saltar de 1.356 a 82.000 estacions per abastir els 2,5 milions de vehicles elèctrics que el PANER estima que circularan en 2020, la xifra més alta de tota la UE. Aquestes estacions de recàrrega hauran d'estar equipades amb un mateix endoll, el conegut com a "tipus 2", que l'executiu europeu ha establit com a connector universal a la Unió Europea.



Nous rècords eòlics a Espanya

El passat mes de gener ha sigut el tercer consecutiu en què l'eòlica ha esdevingut la primera font de generació elèctrica a l'Espanya peninsular. En efecte, segons dades de REE, al novembre l'eòlica representà el 21,6% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,1%, i el carbó amb el 18,4%. Al desembre l'eòlica va representar el 24,2% de la producció elèctrica peninsular, seguida per la nuclear amb el 19,1% i el carbó, amb el 18,5%. I al gener, l'eòlica ha representat el 27,3% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,7%, i la cogeneració, amb el 12'9%. Abans d'aquestos últims mesos, ja hi havia hagut un parell de mesos solts en què l'eòlica havia sigut la primera font, però mai en mesos consecutius.

Cal destacar que aquest percentatge d'eòlica al gener del 27,3% també és un rècord, i que segurament també ho ha estat el volum global de la producció mensual (6.329 GWh). Així mateix, el 16 de gener es va batre el rècord de producció eòlica en un dia, amb 345 Gwh.

Aquesta alta producció eòlica ha disminuït considerablement les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant aquestos mesos. No obstant això, no ha arribat a compensar l'enorme augment d'utilització del carbó durant l'any 2012, la qual cosa ha ocasionat que, encara que ha disminuït la generació total d'electricitat per cinqué any consecutiu, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) procedents del sector elèctric han augmentat considerablement. Tant és així, que ha eliminat totalment l'efecte de la disminució d'altres sectors, com ara el transport per carretera (a causa de la crisi econòmica), de forma que les emissions globals de GEI a Espanya han augmentat lleugerament en 2012 en relació al 2011.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Notícies nuclears


Balanç nuclear de l'any 2012

Durant 2012 s'han connectat a la xarxa 3 nous reactors nuclears: Shin- Wolsong 1 i Shin-Kori 2, a Corea del Sud, i Ningde 1, a la Xina. A més, s'han reconnectat a la xarxa dos reactors que portaven, respectivament, 15 i 17 anys parats: Bruce-1 i Bruce-2, a Canadà.

S'han tancat 4 reactors: Oldbury a-1 i Wylfa 2, a la Gran Bretanya, Gentilly 2, al Canadà, i Garoña, a Espanya, encara que esta última no s'ha donat oficialment per tancada. També s'han requalificat retroactivament com a tancats dos reactors canadencs, Pickering 2 i Pickering 3, que, encara que es van desconnectar en 1997, oficialment no estaven tancats, sinó en parada de llarga durada.

D'altra banda, s'ha iniciat la construcció (el que no significa necessàriament que finalment s'acaben) de 7 nous reactors: Fuqing 4, Yangjian 4, Shidaowan 1 i Tianwan 3, a la Xina, Baltiisk 1, a Rússia, Shin-Ulchin 1, a Corea del Sud, i Bakarah 1, a Dubai. I s'ha abandonat la construcció de dos reactors que ja estaven bastant avançats: Belene 1 i Belene 2, a Bulgària.


Presentat un nou pla per a l'emmagatzemament dels residus radioactius d'alta activitat als EUA

Després que en 2010 s'abandonara, per falta de seguretat, el projecte d'emmagatzemament definitiu a Yucca Mountain (Nevada), Estats Units estava sense cap alternativa per a la gestió d'estos residus. Paral·lelament, l'any passat, i arran del desastre de Fukushima, la Nuclear Regulatory Commission (NRC) ha determinat que no se es podrien donar o ampliar noves llicències de funcionament de les centrals, si no hi havia un programa clar per a traure'n els residus que actualment s'emmagatzemen en les centrals mateixes. El passat 10 de gener s'ha presentat una nova planificació estratègica per a la seua gestió. Per a començar, es crearà un nou organisme encarregat de la gestió i es preveu que es construïsca una "instal·lació pilot d'emmagatzemament provisional" per a 2021, una instal·lació a escala real "d'emmagatzemament provisional" per al 2025 i un "emmagatzemament geològic definitiu" per a 2048. Sense donar molta importància a estos terminis, el més nou de la nova planificació és que especifica que la instal·lació d'estos cementeris nuclears haurà de comptar amb el consentiment de la població on s'ubiquen, i que descarta qualsevol programa de reciclatge o reprocessament d'estos residus.


L'AIEA ha reclassificat per fi la situació dels reactors japonesos 

L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) només comptava fins ara com a tancats els 4 reactors japonesos directament accidentats en el desastre de Fukushima: Fukushima Daichii 1, 2, 3 i 4, mentre que els 51 restants que estaven en funcionament en el moment del desastre de Fukushima continuaven comptant com a operatius, encara que havien anat tancant gradualment quan els arribà l'hora de la parada per a manteniment, i només 2 d'ells han tornat a posar-se en marxa. Ara l'AIEA ha reclassificat retroactivament (amb data 1-12-2012 la majoria) 47 d'estos reactors com a parats de llarga durada i només ha deixat com a operatius Ohi-3 i 4, que són els que realment estan en marxa, i també, estranyament, Tomari 3, ja que porta parat des de maig de 2012 (va ser l'últim a parar quan Japó es va quedar durant més d'un mes sense generació elèctrica d'origen nuclear), i no hi ha cap indicació que es vaja a posar en marxa abans que la resta (si és que algun dia tornen a funcionar).

En qualsevol cas, ara l'AIEA compta que queden 390 reactors operatius en el planeta, amb una potència de 331.000 MW, encara que ni ha descomptat el tancament de Garoña, ni ha tingut en compte que hi ha diversos reactors que compten com a operacionals i que porten més d'un any parats per avaries.

Nota: dos dies després de publicar estos canvis en la pàgina web de l'AIEA, la pàgina ha tornat a la seua situació anterior, és a dir, han desfet els canvis. Es veu que era un canvi massa escandalós per al lobby nuclear.


Se celebrarà un referèndum per a l'abandonament de l'energia nuclear a Suïssa

Una iniciativa per a eliminar l'ús de l'energia nuclear a Suïssa en 2029 ha aconseguit el suport necessari per a celebrar un referèndum nacional sobre el tema que se celebrarà en una data encara no anunciada.

La Cancelleria Federal de Suïssa va anunciar que la iniciativa, presentada el 16 de novembre de 2012, ha acabat formalment. S'han validat 107.533 de les 108.227 firmes presentades, amb la qual cosa s'han superat les 100.000 necessàries perquè una iniciativa siga sotmesa a referèndum d'acord amb la legislació suïssa.

El govern federal de Suïssa ja havia decidit, en resposta a l'accident de Fukushima, eliminar els cinc reactors nuclears que generen el 40% de l'electricitat del país a mesura que compliren una vida operativa de 50 anys, de forma que l'últim tancarà en 2035. No obstant això, la legislació per a formalitzar esta decisió està encara pendent.

La iniciativa per a un abandonament anticipat de l'energia nuclear va ser presentada per una aliança de grups ecologistes, partits polítics, organitzacions antinuclears i sindicats, inclosos el Partit Verd i Greenpeace Suïssa. Es tracta d'imposar un límit legal de 45 anys en la vida de funcionament de les plantes d'energia nuclear del país i la prohibició de nova construcció, que es traduiria en l'abandonament de l'energia nuclear un poc abans de la data planificada pel govern (2029). És a dir, que no és especialment radical que diguem. 


En gener s'han produït a Europa dos grans transports de residus radioactius d'alta activitat 

El primer ha suposat el trasllat de 7'37 tones d'estos perillosos residus des d'Itàlia a la planta francesa de L'Havre (Normandia) per a ser reprocessats. Estos residus procedeixen del funcionament de centrals nuclears italianes, tancades fa ja molts anys, després de decidir-se en referèndum. Després de reprocessar-los hauran de tornar a Itàlia, a partir de 2020.

El segon consisteix en un transport marítim. El vaixell Pacific Grebe va deixar el port Barrow-in-Furness el 9 de gener portant 28 contenidors de residus d'alta activitat en forma de cristall vitrificat. Estos arribaran al Japó en la segona quinzena de febrer, segons un comunicat de la planta de Sellafield, on es durà a terme el seu reprocessament. El moviment forma part d'un programa per a retornar al seu país els residus pertanyents al Japó. 


El govern de Corea del Sud està considerant el desenvolupament de més centrals elèctriques de gas i carbó davant de la falta de fiabilitat de les nuclears 

Un oficial del govern ha filtrat la informació que fins a sis plantes d'energia alimentades amb gas, amb una capacitat de 5,06 milions de kW, estan programades per a executar-se a finals de 2017.

Corea del Sud també està considerant la construcció de sis plantes de carbó amb una potència conjunta de 10,74 milions de kW, entre juny de 2018 i finals de 2020, en el marc del pla d'energia nova oferida, va dir la font. Els reactors nuclears del país van experimentar 15 parades no programades durant l'any passat com a conseqüència d'un mal funcionament dels equips. 


El referèndum de diumenge 27 sobre l'energia nuclear a Bulgària ha sigut guanyada pels partidaris del sí 

Al voltant del 61% dels vots han donar suport a l'ús de l'energia nuclear a Bulgària. No obstant això, la participació, de només el 21 %, ha quedat molt lluny del 60% requerit perquè la decisió fóra vinculant. Formalment, este resultat només obliga a obrir un debat sobre el tema en el parlament. A més, la pregunta era bastant ambigua com perquè el govern actual, que va ser qui va prendre la decisió d'abandonar la construcció de dos reactors nuclears a Belene, a la vora del Danubi, no estiguera obligat a reprendre-la, fóra quin fóra el resultat. En realitat, este referèndum cal contemplar-lo com a part de la campanya electoral de les pròximes eleccions legislatives, que tindran lloc enguany. Serà el resultat d'estes eleccions el que segurament determinarà el futur de l'energia nuclear a Bulgària.