La Central nuclear está parada.....y muy pronto vamos a celebrar su cierre definitivo !!!!!

dimarts, 22 de gener de 2013

El 9 de febrer, a València, la Segona Jornada de Formació Antinuclear


El dissabte 9 de febrer, a les 10 h, tindrà lloc la 2a Jornada de Formació Antinuclear organitzada per Tanquem Cofrents.

L'activitat es farà a València, a la Casa Verda (C/Portal de la Valldigna, 15 - baixos).

El programa previst és el següent:

1) Situació de la indústria nuclear en el món post-Fukushima. Tendències de futur.

2) Sistema energètic alternatiu: estalvi i eficiència energètics. Energies renovables

3) Cercant informació.

Es recorda que aquesta jornada és gratuïta i oberta a tothom, encara que especialment dirigida a la formació d'activistes contra l'energia nuclear i a favor d'un sistema energètic just, net i sostenible.

No es donarà material per escrit però si es porta una memòria USB es proporcionarà una còpia del material utilitzat.

El programa és aproximat i pot variar-se en funció del desenvolupament de la jornada. Està previst acabar cap a les 14 h i hi ha la possibilitat de menjar després tots junts.

Estats Units: més nuclears que poden tancar per raons econòmiques

Garoña no és l'única central nuclear que tanca per no ser econòmicament viable: un total uns 3.000 MW de potència nuclear, que suposen al voltant del 3% dels 101.325 MW del parc nuclear nord-americà, podrien tancar enguany. I ho farien, no per motius de seguretat (ja que tots aquests reactors tenen concedida llicència de funcionament per a les pròximes dècades pel NRC, l'organisme regulador nuclear nord-americà), sinó perquè no són econòmicament viables.

L'empresa Dominion Power ja va anunciar l'any passat que tancaria en el segon trimestre de 2013 la seua planta de 556 MW a Kewaunee (Wisconsin) perquè ja no era econòmicament viable, a causa de la competència dels parcs eòlics que s'han posat en marxa en aquest estat. Però a més, segons l'informe presentat la setmana passada per l'analista Julien Dumoulin-Smith, d'UBS (prestigiosa banca d'inversió suïssa), alguns altres reactors nuclears afronten un tancament prematur a causa de l'economia, entre ells la planta James A. Fitzpatrick (Nova York), de 838 MW, i el reactor Vermont Yankee (Vermont), de 605 MW, tots dos de l'empresa Entergy. Aquesta última també està pendent de ser obligada a tancar pel govern i el senat de l'estat de Vermont, en un cas que està ara mateix discutint-se en els tribunals federals d'EUA. Així mateix, podrien tancar també els reactors Clinton, en Illinois, d'1,065 MW i R.E. Ginna, a Nova York, de 580 MW, ambdós de l'empresa Exelon.

El govern de Lituània ha de decidir si construeix una nova central nuclear

Manifestació antinuclear a Vilnius, capital de Lituània,
el 26/abril/2010 (aniversari de l'accident deTxernòbil)


El govern de Lituània decidirà abans del 15 de maig si construeix una nova central nuclear. La construcció per Hitachi d'una central nuclear a Visaginas, per a substituir l'antiga central, ja tancada, d'Ignalina, és un projecte de l'anterior govern, en el qual participarien també els estats d'Estònia i Letònia.

A l'octubre de 2012 un referèndum no vinculant va rebutjar aquest projecte amb un 65% dels vots, així que el nou govern, que es va manifestar en contra del projecte durant la campanya electoral, no ho té fàcil per a aprovar-lo.

El reactor núm. 2 de la planta nuclear de Susquehanna (Pennsilvània) pateix dos parades en menys d'una setmana


El reactor núm. 2 de la planta nuclear de Susquehanna, a Pennsilvània, es va veure obligat a parar el dimecres 19 de desembre a causa dels baixos nivells de refrigerant d'aigua en el reactor, pel mal funcionament d'una bomba mentre s'estava procedint a posar en marxa el reactor, després d'haver hagut de parar el diumenge anterior per un problema durant un examen de rutina d'una vàlvula en el sistema de la turbina principal.

El reactor ja va tenir problemes addicionals al començament d'any, incloent una avaria informàtica i una fuga d'oli hidràulic al novembre. A més, al juny també va haver una fuga d'aigua en l'altre reactor de la central.

diumenge, 20 de gener de 2013

Noves mobilitzacions antinuclears massives a l'Índia

Font: Greenpeace Índia
Després d'estar centrades últimament en l'emplaçament de Kudankulam, en el sud del país, on s'estan construint dos reactors nuclears de disseny rus, un dels quals es connectarà a la xarxa previsiblement durant aquest mes de gener, l'epicentre de les protestes es trasllada ara a l'emplaçament de Jaitapur, en la costa oest de l'Índia, on està prevista la construcció de sis reactors EPR per part de la companyia estatal francesa AREVA.

S'han produït grans marxes multitudinàries de llauradors i pescadors des de les poblacions pròximes cap a l'emplaçament, que han sigut bloquejades per la policia, que no vol que es repetisca el que va ocórrer a Kudankulam, on els manifestants van aconseguir bloquejar l'entrada a l'emplaçament i paralitzar durant sis mesos la construcció dels reactors.

No són les primeres mobilitzacions, ni les més dures, que tenen lloc a Jaitapur. Ja a l'abril de 2011 es van produir grans protestes, que fins i tot es van traduir en la mort d'un home, un pescador de 30 anys, durant l'assalt a una comissaria de policia.

Parada no programada d'un reactor a Suècia, a causa d'una inflitració d'aigua marina

Un reactor de la major central nuclear de Suècia, Ringhals, ha hagut de realitzar un “disparament” (parada no programada) en patir una infiltració d'aigua marina.

El funcionament va ser detingut el dijous 20 de desembre després d'una infiltració d'aigua marina en el sistema d'aigua a pressió del reactor, segons van indicar a l'agència de premsa sueca TT l'explotador Vattenfall i l'autoritat de vigilància de l'energia nuclear.

El reactor 4 de la central de Ringhals, prop de Göteborg (sud-oest de Suècia), és del tipus PWR i té una capacitat de 950 megawats. No s'ha explicat la causa de la infiltració ni quant de temps haurà de romandre desconnectat el reactor.

Amb aquest ja és el tercer reactor suec que queda fora de línia aquest mes, després que dos reactors de la central d'Oskarshamn hagueren de parar per no estar en condicions d'operar els seus generadors dièsel de suport.  

divendres, 18 de gener de 2013

Hongria inaugura un magatzem de residus radioactius


Hongria va inaugurar el 5 de desembre el seu magatzem de residus radioactius en profunditat. El depòsit està a Bataapati, en el sud d'aquest país. Està situat en roca mare granítica a uns 250 metres de profunditat.

En principi albergarà residus de baixa i mitjana radioactivitat, i està previst que albergue també en el futur residus d'alta radioactivitat i llarga vida en una instal·lació separada. Els residus provenen dels reactors de l'única central existent a Hongria, Paks, que ara estan en la central mateixa i en un depòsit provisional en la superfície del mateix emplaçament de Bataapati.  

Incertesa nuclear al Japó

Després de l'accident de Fukushima, van tancar oficialment els 4 reactors accidentats, però també van parar altres reactors afectats o que es va considerar que estaven en zones sismícament perilloses. És a dir, més o menys la meitat del parc nuclear japonés va parar al març de 2011 i la resta dels reactors van seguir en funcionament fins que van fer la seua parada de manteniment anual i a partir d’aleshores no van tornar a posar-se en marxa per la falta de permís de les autoritats locals i regionals del territori on se situen. En realitat aquest permís no era legalment necessari, però sempre s'ha aplicat al Japó la norma no escrita de comptar amb aquesta autorització per a connectar un reactor. Així, al principi de maig de 2012 va parar l'últim reactor, i únicament un mes després es van connectar els reactors núm. 3 i núm. 4 de la central d'Ohi, per la qual cosa durant un mes Japó va estar funcionat sense cap central nuclear.

Simultàniament a aquest procés, el govern del Japó va promulgar la creació d'un nou organisme regulador de l'energia nuclear, l'Agència de Regulació Nuclear (ARN), autènticament independent de la indústria i del govern (no com l'anterior a Fukushima), que es va constituir al setembre i va iniciar un debat sobre el futur de l'energia nuclear al Japó. D'ací va eixir la decisió d'abandonar l'energia nuclear per a l'any 2040, en donar un període de funcionament màxim, pràcticament sense excepcions, de 40 anys als reactors nuclears i apostar pel desenvolupament de les energies renovables per a substituir la seua aportació. No obstant això, pocs dies després d'aprovar-se aquesta nova estratègia energètica, es va suspendre per les enormes pressions del sectors industrials japonesos, de manera que totes les decisions van quedar en l'aire. Poc després, al desembre de 2012, es van celebrar eleccions generals a la cambra baixa, que van produir un canvi de govern. El nou govern del PDL, que és obertament pronuclear, ha derogat l'anterior estratègia energètica i dóna suport a la continuïtat del sector nuclear. Fins i tot vol que s'acaben els dos reactors que es troben en construcció i continuar la tramitació de llicències per a nous reactors. No obstant això, atesa l'àmplia posició antinuclear de la població japonesa, evidenciada en totes les enquestes, en el lliurament d'una petició d'abandó de l'energia nuclear firmada per 8 milions de japonesos (d'un total d’uns 100 milions de japonesos majors d'edat) i en les multitudinàries manifestacions que es produeixen totes les setmanes (de fins a 200.000 persones), i que hi ha previstes eleccions a la cambra alta al juliol del 2013, el nou govern japonés no pot simplement tornar a l'statu quo anterior al desastre de Fukushima.

Aquests factors expliquen que el nou president haja anunciat que s'obri un període d'estudi de tres anys per tal de decidir si es tornen a posar en marxa les 50 centrals parades actualment. En realitat, podria ser més que açò, ja que dependrà, a més de la decisió política del govern, de l'ARN, i el seu president ja ha insinuat que poden tardar bastant més que això a autoritzar les posades en marxa, ja que volen revisar totalment la normativa de seguretat nuclear i canviar la mala cultura de seguretat imperant fins ara en la indústria nuclear japonesa.

En tot cas, bé perquè l'ARN no ho autoritze o perquè les noves mesures de seguretat que implante els isquen massa cares a les companyies elèctriques, pareix molt difícil que es tornen a posar en marxa els reactors afectats pel tsunami, Fukushima Daichii núm. 5 i 6, Fukushima Dainii núm. 1, 2, 3 i 4, Onagawa núm. 1, 2 i 3, i Tokai núm. 2. Tampoc els reactors núm. 3, 4 i 5 de la central d'Hamaoka, que encara que no va ser afectada pel tsunami es troba emplaçada directament sobre una zona de subducció, prop del límit de dues plaques tectòniques, i que era considerada la central més perillosa del Japó abans del desastre de Fukushima.

La legislació japonesa prohibeix també ubicar centrals nuclears sobre falles actives, i arran dels nous estudis que s'han realitzat en 2011 i 2012 se n'ha trobat una, que es considera que pot desencadenar terratrémols de fins a un nivell de 7 en l'escala Richter, sota l'emplaçament de la central de Higashidori (que té un reactor actiu i un altre en construcció) i hi ha forts indicis, encara que estan encara en estudi, de l'existència de falles actives sota els emplaçaments de les centrals de Tsuruga, Ohi (on estan els dos únics reactors que han reiniciat el seu funcionament després de l'accident de Fukushima) i també baix dels de les centrals de Mihama, Shiga i el reactor experimental Monju.

A més, el parc nuclear japonés està bastant envellit: els reactors de Tsuruga-1, Mihama-1 i Mihama-2 ja superen els 40 anys que va aprovar l'anterior govern com a vida operativa, en 2013 complirà 40 anys Shimane-3, en 2014 Takahama-1, en 2015 Takahama-2 i Genkai-1, i en 2016 Mihama-3.