Èxit de la I Jornada de Formació Antinuclear

La I Jornada de Formació Antinuclear va complir amb escreix el seu objectiu principal: oferir a les més de vint persones que van assistir a aquest esdeveniment les eines necessàries per a entendre l'entramat de la indústria i la tecnologia nuclear i poder desenvolupar, d'aquesta manera, un activisme antinuclear conseqüent.

Perquè José Juan Sanchis, Carlos Arribas i Carles Porcel, els tres ponents amb què va comptar aquesta activitat, no sols es van preocupar a explicar què és exactament una central nuclear, quins elements les componen i quin és el seu funcionament, sinó que també es van interessar a mostrar-nos amb detall l'esquelet de la planta de Cofrents i a desvelar-nos quins perills amaguen aquesta i altres instal·lacions nuclears i quines alternatives existeixen a l'energia que generen. I també ens van mostrar com ser més efectius en la transmissió dels nostres missatges.

Ens van parlar, per exemple, de les radiacions alfa, beta i gamma i ens van avançar que els seus efectes en el cos humà poden anar des del càncer de tiroide fins a la mort instantània.

Ens van desmuntar algunes de les teories que les elèctriques i institucions governamentals del nostre país s'encaboten a difondre i que presenten les centrals nuclears com a instal·lacions barates, segures i amb poc impacte mediambiental ateses les seues baixes emissions de CO2. I van desmentir aquestes fal·làcies amb arguments tan sòlids com l'explicació detallada del cicle complet de l'energia nuclear des que s'extrau l'urani de les mines i es tracta per al seu ús nuclear fins que el combustible i les centrals mateixes es converteixen en residus radioactius. I amb dades tan alarmants com aquesta: les piscines de combustible gastat se situen fora de l'edifici de contenció de les centrals sense cap protecció especial i poden arribar a emmagatzemar fins a 100 milions de curis de material radioactiu com en el cas de Cofrents (perquè ens fem una idea: es calcula que la bomba de Hiroshima va difondre 2000 curis i que l'accident de Txernòbil va emetre 2 milions de curis).

Ens van indicar que, a més de la poca seguretat de les plantes del nostre país, un dels principals perills de les centrals nuclears és la inexperiència dels treballadors externs que se sumen a tasques puntuals com ara la parada programada per a la recàrrega de combustible que va protagonitzar a finals de setembre la central de Cofrents.

I ens quedem amb la frase llançada per José Juan Sanchis: “Si arribe a casa i veig que de la meua banyera no para d'eixir aigua, no em pregunte amb què l'arreplegue, si amb un pal de fregar o amb un poal. La primera cosa que faig és tancar l'aixeta”. I açò és justament el que hem de fer amb les centrals nuclears, tancar-les i després trobar una solució per als residus que han generat.

Éxito de la I Jornada de Formación Antinuclear

La I Jornada de Formación Antinuclear cumplió con creces su objetivo principal: ofrecer a las más de veinte personas que asistieron a este evento las herramientas necesarias para entender el entramado de la industria y la tecnología nuclear y poder desarrollar, de esta forma, un activismo antinuclear consecuente.

Porque José Juan Sanchis, Carlos Arribas y Carles Porcel, los tres ponentes con los que contó esta actividad, no sólo se preocuparon en explicar qué es exactamente una central nuclear, qué elementos las componen y cúal es su funcionamiento, sino que también se interesaron en mostrarnos con detalle el esqueleto de la planta de Cofrentes y en desvelarnos qué peligros esconden ésta y otras instalaciones nucleares y qué alternativas existen a la energía que generan. Y también nos mostraron cómo ser más efectivos en la trasmisión de nuestros mensajes.

Nos hablaron, por ejemplo, de las radiaciones alfa, beta y gamma y nos avanzaron que sus efectos en el cuerpo humano pueden ir desde el cáncer de tiroides hasta la muerte instantánea.

Nos desmontaron algunas de las teorías que las eléctricas e instituciones gubernamentales de nuestro país se empeñan en difundir y que presentan a las centrales nucleares como instalaciones baratas, seguras y con poco impacto medioambiental dadas sus bajas emisiones de CO2. Y desmintieron estas falacias con argumentos tan sólidos como la explicación detallada del ciclo completo de la energía nuclear desde que se extrae el uranio de las minas y se trata para su uso nuclear hasta que el combustible y las mismas centrales se convierten en residuos radioactivos. Y con datos tan alarmantes como éste: las piscinas de combustible gastado se sitúan fuera del edificio de contención de las centrales sin ninguna protección especial y pueden llegar a almacenar hasta 100 millones de curios de material radiactivo como en el caso de Cofrentes (para que nos hagamos una idea: se calcula que la bomba de Hiroshima difundió 2000 curios y que el accidente de Chernobyl emitió 2 millones de curios).

Nos indicaron que, además de la poca seguridad de las plantas de nuestro país, uno de los principales peligros de las centrales nucleares es la inexperiencia de los trabajadores externos que se suman a tareas puntuales como la parada programada para recarga de combustible que protagonizó a finales de Septiembre la central de Cofrentes.

Y nos quedamos con la frase lanzada por José Juan Sanchis: “Si llego a casa y veo que de mi bañera no para de salir agua, no me pregunto con qué recojo el agua, si con un mocho o con un cubo. Lo primero que hago es cerrar el grifo”. Y esto es justamente lo que debemos hacer con las centrales nucleares, cerrarlas y después encontrar una solución para los residuos que han generado.