La central nuclear de Cofrents segueix sent notícia i ho és per la seua falta de seguretat i per la poca vergonya del seu director, Felipe Galán, qui fent-se ressò de la tragèdia de Fukushima, no va dubtar a qualificar la instal·lació que gestiona de "modèlica", de "molt segura" i de "font de riquesa per als habitants del País Valencià".
Uns comentaris que van arribar dues setmanes després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) posés en dubte la seua seguretat i ho fes amb la publicació de les mesures que cal aplicar per a aquesta central, abans del 30 de juny d’enguany, amb l'objectiu de garantir la protecció de treballadors i població davant d’accidents naturals com el que va arrasar Japó l'11 de març de 2011.
En què consisteixen exactament? En l'habilitació d'un Centre Alternatiu de Gestió d'Emergències (CAGE) capaç de solucionar una situació d'emergència severa i fer-ho des de les mateixes dependències de Cofrents, però en una altra ubicació diferent a la seua sala de control; en la creació d'un Centre de Suport d'Emergències (CSE) en un altre punt de la geografia espanyola i amb l'equip humà i tecnològic necessari per a auxiliar el personal d'aquesta i d'altres instal·lacions nuclears en cas de necessitar-ho, i en la implantació d'un paquet de normes que asseguren la resistència de la central a terratrèmols i inundacions, el subministrament elèctric, el reforçament de les xarxes, l'augment de grups electrògens i la millora de la integritat de les piscines de combustible.
Mesures que, com tots sabem, no garanteixen per complet la seguretat de la instal·lació i no expliquen, com tampoc ho va fer Galán en la seua compareixença del 25 de març davant dels membres del CSN, la baixada de tensió no programada que va sofrir la central nuclear de Cofrents el 29 de novembre de 2011 i els riscos que se’n deriven.
Cofrentes, más insegura que nunca
Muy a nuestro pesar, la central nuclear de Cofrentes sigue siendo noticia y lo es por su falta de seguridad y por la desfachatez de su director, Felipe Galán, quien haciéndose eco de la tragedia de Fukushima, no dudó en calificar la instalación que gestiona de "modélica", de "muy segura" y de "fuente de riqueza para los habitantes de la Comunidad Valenciana".
Unos comentarios que llegaron apenas dos semanas después de que el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) pusiese en tela de juicio su seguridad y lo hiciese con la publicación de las medidas a aplicar por esta central, antes del 30 de junio de este año, con el objetivo de garantizar la protección de trabajadores y población ante accidentes naturales como el que arrasó Japón el 11 de marzo del 2011.
¿En qué consisten exactamente? En la habilitación de un Centro Alternativo de Gestión de Emergencias (CAGE) capaz de solventar una situación de emergencia severa y hacerlo desde las mismas dependencias de Cofrentes, pero en otra ubicación diferente a su sala de control; en la creación de un Centro de Apoyo de Emergencias (CAE) en otro punto diferente de la geografía española y dotado del equipo humano y tecnológico necesario para auxiliar al personal de ésta y de otras instalaciones nucleares en caso de precisarlo, y en la implantación de un paquete de normas que aseguren la resistencia de la central a terremotos e inundaciones, el suministro eléctrico, el reforzamiento de las redes, el aumento de grupos electrógenos y la mejora de la integridad de las piscinas de combustible.
Medidas que, como todos sabemos, no garantizan por completo la seguridad de la instalación y no explican, como tampoco lo hizo Galán en su comparecencia del 25 de marzo ante miembros del CSN, la bajada de tensión no programada que sufrió la central nuclear de Cofrentes el 29 de noviembre del 2011 y los riesgos que se derivan de ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada