Bèlgica planeja construir una illa artificial per a emmagatzemar l'energia procedent dels aerogeneradors
El ministre Johan Vande Lanotte està planejant construir una illa artificial en forma de dona en el mar del Nord, que emmagatzemarà l'energia eòlica per al bombament d'aigua d'un buit en el centre, ja que busca formes de reduir la dependència de l'energia nuclear.
Tenim una gran quantitat d'energia dels molins de vent i moltes vegades es perd perquè no n'hi ha prou demanda d'electricitat", va dir un portaveu del ministre. "Aquesta és una gran solució", va dir, i va agregar que pensava que podria ser la primera d'aquest tipus.
L'excés d'energia s'utilitzaria per a bombejar l'aigua fora del centre de l'illa, i després l'aigua es deixaria entrar una altra vegada a través de turbines quan la demanda superara l'oferta.
Vande Lanotte va fer una presentació sobre el tema al port belga de Zeebrugge al principi d'aquesta setmana, i va indicar que encaixa amb l'objectiu del país de retirar-se de l'energia nuclear, que actualment representa el 57% de l'energia de Bèlgica.
Bèlgica espera amb el temps generar 2.300 MW a partir de la seua xarxa de parcs eòlics del mar del Nord, a fi d'aconseguir la transició de la nuclear.
L'illa es troba encara en fase de planificació i es construiria a partir d'arena a 3 km de la costa belga, prop de la localitat de Wenduine si se n'obté el vistiplau definitiu.
El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món.
El Japó reemplaçarà la central nuclear de Fukushima amb el parc eòlic marí més gran del món, amb 143 aerogeneradors. El parc s'ubicarà a uns 16 quilòmetres de la costa de la prefectura de Fukushima i inclourà un total de 143 turbines eòliques instal·lades sobre plataformes flotants d'acer.
El Japó ha apostat per una solució radical que permeta compensar el dèficit energètic causat per l'accident de la central nuclear de Fukushima: s'ha compromés a construir el major parc eòlic en alta mar en el món.
Les plataformes eòliques seran estabilitzades amb un contrapés i ancorades al fons marí per mitjà de cables d'amarrament.
Les tasques de construcció començaran al juliol d'enguany. En una primera etapa, els enginyers japonesos construiran i instal·laran una turbina eòlica de 2 megawatts i, una vegada s'hagen comprovat tots els detalls del seu funcionament, prosseguiran amb la resta.
Està previst que la construcció del parc eòlic acabe en 2020 i que en 2040 el complex comence a funcionar plenament. A partir d'eixe moment, la central eòlica subministrarà electricitat a la xarxa energètica a la qual abans de la catàstrofe de març del 2011 van estar connectades les dos centrals nuclears de Fukushima: la sinistrada Fukushima I i Fukushima II.
Els dissenyadors, que han dut a terme una sèrie d'experiments, entre els quals la simulació per ordinador i proves en tancs d'aigua, sostenen que el complex eòlic resistiria tant un tsunami com un tifó.
La indústria eòlica nord-americana ha aconseguit un augment rècord de nova potència eòlica en 2012.
S'han connectat a la xarxa elèctrica 13,2 GW de nova capacitat de generació.
La nova capacitat eòlica instal·lada en 2012 supera en més del 102% la potència connectada a la xarxa l'any anterior, quan es van posar en servei 6,5 GW.
Amb els magnífics resultats de 2012, ara la capacitat de generació eòlica en els EUA és de més de 60 GW, equivalent al 6% de tota la capacitat elèctrica instal·lada del país.
La competitivitat de l'energia eòlica ha millorat drasticament en els últims anys. Els preus dels equips s'han reduït en més d'un 21% des de 2010, mentre que durant el mateix període el rendiment de les turbines ha augmentat.
La combinació dels dos factors ha donat lloc a una caiguda de més del 21% en el cost de generació d'electricitat per a un projecte eòlic tipus als EUA, en relació al de 2010.
Continua la tramitació parlamentària d'una nova llei sobre preus progressius de l'energia a França
La nova versió del projecte de llei sobre la diferenciació dels preus del gas i l'electricitat, aprovada la nit del dijous 17 al divendres 18 de gener a l'Assemblea Nacional, vol "aclarir el dispositiu" del bonus-malus (bonificació-penalització), considerat massa complex pels senadors del Front d'Esquerra, centre i UMP, que el van rebutjar a finals d'octubre.
La filosofia general es manté: només afecta a xarxes d'energia (electricitat, gas natural i calor), els edificis d'apartaments no estan exempts i el principi del sistema bonus-malus es manté.
Al contrari, els preus progressius, previstos inicialment per a 2014, només s'aplicaran a partir de 2015. I la progressivitat s'ha suavitzat en comparació amb la primera versió.
Els francesos el consum dels quals siga menor o igual a la base rebran un bo d'uns pocs euros per megawatt hora. La base de dades s'ajustarà al nombre d'habitants de l'habitatge, la seua ubicació i el tipus de calefacció utilitzat (gas o electricitat).
Residències secundàries
Per a aquells amb un consum que supere el volum base s'han definit dos nivells de penalitzacions. El primer s'ha creat amb "la intenció d'enviar un senyal d'avís", el segon, més rigorós, s'aplicarà a partir d'un nivell de consum superior al 300% del volum de referència, en compte del 150% anterior. Es preveu un descompte de les penalitzacions per a les 4 milions de llars que es beneficien de tarifes socials per a gas i electricitat.
El sistema afecta també les segones residències, amb un tractament especial: "Els serà assignat un volum de base, igual a la meitat del volum bàsic assignat a una sola persona. No podran rebre cap bonificació, però sí estaran subjectes a penalitzacions".
Finalment, en contra del que s'indicava en la primera versió del projecte de llei, no s'utilitzarà les autoritats fiscals per a arreplegar la informació personal necessària per a fixar la tarifa , sinó un òrgan ad hoc. A pesar de les millores en el text, no hi ha cap garantia que aquest text refós, que continua sent molt complex, supere la barrera del senat. En qualsevol cas, la diferenciació dels preus de l'electricitat i del gas ha d'adoptar-se abans d'acabar-se febrer.
Espanya haurà de crear centenars de milers d'electrolineres per a 2020
La Comissió Europea acaba d'anunciar un paquet de mesures que inclou l'aprovació d'una directiva per a "garantir la creació d'estacions de combustible alternatives en tot Europa amb normes comunes de disseny i utilització“. Les mesures afecten els vehicles moguts amb electricitat, hidrogen, biocarburants, gas natural i gas liquat del petroli. En el primer cas, la CE demana passar d'11.749 a 795.000 punts de recàrrega. A Espanya caldrà saltar de 1.356 a 82.000 estacions per abastir els 2,5 milions de vehicles elèctrics que el PANER estima que circularan en 2020, la xifra més alta de tota la UE. Aquestes estacions de recàrrega hauran d'estar equipades amb un mateix endoll, el conegut com a "tipus 2", que l'executiu europeu ha establit com a connector universal a la Unió Europea.
Nous rècords eòlics a Espanya
El passat mes de gener ha sigut el tercer consecutiu en què l'eòlica ha esdevingut la primera font de generació elèctrica a l'Espanya peninsular. En efecte, segons dades de REE, al novembre l'eòlica representà el 21,6% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,1%, i el carbó amb el 18,4%. Al desembre l'eòlica va representar el 24,2% de la producció elèctrica peninsular, seguida per la nuclear amb el 19,1% i el carbó, amb el 18,5%. I al gener, l'eòlica ha representat el 27,3% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,7%, i la cogeneració, amb el 12'9%. Abans d'aquestos últims mesos, ja hi havia hagut un parell de mesos solts en què l'eòlica havia sigut la primera font, però mai en mesos consecutius.
El passat mes de gener ha sigut el tercer consecutiu en què l'eòlica ha esdevingut la primera font de generació elèctrica a l'Espanya peninsular. En efecte, segons dades de REE, al novembre l'eòlica representà el 21,6% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,1%, i el carbó amb el 18,4%. Al desembre l'eòlica va representar el 24,2% de la producció elèctrica peninsular, seguida per la nuclear amb el 19,1% i el carbó, amb el 18,5%. I al gener, l'eòlica ha representat el 27,3% de la generació elèctrica peninsular, seguida per la nuclear, amb el 19,7%, i la cogeneració, amb el 12'9%. Abans d'aquestos últims mesos, ja hi havia hagut un parell de mesos solts en què l'eòlica havia sigut la primera font, però mai en mesos consecutius.
Cal destacar que aquest percentatge d'eòlica al gener del 27,3% també és un rècord, i que segurament també ho ha estat el volum global de la producció mensual (6.329 GWh). Així mateix, el 16 de gener es va batre el rècord de producció eòlica en un dia, amb 345 Gwh.
Aquesta alta producció eòlica ha disminuït considerablement les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant aquestos mesos. No obstant això, no ha arribat a compensar l'enorme augment d'utilització del carbó durant l'any 2012, la qual cosa ha ocasionat que, encara que ha disminuït la generació total d'electricitat per cinqué any consecutiu, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) procedents del sector elèctric han augmentat considerablement. Tant és així, que ha eliminat totalment l'efecte de la disminució d'altres sectors, com ara el transport per carretera (a causa de la crisi econòmica), de forma que les emissions globals de GEI a Espanya han augmentat lleugerament en 2012 en relació al 2011.
