Incertesa nuclear al Japó

Després de l'accident de Fukushima, van tancar oficialment els 4 reactors accidentats, però també van parar altres reactors afectats o que es va considerar que estaven en zones sismícament perilloses. És a dir, més o menys la meitat del parc nuclear japonés va parar al març de 2011 i la resta dels reactors van seguir en funcionament fins que van fer la seua parada de manteniment anual i a partir d’aleshores no van tornar a posar-se en marxa per la falta de permís de les autoritats locals i regionals del territori on se situen. En realitat aquest permís no era legalment necessari, però sempre s'ha aplicat al Japó la norma no escrita de comptar amb aquesta autorització per a connectar un reactor. Així, al principi de maig de 2012 va parar l'últim reactor, i únicament un mes després es van connectar els reactors núm. 3 i núm. 4 de la central d'Ohi, per la qual cosa durant un mes Japó va estar funcionat sense cap central nuclear.

Simultàniament a aquest procés, el govern del Japó va promulgar la creació d'un nou organisme regulador de l'energia nuclear, l'Agència de Regulació Nuclear (ARN), autènticament independent de la indústria i del govern (no com l'anterior a Fukushima), que es va constituir al setembre i va iniciar un debat sobre el futur de l'energia nuclear al Japó. D'ací va eixir la decisió d'abandonar l'energia nuclear per a l'any 2040, en donar un període de funcionament màxim, pràcticament sense excepcions, de 40 anys als reactors nuclears i apostar pel desenvolupament de les energies renovables per a substituir la seua aportació. No obstant això, pocs dies després d'aprovar-se aquesta nova estratègia energètica, es va suspendre per les enormes pressions del sectors industrials japonesos, de manera que totes les decisions van quedar en l'aire. Poc després, al desembre de 2012, es van celebrar eleccions generals a la cambra baixa, que van produir un canvi de govern. El nou govern del PDL, que és obertament pronuclear, ha derogat l'anterior estratègia energètica i dóna suport a la continuïtat del sector nuclear. Fins i tot vol que s'acaben els dos reactors que es troben en construcció i continuar la tramitació de llicències per a nous reactors. No obstant això, atesa l'àmplia posició antinuclear de la població japonesa, evidenciada en totes les enquestes, en el lliurament d'una petició d'abandó de l'energia nuclear firmada per 8 milions de japonesos (d'un total d’uns 100 milions de japonesos majors d'edat) i en les multitudinàries manifestacions que es produeixen totes les setmanes (de fins a 200.000 persones), i que hi ha previstes eleccions a la cambra alta al juliol del 2013, el nou govern japonés no pot simplement tornar a l'statu quo anterior al desastre de Fukushima.

Aquests factors expliquen que el nou president haja anunciat que s'obri un període d'estudi de tres anys per tal de decidir si es tornen a posar en marxa les 50 centrals parades actualment. En realitat, podria ser més que açò, ja que dependrà, a més de la decisió política del govern, de l'ARN, i el seu president ja ha insinuat que poden tardar bastant més que això a autoritzar les posades en marxa, ja que volen revisar totalment la normativa de seguretat nuclear i canviar la mala cultura de seguretat imperant fins ara en la indústria nuclear japonesa.

En tot cas, bé perquè l'ARN no ho autoritze o perquè les noves mesures de seguretat que implante els isquen massa cares a les companyies elèctriques, pareix molt difícil que es tornen a posar en marxa els reactors afectats pel tsunami, Fukushima Daichii núm. 5 i 6, Fukushima Dainii núm. 1, 2, 3 i 4, Onagawa núm. 1, 2 i 3, i Tokai núm. 2. Tampoc els reactors núm. 3, 4 i 5 de la central d'Hamaoka, que encara que no va ser afectada pel tsunami es troba emplaçada directament sobre una zona de subducció, prop del límit de dues plaques tectòniques, i que era considerada la central més perillosa del Japó abans del desastre de Fukushima.

La legislació japonesa prohibeix també ubicar centrals nuclears sobre falles actives, i arran dels nous estudis que s'han realitzat en 2011 i 2012 se n'ha trobat una, que es considera que pot desencadenar terratrémols de fins a un nivell de 7 en l'escala Richter, sota l'emplaçament de la central de Higashidori (que té un reactor actiu i un altre en construcció) i hi ha forts indicis, encara que estan encara en estudi, de l'existència de falles actives sota els emplaçaments de les centrals de Tsuruga, Ohi (on estan els dos únics reactors que han reiniciat el seu funcionament després de l'accident de Fukushima) i també baix dels de les centrals de Mihama, Shiga i el reactor experimental Monju.

A més, el parc nuclear japonés està bastant envellit: els reactors de Tsuruga-1, Mihama-1 i Mihama-2 ja superen els 40 anys que va aprovar l'anterior govern com a vida operativa, en 2013 complirà 40 anys Shimane-3, en 2014 Takahama-1, en 2015 Takahama-2 i Genkai-1, i en 2016 Mihama-3.