TEPCO ha patit dos problemes de subministrament d'energia a Fukushima Daiichi, a causa - directa i indirecta – de petits animals.
Primer va ser un apagada que va afectar una gran part de l'emplaçament de Fukushima el 19 de març. Una investigació ha conclòs que va ser causada per una rata que va poder entrar en una caixa de commutació després que un treball realitzat per un tècnic deixara un petit forat en una làmina de plàstic. La rata va caminar després a través d'un interruptor automàtic i provocà un curtcircuit en la font d'alimentació. La potència va ser restaurada després d'aproximadament cinc hores, però l'apagada elèctrica va deixar fora de servei els sistemes de refrigeració dels reactors 1, 3 i 4 i d'un que dóna servei a tota la central nuclear, de manera que quan l'electricitat va tornar no es va restablir la refrigeració dels reactors de manera immediata; de fet, es va tardar 2 dies a recuperar la refrigeració de l'últim dels tres reactors afectats.
Els sistemes de refrigeració s'encarreguen, principalment, de mantenir a una temperatura segura –inferior als 65 graus centígrads- les barres de combustible gastades que s'emmagatzemen en les piscines de cada reactor nuclear. Tres alts directius de Tokyo Electric Power (TEPCO) han sigut sancionats per la lenta resposta percebuda durant el tall d'energia. Arran d'aquest incident, el govern de Shinzo Abeha ha ordenat a Tepco que garantisca l'existència de fonts d'energia múltiples per a Fukushima-1 i que millore el seu sistema de prevenció de riscos.
No obstant això, menys de tres setmanes després d'aquest primer accident s'ha produït una nova fallada durant tres hores en l'alimentació elèctrica del sistema de refrigeració de la piscina de combustible usat de la unitat 3, durant les quals la temperatura de la piscina va apujar una dècima. TEPCO ha explicat que l'error probablement es va produir durant els treballs de la instal·lació de barreres de malla específicament per a impedir l'accés d'animals a les caixes elèctriques, encara que els detalls encara estan investigant-se.
Aquests incidents posen de manifest, una vegada més, que els reactors accidentats no es troben realment sota control en una situació de parada freda, i demostren la precarietat de les instal·lacions provisionals amb què s'estan gestionant aquesta destrossada central.
Fugues en depòsits d'aigua radioactiva a Fukushima
TEPCO va detectar a principis d'abril la fuga en un dels set depòsits on emmagatzema l'aigua radioactiva procedent dels reactors accidentats, quan els nivells de radiació es van disparar en les mostres d'aigua arreplegades entre els revestiments interiors de la cisterna. Els nivells de radiació en mostres d'aigua preses fora del tanc també han augmentat, la qual cosa indica la pèrdua d'aigua, segons va informar el portaveu de TEPCO.
Més de 270.000 tones d'aigua altament radioactiva ja estan emmagatzemades en centenars de tancs gegantins i en un altre tanc subterrani. Són visibles fins i tot a l'entrada de la planta i s'han construït al voltant del complex. A hores d’ara ja estan ocupats en més del 80 per cent de la seua capacitat d'emmagatzemament. TEPCO espera que la quantitat que s’hi haja d’emmagatzemar es duplique en tres anys i preveu la construcció de centenars de tancs més per a mitjan 2015 per a satisfer la demanda. El tanc on s'han detectat les fugues conté 13.000 tones d'aigua, que és una part de l'aigua que s'usa per a refredar combustible fos en els reactors de Fukushima Dai-ichi danyats en l'accident de març de 2011. Té un volum de diverses vegades el d'una piscina olímpica i és semblant a un abocador de residus industrials. Mesura 60 metres de llarg i 53 d'ample, i es troba soterrat a 6 metres de profunditat en terra i cobert per tres làmines impermeables. S’ha construït excavant directament la terra i està recobert per una capa exterior d'argila i per dues capes de revestiment de polietilé, amb un encoixinat de feltre entre capa i capa.
Segons TEPCO, s'han detectat fins a 6.000 becquerels de radiació per metre cúbic en l'aigua trobada entre les làmines impermeables dels tancs i el sòl, A més, també s'han detectat substàncies radioactives en l'aigua acumulada al voltant dels tancs, i es calcula que 120 tones d'aquesta aigua radioactiva s'han escapat d'aquest tanc. TEPCO ha començat a bombar l'aigua del tanc a un altre pròxim en un procés que podria portar unes dues setmanes.
Però hi ha més: uns dies després, el 7 d'abril, els responsables de la malparada central han informat d'un segon vessament d'aigua radioactiva, de nou en un dels tancs subterranis d'emmagatzemament.
TEPCO va assegurar que l'aigua que s'ha vessat en aquest segon depòsit és "molt poca" i ni tan sols es planteja transvasar la resta de l'aigua del tanc danyat a una nova ubicació, segons indica l'agència de notícies japonesa Kiodo.
I justament el 9 d'abril TEPCO ha informat de fugues en un tercer depòsit, justament on s'estava transvasant l'aigua del primer depòsit on s'han detectat les fugues, per la qual cosa el procés de transvàs s'ha paralitzat. Les fugues han fet que TEPCO “estiga perdent la fe” en aquests depòsits subterranis i complica extraordinàriament l’emmagatzematge i la gestió segura d'aquestes immenses quantitats d'aigua radioactiva, ja que no hi ha ara mateix cap altra opció disponible on ubicar-les.
Tot i que TEPCO utilitza un procés per a reciclar i eliminar el cesi radioactiu de l'aigua usada en la refrigeració dels nuclis i piscines danyades, aquesta conserva altres substàncies contaminants.
Des de l'inici de la crisi nuclear, en diverses ocasions l'operadora ha informat de la filtració d'aigua contaminada provinent de la planta tant al mar davant de la central com a l'exterior, amb la qual cosa les autoritats realitzen proves periòdiques per tal d’analitzar l'impacte produït, però les seus troballes es difonen amb comptagotes. Els peixos capturats prop de la planta han mostrat alts nivells de radiació des de la crisi, cosa que demostra que l'aigua contaminada de la instal·lació s'ha estat abocant a la mar en diverses ocasions, segons l'Associated Press. A més, es pensa que l’aigua radioactiva associada amb la crisi de Fukushima s'ha estat filtrant també contínuament al mar a través de les aigües subterrànies.El mes passat, un alt executiu de Tepco va dir que la companyia estava lluitant per aturar les filtracions des dels edificis dels reactors danyats a les aigües subterrànies dels aqüifers propers i que poden tardar fins a quatre anys en arreglar el problema.
Actualment, més de dos anys després que es desencadenara la crisi nuclear, la pitjor des de Txernòbil en 1986, prop de 3.500 empleats treballen en la planta per a retirar el combustible danyat i desmantellar les unitats afectades, un procés que segons els experts pot allargar-se unes quatre dècades.
Les fusions han provocat que la planta allibere grans quantitats de radiació en l'entorn i el desplaçament d'al voltant de 160.000 persones de les seues llars. No saben quan o si serà possible tornar a casa.
Perill d'explosió en el cementeri nuclear d'Hanford Site
La junta federal de seguretat nuclear dels Estats Units ha emés una advertència sobre el perill que els tancs subterranis de residus radioactius en la reserva nuclear d'Hanford, a l'estat de Washington, podrien explotar.
L'advertència de la Junta de Defensa d’Instal·lacions Nuclears reitera allò que les autoritats estatals i federals han sabut des de fa molt de temps sobre el risc que una acumulació de gas hidrogen en l'interior dels tancs d'emmagatzemament puga produir explosions que alliberen materials radioactius.
Les autoritats federals van anunciar al febrer que sis dels tancs subterranis d'emmagatzemament en les instal·lacions d'Hanford tenen fugues.
El projecte de neteja de 56 milions de galons de residus radioactius procedents de la producció de plutoni per a armes nuclears ha estat farcit de complicacions, problemes pressupostaris i retards. La reserva nuclear d'Hanford data de la Segons Guerra Mundial, quan el lloc va ser usat per a fer plutoni per a armes nuclears com a part del Projecte Manhattan.
Accidents mortals en diverses centrals nuclears
Quatre persones van resultar ferides fa uns dies en la planta nuclear de Callaway a Missouri (USA). Una va patir una lesió menor i tres van ser traslladades a un hospital local.
L'accident, segons la Comissió Reguladora Nuclear (NRC), va ocórrer el 2 d'abril, quan es va produir un "arc elèctric" en un transformador de suport de la subestació de la planta. En el moment del “flash” el transformador havia estat retirat pel servei de manteniment. Alguns edificis fora del bloc d'alimentació es van quedar sense electricitat, però no va haver-hi impacte en l'equip o els sistemes de la planta, segons la NRC.
L'incident és el segon accident personal greu en una planta nuclear dels EUA en poc temps. En la mateixa setmana s'ha produït un greu accident, en caure una peça d'equip pesant a una central d’Arkansas; s’hi van causar ferides a huit treballadors de la planta i la mort d'un altre. Els treballadors estaven movent un estator d’un generador de turbina quan un aparell d'elevació es va enfonsar. La unitat 1 es trobava en situació de parada de recàrrega en aquell moment i va perdre la alimentació elèctrica des del exterior quan un equip elèctric es va danyar en caure-li damunt el generador. El generador també va causar una pèrdua d'energia elèctrica a una de les quatre bombes de refrigeració del reactor, cosa que provocà l’apagada automàtica de la unitat.
I abans d'aquestos accidents als EUA, dos treballadors van morir i un tercer va resultar greument ferit en un accident durant els treballs de manteniment en un edifici del reactor núm. 4 de la central nuclear de Cattenom, al nord-est de França.
L'accident va ocórrer el 28 de febrer, quan els treballadors estaven treballant en la pintura o el tractament de les parets d'aquest edifici sobre una plataforma que, segons sembla, es va desprendre i va deixar caure als treballadors alguns metres, fins a la planta inferior.
L'empresa propietària, EDF, informa que, encara que l'ajuda va ser enviada immediatament, dos dels treballadors no van poder ser reanimats i moriren a causa de les ferides. El tercer treballador va resultar ferit greu.
L'empresa ha declarat que ha posat en marxa una investigació sobre la causa exacta de l'accident. L'autoritat de seguretat nuclear francesa (Autorité de Sûreté Nucléaire, ASN) també ha enviat inspectors a la planta a fi d’investigar l'accident.
El reactor suís de Mühleberg obté llicència d'operació il·limitada
El 28 de març del 2013, el Tribunal Federal de Suïssa ha dictat sentència a favor de l'operador de la planta d'energia nuclear Mühleberg, anul·lant la sentència de març de 2012 del Tribunal Administratiu Federal que limita la llicència d'explotació a finals de juny del 2013 Aquesta decisió significa de fet una llicència d'explotació il·limitada del reactor d'aigua en ebullició (BWR) de 373 MW, de 42 anys d’edat, que va arribar a la criticitat per primera vegada el 8 de març de 1971 i es va connectar a la xarxa l'1 de juliol de 1971, la qual cosa fa de Mühleberg un dels cinc reactors més antics del món. El Tribunal Federal considera que les activitats de supervisió de la Inspecció Nacional de Seguretat Nuclear (ENSI) és prou per a garantir la seguretat. El propietari BKW suposadament planeja operar la planta fins al 2022 i després canviar a les energies renovables. L'aliança antinuclear Nein zu neuen AKW (No a les centrals nuclears noves) va reaccionar afirmant que "en açò, d'una manera perversa, el risc nuclear per a la població suïssa després de la catàstrofe de Fukushima està augmentant en compte de disminuir". El fet que els dos tribunals federals més alts en el país no es posen d'acord sobre la interpretació de la llei és considerada per l'Aliança com a "explosiu".
La radiació emanada de Fukushima afecta ja els nadons als EUA
Investigadors nord-americans han confirmat que el desastre nuclear de Fukushima (nord-est de Japó), al març de 2011, ha generat un alt nombre d'anormalitats tiroïdals entre els nounats a la costa oest dels Estats Units, que va assolir en aquell any un màxim de precipitacions radioactives.
Dies després de la catàstrofe ocasionada pel sisme de magnitud 9 i el posterior tsunami, que va deixar 20.448 morts, va destruir 72 mil cases i va obligar a evacuar 200.000 persones al nord-est de Japó, les concentracions de iode radioactiu I-131 en les pluges nord-americanes eren fins a 211 vegades superiors a les normals.
Els nivells més alts de I-131 es van documentar en cinc estats: Califòrnia (oest), Hawaii (nord), Alaska (nord), Oregón (nord-oest) i Washington (capital).
Del 17 de març al 31 de desembre de 2011 el nombre de casos d'hipotiroïdisme congènit en aquests cinc estats va ser un 16 per cent major que en el mateix període del 2010.
La major divergència (+28 per cent) es va registrar en el període del 17 de març al 30 de juny d'aquell any.
Al febrer d'enguany es va informar que el 44,2 per cent dels xiquets examinats en la prefectura de Fukushima també tenen anormalitats tiroïdals.
El iode radioactiu que entra al cos humà s'acumula en la glàndula tiroide, que produeix hormones de creixement. L'exposició a la radiació pot atrofiar el creixement del cos i el cervell d'un xiquet, fins i tot provocar cretinisme i càncer de tiroide. Aquestes malalties i símptomes estan molt ben documentades després de Txernòbil, un accident nuclear succeït en la central nuclear d'Ucraïna el 26 d'abril de 1986.
Els fetus en el claustre matern són més vulnerables a la contaminació radioactiva, ja que els seus sistemes de resistència no estan desenvolupats. Els xiquets i els adults poden protegir la seua glàndula tiroide del I-131 si consumeixen iode estable. En saturar-se amb aquest iode, la glàndula rebutja radioisòtops.
Totes les conseqüències a llarg termini de la radiació alliberada en l'accident nuclear de la central de Fukushima al març de 2011 no han sigut calculades encara.
L'Organització Mundial de la Salut adverteix que els joves estan en risc d’intoxicació per radiació en la glàndula tiroide, mentre que els xiquets i xiquetes s'enfronten a les pitjors conseqüències, perquè les seues cèl·lules es divideixen a un ritme accelerat.
L'última investigació assenyala que en el transcurs de cinc anys l'aigua de l'oceà altament contaminada de la zona podria arribar a la costa oest dels Estats Units.
Primer va ser un apagada que va afectar una gran part de l'emplaçament de Fukushima el 19 de març. Una investigació ha conclòs que va ser causada per una rata que va poder entrar en una caixa de commutació després que un treball realitzat per un tècnic deixara un petit forat en una làmina de plàstic. La rata va caminar després a través d'un interruptor automàtic i provocà un curtcircuit en la font d'alimentació. La potència va ser restaurada després d'aproximadament cinc hores, però l'apagada elèctrica va deixar fora de servei els sistemes de refrigeració dels reactors 1, 3 i 4 i d'un que dóna servei a tota la central nuclear, de manera que quan l'electricitat va tornar no es va restablir la refrigeració dels reactors de manera immediata; de fet, es va tardar 2 dies a recuperar la refrigeració de l'últim dels tres reactors afectats.Els sistemes de refrigeració s'encarreguen, principalment, de mantenir a una temperatura segura –inferior als 65 graus centígrads- les barres de combustible gastades que s'emmagatzemen en les piscines de cada reactor nuclear. Tres alts directius de Tokyo Electric Power (TEPCO) han sigut sancionats per la lenta resposta percebuda durant el tall d'energia. Arran d'aquest incident, el govern de Shinzo Abeha ha ordenat a Tepco que garantisca l'existència de fonts d'energia múltiples per a Fukushima-1 i que millore el seu sistema de prevenció de riscos.
No obstant això, menys de tres setmanes després d'aquest primer accident s'ha produït una nova fallada durant tres hores en l'alimentació elèctrica del sistema de refrigeració de la piscina de combustible usat de la unitat 3, durant les quals la temperatura de la piscina va apujar una dècima. TEPCO ha explicat que l'error probablement es va produir durant els treballs de la instal·lació de barreres de malla específicament per a impedir l'accés d'animals a les caixes elèctriques, encara que els detalls encara estan investigant-se.
Aquests incidents posen de manifest, una vegada més, que els reactors accidentats no es troben realment sota control en una situació de parada freda, i demostren la precarietat de les instal·lacions provisionals amb què s'estan gestionant aquesta destrossada central.
Fugues en depòsits d'aigua radioactiva a Fukushima
TEPCO va detectar a principis d'abril la fuga en un dels set depòsits on emmagatzema l'aigua radioactiva procedent dels reactors accidentats, quan els nivells de radiació es van disparar en les mostres d'aigua arreplegades entre els revestiments interiors de la cisterna. Els nivells de radiació en mostres d'aigua preses fora del tanc també han augmentat, la qual cosa indica la pèrdua d'aigua, segons va informar el portaveu de TEPCO.
Més de 270.000 tones d'aigua altament radioactiva ja estan emmagatzemades en centenars de tancs gegantins i en un altre tanc subterrani. Són visibles fins i tot a l'entrada de la planta i s'han construït al voltant del complex. A hores d’ara ja estan ocupats en més del 80 per cent de la seua capacitat d'emmagatzemament. TEPCO espera que la quantitat que s’hi haja d’emmagatzemar es duplique en tres anys i preveu la construcció de centenars de tancs més per a mitjan 2015 per a satisfer la demanda. El tanc on s'han detectat les fugues conté 13.000 tones d'aigua, que és una part de l'aigua que s'usa per a refredar combustible fos en els reactors de Fukushima Dai-ichi danyats en l'accident de març de 2011. Té un volum de diverses vegades el d'una piscina olímpica i és semblant a un abocador de residus industrials. Mesura 60 metres de llarg i 53 d'ample, i es troba soterrat a 6 metres de profunditat en terra i cobert per tres làmines impermeables. S’ha construït excavant directament la terra i està recobert per una capa exterior d'argila i per dues capes de revestiment de polietilé, amb un encoixinat de feltre entre capa i capa.
Segons TEPCO, s'han detectat fins a 6.000 becquerels de radiació per metre cúbic en l'aigua trobada entre les làmines impermeables dels tancs i el sòl, A més, també s'han detectat substàncies radioactives en l'aigua acumulada al voltant dels tancs, i es calcula que 120 tones d'aquesta aigua radioactiva s'han escapat d'aquest tanc. TEPCO ha començat a bombar l'aigua del tanc a un altre pròxim en un procés que podria portar unes dues setmanes.
Però hi ha més: uns dies després, el 7 d'abril, els responsables de la malparada central han informat d'un segon vessament d'aigua radioactiva, de nou en un dels tancs subterranis d'emmagatzemament.
TEPCO va assegurar que l'aigua que s'ha vessat en aquest segon depòsit és "molt poca" i ni tan sols es planteja transvasar la resta de l'aigua del tanc danyat a una nova ubicació, segons indica l'agència de notícies japonesa Kiodo.
I justament el 9 d'abril TEPCO ha informat de fugues en un tercer depòsit, justament on s'estava transvasant l'aigua del primer depòsit on s'han detectat les fugues, per la qual cosa el procés de transvàs s'ha paralitzat. Les fugues han fet que TEPCO “estiga perdent la fe” en aquests depòsits subterranis i complica extraordinàriament l’emmagatzematge i la gestió segura d'aquestes immenses quantitats d'aigua radioactiva, ja que no hi ha ara mateix cap altra opció disponible on ubicar-les.
Tot i que TEPCO utilitza un procés per a reciclar i eliminar el cesi radioactiu de l'aigua usada en la refrigeració dels nuclis i piscines danyades, aquesta conserva altres substàncies contaminants.
Des de l'inici de la crisi nuclear, en diverses ocasions l'operadora ha informat de la filtració d'aigua contaminada provinent de la planta tant al mar davant de la central com a l'exterior, amb la qual cosa les autoritats realitzen proves periòdiques per tal d’analitzar l'impacte produït, però les seus troballes es difonen amb comptagotes. Els peixos capturats prop de la planta han mostrat alts nivells de radiació des de la crisi, cosa que demostra que l'aigua contaminada de la instal·lació s'ha estat abocant a la mar en diverses ocasions, segons l'Associated Press. A més, es pensa que l’aigua radioactiva associada amb la crisi de Fukushima s'ha estat filtrant també contínuament al mar a través de les aigües subterrànies.El mes passat, un alt executiu de Tepco va dir que la companyia estava lluitant per aturar les filtracions des dels edificis dels reactors danyats a les aigües subterrànies dels aqüifers propers i que poden tardar fins a quatre anys en arreglar el problema.
Actualment, més de dos anys després que es desencadenara la crisi nuclear, la pitjor des de Txernòbil en 1986, prop de 3.500 empleats treballen en la planta per a retirar el combustible danyat i desmantellar les unitats afectades, un procés que segons els experts pot allargar-se unes quatre dècades.
Les fusions han provocat que la planta allibere grans quantitats de radiació en l'entorn i el desplaçament d'al voltant de 160.000 persones de les seues llars. No saben quan o si serà possible tornar a casa.
Perill d'explosió en el cementeri nuclear d'Hanford Site
La junta federal de seguretat nuclear dels Estats Units ha emés una advertència sobre el perill que els tancs subterranis de residus radioactius en la reserva nuclear d'Hanford, a l'estat de Washington, podrien explotar.
Les autoritats federals van anunciar al febrer que sis dels tancs subterranis d'emmagatzemament en les instal·lacions d'Hanford tenen fugues.
El projecte de neteja de 56 milions de galons de residus radioactius procedents de la producció de plutoni per a armes nuclears ha estat farcit de complicacions, problemes pressupostaris i retards. La reserva nuclear d'Hanford data de la Segons Guerra Mundial, quan el lloc va ser usat per a fer plutoni per a armes nuclears com a part del Projecte Manhattan.
Accidents mortals en diverses centrals nuclears
Quatre persones van resultar ferides fa uns dies en la planta nuclear de Callaway a Missouri (USA). Una va patir una lesió menor i tres van ser traslladades a un hospital local.
L'accident, segons la Comissió Reguladora Nuclear (NRC), va ocórrer el 2 d'abril, quan es va produir un "arc elèctric" en un transformador de suport de la subestació de la planta. En el moment del “flash” el transformador havia estat retirat pel servei de manteniment. Alguns edificis fora del bloc d'alimentació es van quedar sense electricitat, però no va haver-hi impacte en l'equip o els sistemes de la planta, segons la NRC.
L'incident és el segon accident personal greu en una planta nuclear dels EUA en poc temps. En la mateixa setmana s'ha produït un greu accident, en caure una peça d'equip pesant a una central d’Arkansas; s’hi van causar ferides a huit treballadors de la planta i la mort d'un altre. Els treballadors estaven movent un estator d’un generador de turbina quan un aparell d'elevació es va enfonsar. La unitat 1 es trobava en situació de parada de recàrrega en aquell moment i va perdre la alimentació elèctrica des del exterior quan un equip elèctric es va danyar en caure-li damunt el generador. El generador també va causar una pèrdua d'energia elèctrica a una de les quatre bombes de refrigeració del reactor, cosa que provocà l’apagada automàtica de la unitat.
I abans d'aquestos accidents als EUA, dos treballadors van morir i un tercer va resultar greument ferit en un accident durant els treballs de manteniment en un edifici del reactor núm. 4 de la central nuclear de Cattenom, al nord-est de França.
L'accident va ocórrer el 28 de febrer, quan els treballadors estaven treballant en la pintura o el tractament de les parets d'aquest edifici sobre una plataforma que, segons sembla, es va desprendre i va deixar caure als treballadors alguns metres, fins a la planta inferior.
L'empresa propietària, EDF, informa que, encara que l'ajuda va ser enviada immediatament, dos dels treballadors no van poder ser reanimats i moriren a causa de les ferides. El tercer treballador va resultar ferit greu.
L'empresa ha declarat que ha posat en marxa una investigació sobre la causa exacta de l'accident. L'autoritat de seguretat nuclear francesa (Autorité de Sûreté Nucléaire, ASN) també ha enviat inspectors a la planta a fi d’investigar l'accident.
El reactor suís de Mühleberg obté llicència d'operació il·limitada
El 28 de març del 2013, el Tribunal Federal de Suïssa ha dictat sentència a favor de l'operador de la planta d'energia nuclear Mühleberg, anul·lant la sentència de març de 2012 del Tribunal Administratiu Federal que limita la llicència d'explotació a finals de juny del 2013 Aquesta decisió significa de fet una llicència d'explotació il·limitada del reactor d'aigua en ebullició (BWR) de 373 MW, de 42 anys d’edat, que va arribar a la criticitat per primera vegada el 8 de març de 1971 i es va connectar a la xarxa l'1 de juliol de 1971, la qual cosa fa de Mühleberg un dels cinc reactors més antics del món. El Tribunal Federal considera que les activitats de supervisió de la Inspecció Nacional de Seguretat Nuclear (ENSI) és prou per a garantir la seguretat. El propietari BKW suposadament planeja operar la planta fins al 2022 i després canviar a les energies renovables. L'aliança antinuclear Nein zu neuen AKW (No a les centrals nuclears noves) va reaccionar afirmant que "en açò, d'una manera perversa, el risc nuclear per a la població suïssa després de la catàstrofe de Fukushima està augmentant en compte de disminuir". El fet que els dos tribunals federals més alts en el país no es posen d'acord sobre la interpretació de la llei és considerada per l'Aliança com a "explosiu".
La radiació emanada de Fukushima afecta ja els nadons als EUA
Investigadors nord-americans han confirmat que el desastre nuclear de Fukushima (nord-est de Japó), al març de 2011, ha generat un alt nombre d'anormalitats tiroïdals entre els nounats a la costa oest dels Estats Units, que va assolir en aquell any un màxim de precipitacions radioactives.
Dies després de la catàstrofe ocasionada pel sisme de magnitud 9 i el posterior tsunami, que va deixar 20.448 morts, va destruir 72 mil cases i va obligar a evacuar 200.000 persones al nord-est de Japó, les concentracions de iode radioactiu I-131 en les pluges nord-americanes eren fins a 211 vegades superiors a les normals.
Els nivells més alts de I-131 es van documentar en cinc estats: Califòrnia (oest), Hawaii (nord), Alaska (nord), Oregón (nord-oest) i Washington (capital).
La major divergència (+28 per cent) es va registrar en el període del 17 de març al 30 de juny d'aquell any.
Al febrer d'enguany es va informar que el 44,2 per cent dels xiquets examinats en la prefectura de Fukushima també tenen anormalitats tiroïdals.
El iode radioactiu que entra al cos humà s'acumula en la glàndula tiroide, que produeix hormones de creixement. L'exposició a la radiació pot atrofiar el creixement del cos i el cervell d'un xiquet, fins i tot provocar cretinisme i càncer de tiroide. Aquestes malalties i símptomes estan molt ben documentades després de Txernòbil, un accident nuclear succeït en la central nuclear d'Ucraïna el 26 d'abril de 1986.
Els fetus en el claustre matern són més vulnerables a la contaminació radioactiva, ja que els seus sistemes de resistència no estan desenvolupats. Els xiquets i els adults poden protegir la seua glàndula tiroide del I-131 si consumeixen iode estable. En saturar-se amb aquest iode, la glàndula rebutja radioisòtops.
Totes les conseqüències a llarg termini de la radiació alliberada en l'accident nuclear de la central de Fukushima al març de 2011 no han sigut calculades encara.
L'Organització Mundial de la Salut adverteix que els joves estan en risc d’intoxicació per radiació en la glàndula tiroide, mentre que els xiquets i xiquetes s'enfronten a les pitjors conseqüències, perquè les seues cèl·lules es divideixen a un ritme accelerat.
L'última investigació assenyala que en el transcurs de cinc anys l'aigua de l'oceà altament contaminada de la zona podria arribar a la costa oest dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada