Aquest manifest es llegirà el proper 10 de Març a la concentració que tindrà lloc davant de la Delegació de Govern de València amb motiu del primer aniversari de la tragèdia de Fukushima.
Estem ací reunits per a commemorar, al costat de desenes de ciutats de la resta de l'estat i de l'estranger, on s'estan celebrant actes i accions simultaneament, el primer aniversari de l'acccident de Fukushima, i per a recordar que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència.
Durant l'any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió perquè Fukushima aparega com un esdeveniment superat. La realitat és bastant diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen hui, i els seus efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps.
La data de l'11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, i a les quals ara hem de sumar les d'un desastre nuclear.
A diferència de les seqüeles d'una catàstrofe natural, o d'una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i les víctimes no es trobaran únicament en la zona afectada. És el preu que paguem per l'energia nuclear. L'única eixida a aquesta irracionalitat és detindre les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental.
A més del perill d'accident, les centrals nuclears estan impedint a Espanya una major participació en la generació elèctrica de les energies renovables, que generen moltíssims més llocs de treball que qualsevol altre tipus de generació clàssica i, sobretot, que la nuclear. Unes energies renovables la producció de les quals enforteix també la independència energètica de l'exterior i redueix a mitjà termini el preu de l'electricitat al consumidor final.
Hui la majoria del reactors nuclears de Japó romanen apagats, i no hi ha crisis d'energia ni talls d'electricitat. Hi ha una greu crisi, no obstant açò: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai detalladament, però es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d'euros i , en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost assumit per l'estat japonés, la qual cosa és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària.
Durant tot l'any que ha passat, els defensors de les nuclears a tot el món i especialment al nostre pais han continuat mentint i amagant per a mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals quasi irreversibles.
A Espanya la situació és especialment preocupant, perquè la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima i una de les més velles del món, i tenia determinada una data de tancament, el Govern ha decidit allargar irresponsablement el seu funcionament fins a 2019. També, i més propera a nosaltres, la central de Cofrents, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor nº3 de Fukushima, i malgrat els nombrosos problemes que pateix i les seues freqüents avaries, fa una any va ser també autoritzada per a funcionar deu anys més, sense esperar al menys l'avaluació dels resultats de les proves de resistència que se li han realitzat, per la comissió Europea.
Com en Fukushima, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Garoña o de Cofrents, s'estendrien per tot el país i ho condemnarien a un futur dantesc. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central seguisquen guanyant centenars de milions d'euros, mentre el preu de l'electricitat es mantindrà inalterable, tanquen o no les centrals nuclears.
Per tot açò, fem des d'ací una crida i exigim al govern espanyol, i de la resta dels països nuclearitzats perquè, posant per davant el benestar i el futur de la ciutadania dels beneficis d'algunes empreses, aposten per un model energètic basat en la gestió de la demanda, l'estalvi i l'eficiència energètica, i en la generació mitjançant energies renovables i tanquen, d'una vegada, i per sempre, Garoña, Cofrents i la resta de les nuclears.
Fukushima Nunca mas. Vivir sin nucleares
Este manifesto se leerá el próximo 10 de Marzo en la concentración que tendrá lugar frente a la Delegación de Gobierno de Valencia con motivo del primer aniversario de la tragedia de Fukushima.
Estamos aquí reunidos para conmemorar, junto a decenas de ciudades del resto del estado y del extranjero, donde se están celebrando actos y acciones simultaneamente, el primer aniversario del acccidente de Fukushima, y para recordar que Fukushima no ha terminado, que Fukushima nos afecta, y que en donde hay una nuclear hay un Fukushima (o un Chernóbil), en potencia.
Durante el año que ha pasado hemos visto todo tipo de maniobras de la industria nuclear y sus grupos de presión para que Fukushima aparezca como un acontecimiento superado. La realidad es bastante diferente: las secuelas de la catástrofe continúan hoy, y sus efectos sobre la vida y la salud perdurarán en el tiempo.
La fecha del 11 de marzo de cada año trae el recuerdo de todo tipo de víctimas, personas que han sufrido tragedias por causas naturales o por actos de terrorismo, y a las que ahora tenemos que sumar las de un desastre nuclear.
A diferencia de las secuelas de una catástrofe natural, o de una acción fruto de la barbarie humana, las consecuencias de una catástrofe nuclear, como Fukushima o Chernóbil, se proyectan más allá de los supervivientes, y las víctimas no se encontrarán únicamente en la zona afectada. Es el precio que pagamos por la energía nuclear. La única salida a esta irracionalidad es detener las centrales nucleares, lo que no sólo es posible, económica y técnicamente, sino que también es necesario a nivel social y ambiental.
Además del peligro de accidente, las centrales nucleares están impidiendo en España una mayor participación en la generación eléctrica de las energías renovables, que generan muchísimos más puestos de trabajo que cualquier otro tipo de generación clásica y, sobre todo, que la nuclear. Unas energías renovables cuya producción fortalece también la independencia energética del exterior y reduce a medio plazo el precio de la electricidad al consumidor final.
Hoy la mayoría del reactores nucleares de Japón permanecen apagados, y no hay crisis de energía ni cortes de electricidad. Hay una grave crisis, sin embargo: la de la contaminación radiactiva. Sus efectos y su alcance real no se conocen, ni se conocerán nunca en detalle, pero se cree que el coste económico supera ya los 50.000 millones de euros y , en cualquier caso, sea lo que sea, será un coste asumido por el estado japonés, lo que es tanto como decir por la sociedad japonesa, y no por la compañía eléctrica propietaria.
Durante todo el año que ha pasado, los defensores de las nucleares en todo el mundo y especialmente en nuesto pais han continuado mintiendo o escondiendo para mantener un negocio que cuesta vidas y provoca daños ambientales casi irreversibles.
En España la situación es especialmente preocupante, porque la central nuclear de Garoña es idéntica al reactor número 1 de Fukushima y una de las más viejas del mundo, y tiene determinada una fecha de cierre, el Gobierno ha decidido alargar irresponsablemente su funcionamiento hasta 2019. También, y más cercana a nosotros, la central de Cofrentes, también con muchos años de funcionamiento, es idéntica al reactor nº3 de Fukushima, y a pesar de los numerosos problemas que padece y sus frecuentes averías, hace una año fue también autorizada para funcionar diez años más, sin esperar siquiera a la evaluación de los resultados de las pruebas de resistencia que se le han realizado, por la comisión Europea.
Como en Fukushima, las consecuencias de una catástrofe nuclear no se limitarian a los alrededores de Garoña o de Cofrentes, se extenderán por todo el país y lo condenarían a un futuro dantesco. Este es el riesgo que el gobierno asume, a cambio de que los propietarios de la central sigan ganando cientos de millones de euros, mientras el precio de la electricidad se mantendrá inalterable, cierren o no las centrales nucleares.
Por todo ello, hacemos desde aquí un llamamiento y exigimos al gobierno español, y del resto de los países nuclearizados para que, poniendo por delante el bienestar y el futuro de la ciudadanía de los beneficios de algunas empresas, apuesten por un modelo energético basado en la gestión de la demanda, el ahorro y la eficiencia energética, y en la generación mediante energías renovables y cierren, de una vez, y para siempre, Garoña, Cofrentes y el resto de las nucleares.
La I Jornada de Formació Antinuclear va complir amb escreix el seu objectiu principal: oferir a les més de vint persones que van assistir a aquest esdeveniment les eines necessàries per a entendre l'entramat de la indústria i la tecnologia nuclear i poder desenvolupar, d'aquesta manera, un activisme antinuclear conseqüent.
Perquè José Juan Sanchis, Carlos Arribas i Carles Porcel, els tres ponents amb què va comptar aquesta activitat, no sols es van preocupar a explicar què és exactament una central nuclear, quins elements les componen i quin és el seu funcionament, sinó que també es van interessar a mostrar-nos amb detall l'esquelet de la planta de Cofrents i a desvelar-nos quins perills amaguen aquesta i altres instal·lacions nuclears i quines alternatives existeixen a l'energia que generen. I també ens van mostrar com ser més efectius en la transmissió dels nostres missatges.
Ens van parlar, per exemple, de les radiacions alfa, beta i gamma i ens van avançar que els seus efectes en el cos humà poden anar des del càncer de tiroide fins a la mort instantània.
Ens van desmuntar algunes de les teories que les elèctriques i institucions governamentals del nostre país s'encaboten a difondre i que presenten les centrals nuclears com a instal·lacions barates, segures i amb poc impacte mediambiental ateses les seues baixes emissions de CO2. I van desmentir aquestes fal·làcies amb arguments tan sòlids com l'explicació detallada del cicle complet de l'energia nuclear des que s'extrau l'urani de les mines i es tracta per al seu ús nuclear fins que el combustible i les centrals mateixes es converteixen en residus radioactius. I amb dades tan alarmants com aquesta: les piscines de combustible gastat se situen fora de l'edifici de contenció de les centrals sense cap protecció especial i poden arribar a emmagatzemar fins a 100 milions de curis de material radioactiu com en el cas de Cofrents (perquè ens fem una idea: es calcula que la bomba de Hiroshima va difondre 2000 curis i que l'accident de Txernòbil va emetre 2 milions de curis).
Ens van indicar que, a més de la poca seguretat de les plantes del nostre país, un dels principals perills de les centrals nuclears és la inexperiència dels treballadors externs que se sumen a tasques puntuals com ara la parada programada per a la recàrrega de combustible que va protagonitzar a finals de setembre la central de Cofrents.
I ens quedem amb la frase llançada per José Juan Sanchis: “Si arribe a casa i veig que de la meua banyera no para d'eixir aigua, no em pregunte amb què l'arreplegue, si amb un pal de fregar o amb un poal. La primera cosa que faig és tancar l'aixeta”. I açò és justament el que hem de fer amb les centrals nuclears, tancar-les i després trobar una solució per als residus que han generat.
Éxito de la I Jornada de Formación Antinuclear
La I Jornada de Formación Antinuclear cumplió con creces su objetivo principal: ofrecer a las más de veinte personas que asistieron a este evento las herramientas necesarias para entender el entramado de la industria y la tecnología nuclear y poder desarrollar, de esta forma, un activismo antinuclear consecuente.
Porque José Juan Sanchis, Carlos Arribas y Carles Porcel, los tres ponentes con los que contó esta actividad, no sólo se preocuparon en explicar qué es exactamente una central nuclear, qué elementos las componen y cúal es su funcionamiento, sino que también se interesaron en mostrarnos con detalle el esqueleto de la planta de Cofrentes y en desvelarnos qué peligros esconden ésta y otras instalaciones nucleares y qué alternativas existen a la energía que generan. Y también nos mostraron cómo ser más efectivos en la trasmisión de nuestros mensajes.
Nos hablaron, por ejemplo, de las radiaciones alfa, beta y gamma y nos avanzaron que sus efectos en el cuerpo humano pueden ir desde el cáncer de tiroides hasta la muerte instantánea.
Nos desmontaron algunas de las teorías que las eléctricas e instituciones gubernamentales de nuestro país se empeñan en difundir y que presentan a las centrales nucleares como instalaciones baratas, seguras y con poco impacto medioambiental dadas sus bajas emisiones de CO2. Y desmintieron estas falacias con argumentos tan sólidos como la explicación detallada del ciclo completo de la energía nuclear desde que se extrae el uranio de las minas y se trata para su uso nuclear hasta que el combustible y las mismas centrales se convierten en residuos radioactivos. Y con datos tan alarmantes como éste: las piscinas de combustible gastado se sitúan fuera del edificio de contención de las centrales sin ninguna protección especial y pueden llegar a almacenar hasta 100 millones de curios de material radiactivo como en el caso de Cofrentes (para que nos hagamos una idea: se calcula que la bomba de Hiroshima difundió 2000 curios y que el accidente de Chernobyl emitió 2 millones de curios).
Nos indicaron que, además de la poca seguridad de las plantas de nuestro país, uno de los principales peligros de las centrales nucleares es la inexperiencia de los trabajadores externos que se suman a tareas puntuales como la parada programada para recarga de combustible que protagonizó a finales de Septiembre la central de Cofrentes.
Y nos quedamos con la frase lanzada por José Juan Sanchis: “Si llego a casa y veo que de mi bañera no para de salir agua, no me pregunto con qué recojo el agua, si con un mocho o con un cubo. Lo primero que hago es cerrar el grifo”. Y esto es justamente lo que debemos hacer con las centrales nucleares, cerrarlas y después encontrar una solución para los residuos que han generado.
Un centenar de persones, representants de les organitzacions que componen la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear), s'ha concentrat avui davant de la seu del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) per denunciar la falta de seguretat de les plantes espanyoles i demanar-li que siga estricte en les proves de resistència que han de superar les centrals nuclears. Aquestes proves van ser requerides pel Congrés dels Diputats a l'abril, i per la Comissió Europea al maig, després de la catàstrofe de Fukushima, que segueix sense control. Les conclusions finals han de ser enviades abans del 31 de desembre a la Comissió Europea.
Les proves de resistència han d'analitzar la resistència i grau de vulnerabilitat de les instal·lacions nuclears davant de possibles atacs terroristes i sabotatges o ciberatacs, els sistemes de contenció davant d'impacte d'aeronaus (per accident o atac terrorista) i els efectes del canvi climàtic de forma completa.
L'informe preliminar sobre les proves de resistència emés el 15 de setembre pel CSN no analitza els aspectes anteriors, però a més mostra que les centrals nuclears espanyoles tenen greus problemes de seguretat:
La central nuclear de Santa María de Garoña, és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3g, tal com ho exigeix ara el regulador [1], el risc d'inundació és molt alt en cas de ruptura de les preses que hi ha aigües amunt, el combustible nuclear gastat es troba significativament desprotegit en cas de pèrdua dels sistemes de refrigeració de la planta i falten mesures per a reduir les concentracions d'hidrogen amb risc d'explosió en la contenció del reactor.
La central nuclear d'Almaraz, és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3g, no hi ha sistema de monitorització sísmica en la central, hi ha un risc elevat d'inundació en el cas de ruptura d'una presa i s'ha demostrat la impossibilitat d'evacuar la calor residual en cas de pèrdua completa de subministrament de corrent altern que s'agreuja si el tall afecta les dues unitats simultàniament.
La central nuclear de Trillo és vulnerable a la inundació interna produïda per un terratrémol i falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor.
La central nuclear d'Ascó és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3 g , té un risc molt elevat d'inundació en cas de ruptura de les preses aigües amunt, les inundacions podrien produir la pèrdua d'alimentació elèctrica externa, el regulador ha informat que l'operador ha fet una anàlisi incompleta de les amenaces combinades (per exemple un accident en la fàbrica de clor i la ruptura d'una presa produïts ambdós per un terratrémol o inundació) i falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor.
La central nuclear de Vandellòs és vulnerable a incendis produïts en l'entorn exterior, falten mesures per a reduir la concentració d'hidrogen explosiu en la contenció del reactor i no té capacitat suficient per a mantenir la piscina de combustible nuclear gastat plena d'aigua en cas d'accident greu.
La central nuclear de Cofrents és incapaç de resistir terratrémols amb una acceleració horitzontal de 0.3 g , el regulador posa en dubte els plans de resposta de la central a potencials terratrémols, té greu risc d'inundació en cas de ruptura de preses aigües amunt o per precipitacions extremes i el temps és massa curt (11 hores) abans que l'aigua comence a bullir en la piscina de combustible nuclear gastat en el pitjor escenari avaluat.
Per tot això, la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), que agrupa a organitzacions mediambientals, sindicats i partits polítics, i que considera que l'energia nuclear és insegura, antieconòmica, insostenible i prescindible, demana al CSN que complisca amb el mandat del Parlament i que s'establisca un calendari de tancament progressiu de les centrals nuclears espanyoles, començant per les més antigues i insegures.
Notes
[1] El terratrémol de Lorca va tenir una acceleració horitzontal de 0,36 G .
Piden al CSN que sea estricto en las pruebas de resistencia de las nucleares
Un centenar de personas, representantes de las organizaciones que componen la CEAN (Coordinadora Estatal Antinuclear) se ha concentrado hoy ante la sede del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), para denunciar la falta de seguridad de las plantas españolas y pedirle que sea estricto en las pruebas de resistencia que deben pasar las centrales nucleares. Estas pruebas fueron requeridas por el Congreso de los Diputados en abril, y por la Comisión Europea en mayo, tras la catástrofe de Fukushima, que sigue sin control. Las conclusiones finales deben ser enviadas antes del 31 de diciembre a la Comisión Europea.
Las pruebas de resistencia deben analizar la resistencia y grado de vulnerabilidad de las instalaciones nucleares frente a posibles ataques terroristas y sabotajes o ciberataques, los sistemas de contención ante impacto de aeronaves (por accidente o ataque terrorista), y los efectos del cambio climático de forma completa.
El informe preliminar sobre las pruebas de resistencia emitido el 15 de septiembre por el CSN no analiza los aspectos anteriores, pero además muestra que las centrales nucleares españolas tienen graves problemas de seguridad:
La central nuclear de Santa María de Garoña, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g como el regulador exige ahora [1], el riesgo de inundación es muy alto en caso de rotura de las presas aguas arriba, el combustible nuclear gastado se encuentra significativamente desprotegido en caso de pérdida de los sistemas de refrigeración de la planta y faltan medidas para reducir las concentraciones de hidrógeno con riesgo de explosión en la contención del reactor.
La central nuclear de Almaráz, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, no hay sistema de monitorización sísmica en la central, existe un riesgo elevado de inundación en el caso de rotura de una presa y esta probada la imposibilidad de evacuar el calor residual en caso de pérdida completa de suministro de corriente alterna que se agrava si el corte afecta a ambas unidades simultáneamente.
La central nuclear de Trillo, es vulnerable a la inundación interna producida por un terremoto y faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor.
La central nuclear de Ascó, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, tiene un riesgo muy elevado de inundación en caso de rotura de las presas aguas arriba, las inundaciones podrían producir la pérdida de alimentación eléctrica externa, el regulador ha informado de que el operador ha hecho un análisis incompleto de las amenazas combinadas (por ejemplo un accidente en la fábrica de cloro y la rotura de una presa producidos ambos por un terremoto o inundación) y faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor.
La central nuclear de Vandellòs, es vulnerable a incendios producidos en el entorno exterior, faltan medidas para reducir la concentración de hidrógeno explosivo en la contención del reactor y no tiene capacidad suficiente para mantener la piscina de combustible nuclear gastado llena de agua en caso de accidente grave.
Central nuclear de Cofrentes, es incapaz de resistir terremotos con una aceleración horizontal de 0.3g, el regulador pone en cuestión los planes de respuesta de la central a potenciales terremotos, tiene grave riesgo de inundación en caso de rotura de presas aguas arriba o por precipitaciones extremas y el tiempo es demasiado corto (11 horas) antes de que el agua comience a hervir en la piscina de combustible nuclear gastado en el peor escenario evaluado.
Por todo ello, la Coordinador Estatal Antinuclear (CEAN) que agrupa a organizaciones medioambientales, sindicatos y partidos políticos; y que considera que la energía nuclear es insegura, antieconómica, insostenible y, prescindible, pide al CSN que cumpla con el mandato del Parlamento, y que se establezca un calendario de cierre progresivo de las centrales nucleares españolas, comenzando por las más antiguas e inseguras.
Notas
[1] El terremoto de Lorca tuvo una aceleración horizontal de 0,36 G.
Quant de temps hem d'estar exposats a la radiació procedent de l'energia nuclear perquè aquesta afecte el nostre metabolisme? Què passa si sobrepassem la dosi màxima permesa? I què hem de fer si vivim prop d'una central nuclear i hi ha una fuga? Per a una entitat experta en la matèria com l'Observatori de l’Energia de Catalunya les respostes a aquestes qüestions són òbvies. Però per al comú de la població no ho són tant.
Per aquesta raó i per altres com la desinformació a què ens tenen acostumats els governs i els grups de poder, aquest organisme proenergies renovables ha editat La Radioactivitat i la Salut, un text d'11 pàgines dirigit als ciutadans del carrer que pretén resoldre de forma clara i concisa aquestes i altres incògnites sobre l'energia nuclear i els seus efectes sobre el planeta i els sers vius que hi habiten.
Perquè si els habitants de Cofrents (València), Ascó (Tarragona), Vandellós (Tarragona), Almaraz (Cáceres), Santa María de Garoña (Burgos) i Trillo (Guadalajara) i els seus veïns saberen que l'exposició a la radiació ionitzant pot provocar des de la malformació d'un fetus fins al càncer o la mort en menys de 15 dies, no apostarien per les centrals nuclears com a dispensadores d'energia. I perquè, si empreses com ara Endesa, Iberdrola o Nuclenor sotmeteren les instal.lacions nuclears que dirigeixen a proves d'estrés serioses i donaren compte dels resultats d'aquests exàmens, els mateixos ciutadans que donen suport a l'energia nuclear advocarien per energies respectuoses amb el medi ambient.
La Radioactivitat i la Salut, el ABC de las nucleares
¿Cuánto tiempo debemos estar expuestos a la radiación procedente de la energía nuclear para que ésta afecte a nuestro metabolismo? ¿Qué pasa si sobrepasamos la dosis máxima permitida? Y ¿qué debemos hacer si vivimos cerca de una central nuclear y hay una fuga? Para una entidad experta en la materia como el Observatori de l’Energia de Catalunya las respuestas a estas cuestiones son obvias. Pero para el común de la población no lo son tanto.
Por esta razón y por otras como la desinformación a la que nos tienen acostumbrados los gobiernos y los grupos de poder, este organismo proenergías renovables ha editado La Radioactivitat i la Salut, un texto de 11 páginas dirigido a los ciudadanos de a pie que pretende resolver de forma clara y concisa éstas y otras incógnitas sobre la energía nuclear y sus efectos sobre el planeta y los seres vivos que habitan en él.
Porque si los habitantes de Cofrents (Valencia), Ascó (Tarragona), Vandellós (Tarragona), Almaraz (Cáceres), Santa María de Garoña (Burgos) y Trillo (Guadalajara) y sus vecinos supiesen que la exposición a la radiación ionizante puede provocar desde la malformación de un feto hasta el cáncer o la muerte en menos de 15 días, no apostarían por las centrales nucleares como dispensadoras de energía. Y porque, si empresas como Endesa, Iberdrola o Nuclenor sometiesen a pruebas de estrés serias a las instalaciones nucleares que dirigen y diesen cuenta de los resultados de estos exámenes, los mismos ciudadanos que apoyan la energía nuclear abogarían por energías respetuosas con el medio ambiente.
La Central no disposa d'una ambulància les 24 hores a disposició dels treballadors ferits en una situació d'emergència.
La Central va modificar el text del PEI aprovat per la Direcció General de Política Energètica i Mines
La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a les principals organitzacions ecologistes i altres organitzacions de la societat civil valenciana, denuncia que en el ple de 26 de juliol de 2011 del Consell de Seguretat Nuclear es va aprovar l'obertura d'un expedient sancionador als propietaris de la central nuclear de Cofrents per dues infraccions lleus en incomplir el Pla d'Emergència Interior (PEI).
Segons s'ha pogut conéixer ara que s'ha publicat l'acta (amb quasi dos mesos de retard), l'obertura de l'expedient sancionador es fonamenta en dues infraccions:
Aquests dos incompliments demostren la política de mentides i enganys que la direcció de la central nuclear de Cofrents manté i ha mantingut en aquest cas davant dels inspectors del propi Consell de Seguretat Nuclear, responsable de tutelar la seguretat de les instal·lacions. Alterar documents oficials, amb la finalitat d'estalviar-se la compra o lloguer d'una simple ambulància que estiga a disposició dels treballadors de la central, és un detall de tot el que és capaç de fer una empresa en el seu afany de maximitzar els beneficis, passant per damunt de la normativa oficial.
València, 16 de setembre de 2011
El CSN abre un expediente sancionador a la Central Nuclear de Cofrentes por incumplimiento del PEI (Plan de Emergencia Interior)
La Central no dispone de una ambulancia las 24 horas a disposición de los trabajadores heridos en una situación de emergencia.
La Central modificó el texto del PEI aprobado por la Dirección General de Política Energética y de Minas.
La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a las principales organizaciones ecologistas y a otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia que el Pleno del 26 de julio de 2011 del Consejo de Seguridad Nuclear aprobó la apertura de un expediente sancionador a los propietarios de la Central Nuclear de Cofrentes por dos infracciones leves al incumplir el Plan de Emergencia Interior (PEI).
Según se ha podido conocer ahora que se ha publicado el acta (con casi dos meses de retraso) la apertura del expediente sancionador se fundamenta en dos infracciones:
Esos dos incumplimientos demuestran la política de mentiras y embustes que la Dirección de la Central Nuclear de Cofrentes mantiene y ha mantenido en este caso ante los inspectores del propio Consejo de Seguridad Nuclear, responsable de tutelar la seguridad de esas instalaciones. Alterar documentos oficiales, con la finalidad de ahorrarse la compra o alquiler de una simple ambulancia que esté a disposición de los trabajadores de la Central es un detalle de lo que es capaz de hacer una empresa en su afán de maximizar las ganancias, pasando por encima de la normativa oficial.
Valencia a 16 de septiembre de 2011
