PODEMOS PRESCINDIR YA DE LA CENTRAL NUCLEAR DE COFRENTES....HAZLO POSIBLE Y HAZ LO POSIBLE ¡ PASATE A LAS RENOVABLES!

dimarts, 24 d’abril del 2012

Tanquem Cofrents denuncia problemas en los generadores Diésel de la central de Cofrents


La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa a los principales grupos ecologistas, asi como a otras importantes organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia los repetidas averías que están sufriendo durante este mes los grupos diésel de la central nuclear de Cofrents. 

El día 2 de abril, a las 19.44 horas, como consecuencia de las fuertes tormentas que tuvieron lugar en la zona, acompañadas de un importante aparato eléctrico, se originaron oscilaciones
de tensión en las líneas eléctricas relacionadas con la central, que a su vez produjeron el arranque de los generadores diésel de las divisiones II y III. Tres días más tarde, el jueves 5 de abril, a las 11.00 horas, mientras se realizaban comprobaciones en diferentes equipos eléctricos de la planta, como consecuencia de las mencionadas  tormentas, se produjo, al instalar un relé tras su verificación, la desconexión de un transformador y el arranque del generador diésel de la división III. Y ayer mismo, es decir dos semanas y pico más tarde, y cuando se acaba de reconectar el reactor a la red eléctrica después de una parada no prevista de una semana para arreglar otra avería en el circuito primario (una más), se ha  producido un conato de incendio en un equipo de seguridad, concretamente se ha quemado la bobina de un interruptor correspondiente a un equipo auxiliar de ese mismo generador diésel III.

Estos grupos diésel son esenciales para en caso de perder la alimentación eléctrica de las lineas que vienen del exterior, como ocurrió el 2 de abril, se puedan seguir haciendo funcionar las bombas de circulación del agua refrigerante que extrae el calor generado en el núcleo del reactor y evitar asi que este se recaliente. Esto es absolutamente imprescindible, porque si el núcleo se recalienta  puede llegar a estallar, o, como mal menor, se tienen que abrir las válvulas de venteo para rebajar la presión, soltando al exterior grandes cantidades de gases altamente radioactivos. Esto es justamente lo que paso en el accidente de Fukushima, cuyo reactor nº 3 era casi idéntico al de Cofrents.

dimarts, 10 d’abril del 2012

II Jornada de Formació 'Activistes Antinuclears'




La plataforma Tanquem Cofrents, que agrupa els principals grups ecologistes del País Valencià així com altres organitzacions de la societat civil valenciana, organitza la segona jornada de formació sobre activisme antinuclear, per descomptat, des d'un punt de vista crític.

Malgrat que aquesta jornada és gratuïta i està oberta a qualsevol persona interessada en aquesta temàtica, està especialment dirigida a aquelles persones que vulguen implicar-se en l'activisme antinuclear amb l'objectiu de donar-los informació i eines per a la realització d'aquesta activitat. La seua estructura és una sèrie de xerrades, seguides cada una per un temps per a dubtes, debat, etc.

dimecres, 4 d’abril del 2012

Cofrents, més insegura que mai

La central nuclear de Cofrents segueix sent notícia i ho és per la seua falta de seguretat i per la poca vergonya del seu director, Felipe Galán, qui fent-se ressò de la tragèdia de Fukushima, no va dubtar a qualificar la instal·lació que gestiona de "modèlica", de "molt segura" i de "font de riquesa per als habitants del País Valencià".

Uns comentaris que van arribar dues setmanes després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) posés en dubte la seua seguretat i ho fes amb la publicació de les mesures que cal aplicar per a aquesta central, abans del 30 de juny d’enguany, amb l'objectiu de garantir la protecció de treballadors i població davant d’accidents naturals com el que va arrasar Japó l'11 de març de 2011.

En què consisteixen exactament? En l'habilitació d'un Centre Alternatiu de Gestió d'Emergències (CAGE) capaç de solucionar una situació d'emergència severa i fer-ho des de les mateixes dependències de Cofrents, però en una altra ubicació diferent a la seua sala de control; en la creació d'un Centre de Suport d'Emergències (CSE) en un altre punt de la geografia espanyola i amb l'equip humà i tecnològic necessari per a auxiliar el personal d'aquesta i d'altres instal·lacions nuclears en cas de necessitar-ho, i en la implantació d'un paquet de normes que asseguren la resistència de la central a terratrèmols i inundacions, el subministrament elèctric, el reforçament de les xarxes, l'augment de grups electrògens i la millora de la integritat de les piscines de combustible.

dilluns, 12 de març del 2012

València va cridar 'Fukushima Mai Més'




Ho vam fer: el tros que uneix el carrer Colón amb els carrers Jorge Juan i Isabel la Catòlica va romandre tancat al trànsit durant més d'una hora. I, no només això, els centenars de ciutadans que passejaven per una de les vies comercials més importants de la ciutat, van parar i van escoltar el nostre crit: "Fukushima Mai Més".

Normal. Comptàvem amb l’ajut de la CEAN, de les 15 organitzacions ecologistes, socials i sindicals que conformen Tanquem Cofrents i d'altres igual d'importants que es van adherir a la concentració del 10 de març. Però, sobretot, comptàvem amb la presència de desenes persones que es van traslladar fins a la Delegació de Govern a València per demanar que accidents nuclears com el de Fukushima no es tornen a repetir i per exigir el tancament immediat de la central de Garoña i, és clar, de la de Cofrents.

I vam ser lúdics en les nostres reivindicacions: amb pancartes gegants, amb xiulets, amb globus negres i grocs i amb un enorme drac negre que dansava al ritme dels nostres càntics. Però, sobretot, vam ser clars en el nostre missatge: Nuclears no! Així ho vam concretar al comunicat de premsa que es va llegir al final de la concentració i així ho van registrar cadenes com TVE (http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-10-03-12/1345865/, minut 13) i RTVV (http://www.rtvv.es/va/informatius/nt9-edicio_3_661163961.html, minut 15), mitjans de comunicació que es van fer ressò de les nostres exigències.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Concentració 'Fukushima Mai Més'


10 de març, a les 18.30 hores davant la Delegació de Govern (C/ Colón, 60 - València)

Fukushima Mai més. Viure sense nuclears


Aquest manifest es llegirà el proper 10 de Març a la concentració que tindrà lloc davant de la Delegació de Govern de València amb motiu del primer aniversari de la tragèdia de Fukushima.

Estem ací reunits per a commemorar, al costat de desenes de ciutats de la resta de l'estat i de l'estranger, on s'estan celebrant actes i accions simultaneament, el primer aniversari de l'acccident de Fukushima, i per a recordar que Fukushima no ha acabat, que Fukushima ens afecta, i que on hi ha una nuclear hi ha un Fukushima (o un Txernòbil), en potència.


Durant l'any que ha passat hem vist tot tipus de maniobres de la indústria nuclear i els seus grups de pressió perquè Fukushima aparega com un esdeveniment superat. La realitat és bastant diferent: les seqüeles de la catàstrofe continuen hui, i els seus efectes sobre la vida i la salut perduraran en el temps.

La data de l'11 de març de cada any porta el record de tot tipus de víctimes, persones que han patit tragèdies per causes naturals o per actes de terrorisme, i a les quals ara hem de sumar les d'un desastre nuclear.

A diferència de les seqüeles d'una catàstrofe natural, o d'una acció fruit de la barbàrie humana, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear, com Fukushima o Txernòbil, es projecten més enllà dels supervivents, i les víctimes no es trobaran únicament en la zona afectada. És el preu que paguem per l'energia nuclear. L'única eixida a aquesta irracionalitat és detindre les centrals nuclears, la qual cosa no solament és possible, econòmica i tècnicament, sinó que també és necessari a nivell social i ambiental.

A més del perill d'accident, les centrals nuclears estan impedint a Espanya una major participació en la generació elèctrica de les energies renovables, que generen moltíssims més llocs de treball que qualsevol altre tipus de generació clàssica i, sobretot, que la nuclear. Unes energies renovables la producció de les quals enforteix també la independència energètica de l'exterior i redueix a mitjà termini el preu de l'electricitat al consumidor final.

Hui la majoria del reactors nuclears de Japó romanen apagats, i no hi ha crisis d'energia ni talls d'electricitat. Hi ha una greu crisi, no obstant açò: la de la contaminació radioactiva. Els seus efectes i el seu abast real no es coneixen, ni es coneixeran mai detalladament, però es creu que el cost econòmic supera ja els 50.000 milions d'euros i , en qualsevol cas, siga el que siga, serà un cost assumit per l'estat japonés, la qual cosa és tant com dir per la societat japonesa, i no per la companyia elèctrica propietària.

Durant tot l'any que ha passat, els defensors de les nuclears a tot el món i especialment al nostre pais han continuat mentint i amagant per a mantenir un negoci que costa vides i provoca danys ambientals quasi irreversibles.

A Espanya la situació és especialment preocupant, perquè la central nuclear de Garoña és idèntica al reactor número 1 de Fukushima i una de les més velles del món, i tenia determinada una data de tancament, el Govern ha decidit allargar irresponsablement el seu funcionament fins a 2019. També, i més propera a nosaltres, la central de Cofrents, també amb molts anys de funcionament, és idèntica al reactor nº3 de Fukushima, i malgrat els nombrosos problemes que pateix i les seues freqüents avaries, fa una any va ser també autoritzada per a funcionar deu anys més, sense esperar al menys l'avaluació dels resultats de les proves de resistència que se li han realitzat, per la comissió Europea.

Com en Fukushima, les conseqüències d'una catàstrofe nuclear no es limitarien als voltants de Garoña o de Cofrents, s'estendrien per tot el país i ho condemnarien a un futur dantesc. Aquest és el risc que el govern assumeix, a canvi que els propietaris de la central seguisquen guanyant centenars de milions d'euros, mentre el preu de l'electricitat es mantindrà inalterable, tanquen o no les centrals nuclears.

Per tot açò, fem des d'ací una crida i exigim al govern espanyol, i de la resta dels països nuclearitzats perquè, posant per davant el benestar i el futur de la ciutadania dels beneficis d'algunes empreses, aposten per un model energètic basat en la gestió de la demanda, l'estalvi i l'eficiència energètica, i en la generació mitjançant energies renovables i tanquen, d'una vegada, i per sempre, Garoña, Cofrents i la resta de les nuclears.



Fukushima Nunca mas. Vivir sin nucleares

Este manifesto se leerá el próximo 10 de Marzo en la concentración que tendrá lugar frente a la Delegación de Gobierno de Valencia con motivo del primer aniversario de la tragedia de Fukushima.

Estamos aquí reunidos para conmemorar, junto a decenas de ciudades del resto del estado y del extranjero, donde se están celebrando actos y acciones simultaneamente, el primer aniversario del acccidente de Fukushima, y para recordar que Fukushima no ha terminado, que Fukushima nos afecta, y que en donde hay una nuclear hay un Fukushima (o un Chernóbil), en potencia.

Durante el año que ha pasado hemos visto todo tipo de maniobras de la industria nuclear y sus grupos de presión para que Fukushima aparezca como un acontecimiento superado. La realidad es bastante diferente: las secuelas de la catástrofe continúan hoy, y sus efectos sobre la vida y la salud perdurarán en el tiempo.

La fecha del 11 de marzo de cada año trae el recuerdo de todo tipo de víctimas, personas que han sufrido tragedias por causas naturales o por actos de terrorismo, y a las que ahora tenemos que sumar las de un desastre nuclear.

A diferencia de las secuelas de una catástrofe natural, o de una acción fruto de la barbarie humana, las consecuencias de una catástrofe nuclear, como Fukushima o Chernóbil, se proyectan más allá de los supervivientes, y las víctimas no se encontrarán únicamente en la zona afectada. Es el precio que pagamos por la energía nuclear. La única salida a esta irracionalidad es detener las centrales nucleares, lo que no sólo es posible, económica y técnicamente, sino que también es necesario a nivel social y ambiental.

Además del peligro de accidente, las centrales nucleares están impidiendo en España una mayor participación en la generación eléctrica de las energías renovables, que generan muchísimos más puestos de trabajo que cualquier otro tipo de generación clásica y, sobre todo, que la nuclear. Unas energías renovables cuya producción fortalece también la independencia energética del exterior y reduce a medio plazo el precio de la electricidad al consumidor final.

Hoy la mayoría del reactores nucleares de Japón permanecen apagados, y no hay crisis de energía ni cortes de electricidad. Hay una grave crisis, sin embargo: la de la contaminación radiactiva. Sus efectos y su alcance real no se conocen, ni se conocerán nunca en detalle, pero se cree que el coste económico supera ya los 50.000 millones de euros y , en cualquier caso, sea lo que sea, será un coste asumido por el estado japonés, lo que es tanto como decir por la sociedad japonesa, y no por la compañía eléctrica propietaria.

Durante todo el año que ha pasado, los defensores de las nucleares en todo el mundo y especialmente en nuesto pais han continuado mintiendo o escondiendo para mantener un negocio que cuesta vidas y provoca daños ambientales casi irreversibles.

En España la situación es especialmente preocupante, porque la central nuclear de Garoña es idéntica al reactor número 1 de Fukushima y una de las más viejas del mundo, y tiene determinada una fecha de cierre, el Gobierno ha decidido alargar irresponsablemente su funcionamiento hasta 2019. También, y más cercana a nosotros, la central de Cofrentes, también con muchos años de funcionamiento, es idéntica al reactor nº3 de Fukushima, y a pesar de los numerosos problemas que padece y sus frecuentes averías, hace una año fue también autorizada para funcionar diez años más, sin esperar siquiera a la evaluación de los resultados de las pruebas de resistencia que se le han realizado, por la comisión Europea.

Como en Fukushima, las consecuencias de una catástrofe nuclear no se limitarian a los alrededores de Garoña o de Cofrentes, se extenderán por todo el país y lo condenarían a un futuro dantesco. Este es el riesgo que el gobierno asume, a cambio de que los propietarios de la central sigan ganando cientos de millones de euros, mientras el precio de la electricidad se mantendrá inalterable, cierren o no las centrales nucleares.

Por todo ello, hacemos desde aquí un llamamiento y exigimos al gobierno español, y del resto de los países nuclearizados para que, poniendo por delante el bienestar y el futuro de la ciudadanía de los beneficios de algunas empresas, apuesten por un modelo energético basado en la gestión de la demanda, el ahorro y la eficiencia energética, y en la generación mediante energías renovables y cierren, de una vez, y para siempre, Garoña, Cofrentes y el resto de las nucleares.