Fukushima, un any i escaig després

Ara, que ha passat un any i escaig des de la catàstrofe de Fukushima, sembla un bon moment per a repassar quin és el seu estat i analitzar les conseqüències físiques de l’accident.

Quant a les conseqüències físiques de l’accident de Fukushima, ara mateix tenim quatre reactors accidentats, en mal estat i als quals se’ls està apuntalant per tal d’evitar que acaben d’esfondrar-se. Açò és particularment espinós per al reactor NÚM. 4, que està visiblement inclinat i conté una piscina de combustible gastat plena, amb el risc de, si continua el deteriorament de l’edifici, s’esquerde i perda l’aigua, amb la qual cosa l’accident tornaria a començar.

Els reactors s’han aconseguit estabilitzar a temperatures menors a 100ºC, però segueixen amb dispositius de refrigeració provisionals, que pateixen freqüents avaries. S’estan construint, en la rodalia dels reactors, una espècie de coberta de plàstic per a protegir-los de la pluja (recordem que Fukushima és zona de tifons) i per a evitar que la pols radioactiva s’escape quan comencen les operacions de desmantellament. El problema és que els nivells de radiació dins d’aquests reactors són enormes, sobretot en el reactor NÚM. 1, que és on es va produir una fusió més completa del combustible nuclear: la “lava” resultant de l’accident va arribar a travessar l’atuell del reactor i va penetrar més de mig metre en la llosa de formigó sobre la qual s’assentava.

Aquestes dosis de radiació són tan grans que els operaris exposats absorbiren en pocs segons la dosi anual permesa, per la qual cosa aquest desmuntatge haurà de fer-se quasi completament amb robots. El problema és que no existeix encara aquesta tecnologia de robots, capaços de treballar dins d’una pasterada de canonades, enderrocs.. Sense comptar que aquests nivells de radiació tan alts afecten també als xips dels seus ordinadors. Per tot açò, els enginyers de TEPCO, l’empresa propietària de la central nuclear, que ha hagut de ser nacionalitzada per l’estat japonés, calculen que tardaran un mínim de 40 anys a desmantellar els quatre reactors accidentats, sense poder calcular de forma més o menys fiable el seu cost final. Altres experts creuen que directament açò no serà possible i que caldrà deixar-ho estar i acabar construint sarcòfags per sobre d’ells com el de Txernòbil, que caldrà vigilar i mantenir durant mil·lennis (com a poc).

Quant a l’impacte sobre la població civil, hi ha calgut evacuar i resituar a diverses desenes de milers de persones, encara que aquest procés no s’ha acabat encara, ja que zones que se suposaven en principi segures al final no ho eren i hi ha resident que ja porten 4 o 5 trasllats. Una part d’ells podrà tornar als seus llocs d’origen, encara que els treballs de descontaminació estan avançant molt a poc a poc i la major part de forma definitiva, ja que àrees de desenes de quilòmetres quadrats han quedat tan contaminades que directament s’han declarat “zones mortes” on no es pot viure, conrear, o treballar. Només es poden visitar durant períodes molt limitats de temps.

Globalment les últimes dades, encara provisionals, ja que les estimacions no han parats d’elevar-se des de l’accident, és que les emissions de radioactivitat a l’atmosfera han sigut de l’ordre del 80% de les de Txernòbil. No obstant açò, la gran incògnita és que succeirà amb les emissions a l’oceà Pacífic, ja que és la primera vegada que en un accident nuclear realment greu la major part de l’abocament acaba a la mar. La conseqüència més evident és que s’hauran dipositat en els sediments del fons marí, fins a prou quilometres de Fukushima, grans quantitats de partícules radioactives, i així com la contaminació a terra ferma es pot netejar, encara que amb moltes dificultats, a la mar es impossible. Encara que volen formigonar el fons de la mar en la rodalia de la central de Fukushima, la contaminació ha arribat molt mes enllà. Caldrà anar estudiant com van passant els isòtops radioactius per les cadenes tròfiques marines, i si, quan hi haja altres terratrémols, tempestes.. es remouen i resuspenen, fent un efecte com d’abocaments repetitius. De moment, s’ha trobat que la contaminació radioactiva ja ha creuat el Pacífic, prou abans del previst, i s’han pescat a Califòrnia tonyines amb traces d’isòtops radioactius provinents de Fukushima.

Caldrà, de totes formes, esperar prou temps per a apreciar totes les conseqüències de l’accident, a banda del problema de la resuspenció dels sediments radioactius, només amb els anys es podrà mesurar l’augment de diverses malalties causades per l’exposició de la població a la radiació, ja que foren relativament baixes. Però, van afectar a més de 100.000 persones per la tardança en evacuar a la població per part del govern japonés i per la seua no utilització, encara que es disposava d’ells, dels models de dispersió de la contaminació, que va fer que en uns primers terminis s’evacuaren moltes persones a zones encara mes contaminades que les de procedència. Per tot açò, es que la catàstrofe de Fukushima es defineix a voltes com un Txernòbil a càmera lenta.

José Juan Sanchis
(portaveu de Tanquem Cofrents)

ARTICLE PUBLICAT ORIGINALMENT EN LA REVISTA DE SALUT LABORAL DE L'STEPV 

 

Ascó obligada a baixar la seua potència per una allau d'algues

El canvi climàtic incrementarà aquest tipus de successos, agreujant encara més els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles

 Els incidents a les centrals nuclears espanyoles no cessen. Quan encara no s'han connectat Almaraz I i II i Trillo no ha arribat encara a recuperar la seua potència nominal, els dos reactors d'Ascó s'han sumat aquesta setmana al cúmul de problemes que pateix el sector nuclear espanyol. A causa d'una allau d'algues al riu Ebre, Ascó I i II s'han vist obligades a baixar la seua potència, per evitar així un possible col • lapse del sistema de refrigeració. Aquesta és la setena vegada que Ascó pateix problemes com a conseqüència d'una allau d'algues, un succés que malauradament el canvi climàtic agreujarà, la qual cosa incrementarà els problemes constants de les centrals nuclears espanyoles.

Aquest dimecres 20 de juny, els reactors nuclears d'Ascó I i Ascó II es van veure obligats a reduir la potència davant d'una allau d'algues al riu Ebre, que amenaçava de bloquejar el canal d'admissió de l'aigua de refrigeració de la central nuclear. Davant d'aquest nou incident d'una central nuclear espanyola (la setmana passada va ser Almaraz la que va patir un incendi), Endesa, empresa titular de la planta, va realitzar en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, un gran desembassament d'aigua per diluir les algues i tractar de solucionar el problema.

Resulta com a mínim qüestionable que justament en la setmana en què s'inicia l'estiu, en un any tan sec com el de 2012, es duga a terme un desembassament d'aigua de tal magnitud per afavorir els interessos d'una central nuclear, que ja són de per si els majors consumidors individuals d'aigua de tot l'Estat espanyol. És més qüestionable encara, si tenim en compte que l'únic objecte d'aquesta actuació era salvaguardar els beneficis econòmics d'una empresa privada, ja que el subministrament elèctric no estava en perill. La setmana passada, per exemple, quatre reactors nuclears espanyols (Almaraz I i II, Trillo i Vandellòs I) es van veure obligats a reduir la potència, disminuint així en més d'un 50% la potència nuclear a tot l'Estat sense que el sistema elèctric espanyol es ressentís gens ni mica.

També resulta lamentable que per a aquests casos, en què estan en joc els beneficis econòmics de les elèctriques, no es dubte i s'actue precipitadament, permetent desembassaments de gran magnitud. Uns desembassaments que malauradament s'impedeixen en altres ocasions, com ara per al manteniment del cabal ecològic dels rius, amb fins i tot trams fluvials completament secs, com ha passat reiteradament en els últims anys al Xúquer. Mentre aquest riu llangueix per culpa de la falta d'aigua, la central nuclear de Cofrents evapora 21 hectòmetres cúbics (10.500 piscines olímpiques) anuals d'aigua d'òptima qualitat en el curs alt del Xúquer.

El problema de l'allau d'algues que ha patit aquesta setmana Ascó no és nou. La nuclear catalana ja va patir davallades de potència per successos d'aquest tipus en 1990, 2002, 2005 i, més recentment, a l'agost i el novembre de 2010 i el juliol de l'any passat. A més, Ascó no és un cas aïllat, ja que s'han produït incidents similars en altres reactors de tot el món. Fins i tot en centrals nuclears que obtenen l'aigua de refrigeració del mar. En aquestos casos, els problemes estan provocats per les meduses en lloc de les algues. Al juliol de 2011, per exemple, els dos reactors escocesos de Torness van haver d'aturar-se per culpa d'una "explosió" de meduses.

Davant de l'augment de la temperatura de l'aigua dels rius i els mars, provocada pel canvi climàtic, i el de la contaminació orgànica, aquestes "explosions" d'algues i meduses incrementaran la seua freqüència i intensitat, especialment a l'estiu, posant a prova la seguretat de les obsoletes centrals nuclears espanyoles. Unes centrals que veuran en perill el seu sistema de refrigeració no només per aquestes "explosions naturals", sinó també pel propi augment de la temperatura de l'aigua dels rius, que fins i tot pot fer inviable els sistemes de refrigeració, comprometent així el funcionament de les nuclears i la seguretat de tots els ciutadans i del medi ambient.

Per tot això, des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigim al Govern de Mariano Rajoy que rectifique la seua política energètica i aposte per les energies renovables, que entre altres avantatges no pateixen problemes de refrigeració com sí que els pateixen les centrals nuclears. Una raó més perquè l'Estat espanyol programe ja el tancament de totes les centrals nuclears i la transició a un sistema energètic basat en l'estalvi, l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables.

Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN)

Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

El cambio climático incrementará este tipo de sucesos, agravando aún más los constantes problemas de las centrales nucleares españolas

 Los incidentes en las centrales nucleares españolas no cesan. Cuando aún no se han conectado Almaraz I y II y Trillo no ha llegado todavía a recuperar su potencia nominal, los dos reactores de Ascó se han sumado esta semana al carrusel de problemas que sufre el sector nuclear español. Debido a una avalancha de algas en el río Ebro, Ascó I y II se han visto obligadas a bajar su potencia, para evitar así un posible colapso de su sistema de refrigeración. Esta es la séptima vez que Ascó sufre problemas como consecuencia de una avalancha de algas, un suceso que desgraciadamente el cambio climático agravará, incrementándose así los constantes problemas de las centrales nucleares españolas.

Este miércoles 20 de junio, los reactores nucleares de Ascó I y Ascó II se vieron obligados a reducir su potencia ante una avalancha de algas en el río Ebro, que amenazaba con bloquear el canal de admisión del agua de refrigeración de la central nuclear. Ante este nuevo incidente de una central nuclear española (la semana pasada fue Almaraz la que sufrió un incendio), Endesa, empresa titular de la planta, realizó en coordinación con la Confederación Hidrográfica del Ebro un gran desembalse de agua para diluir las algas y tratar de solucionar este problema.

Resulta como mínimo cuestionable que justo en la semana que se inicia el verano, en un año tan seco como el de 2012, se lleve a cabo un desembalse de agua de tal magnitud para favorecer los intereses de una central nuclear, que ya son de por sí los mayores consumidores individuales de aguda de todo el Estado Español. Más cuestionable si cabe, si tenemos en cuenta que el único objeto de esta actuación era salvaguardar los beneficios económicos de una empresa privada, ya que el suministro eléctrico no estaba en peligro. La semana pasada, por ejemplo, cuatro reactores nucleares españoles (Almaraz I y II, Trillo y Vandellós I) se vieron obligados a reducir su potencia, disminuyendo así en más de un 50% la potencia nuclear en todo el Estado sin que el sistema eléctrico español se resintiese lo más mínimo.

También resulta lamentable que para estos casos, en los que están en juego los beneficios económicos de las eléctricas, no se dude y se actúe apresuradamente, permitiendo desembalses de gran magnitud. Unos desembalses que desgraciadamente se impiden en otras ocasiones, como por ejemplo para el mantenimiento del caudal ecológico de los ríos, con incluso tramos fluviales completamente secos, como ha ocurrido reiteradamente en los últimos años en el Júcar (Valencia). Mientras este río languidece por culpa de la falta de agua, la central nuclear de Cofrentes evapora 21 hectómetros cúbicos (10.500 piscinas olímpicas) anuales de agua de óptima calidad en el curso alto del Júcar.

El problema de avalancha de algas que ha sufrido esta semana Ascó no es nuevo. La nuclear catalana ya sufrió bajadas de potencia por sucesos de este tipo en 1990, 2002, 2005 y más recientemente en agosto y en noviembre de 2010 y en julio del año pasado. Además, Ascó no es un caso aislado, ya que se han producido incidentes similares en otros reactores de todo el mundo. Incluso en centrales nucleares que obtienen el agua de refrigeración del mar. En estos casos, los problemas vienen provocados por las medusas en lugar de las algas. En julio de 2011, por ejemplo, los dos reactores escoceses de Torness tuvieron que parar su funcionamiento por culpa de una "explosión" de medusas.

Ante el aumento de la temperatura del agua de ríos y mares, provocada por el cambio climático, y el de la contaminación orgánica, estas "explosiones" de algas y medusas incrementarán su frecuencia e intensidad, especialmente en verano, poniendo a prueba la seguridad de las obsoletas centrales nucleares españolas. Unas centrales que verán en peligro su sistema de refrigeración no sólo por estas "explosiones naturales", sino también por el propio aumento de la temperatura del agua de los ríos, que incluso puede hacer inviable los sistemas de refrigeración, comprometiendo así el funcionamiento de las nucleares y la seguridad de todos los ciudadanos y del medio ambiente.

Por todo ello, desde la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) exigimos al Gobierno de Mariano Rajoy que rectifique su política energética y apueste por las energías renovables, que entre otras ventajas no sufren problemas de refrigeración como sí los padecen las centrales nucleares. Una razón más para que el Estado español programe ya el cierre de todas las centrales nucleares y la transición a un sistema energético basado en el ahorro, la eficiencia energética y el uso de las energías renovables.

Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN)

La Marxa a Cofrents demana un any més el tancament de la central nuclear

Ahir diumenge 3 de juny va tenir lloc una nova edició de la Marxa Antinuclear a Cofrents, que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació d'unes 250 persones procedents de diverses comarques del País Valencià.
Abans de l'inici de la Marxa, s'ha desplegat a Jalance una gran pancarta de 25 metres de diàmetre amb el símbol de perill nuclear. Després de recórrer els més de 4 km que separen aquesta població de la central nuclear, els/les antinuclears ens hem concentrat en el pont que li dóna accés, on s'ha llegit el manifest que reproduïm a continuació.

 Manifest de la Marxa Antinuclear a Cofrents 2012

 Amics i amigues. Una any més ens reunim davant de Cofrents per a denunciar els perills de l'energia nuclear i per a exigir el seu abandó.
Perquè és una central vella, obsoleta, i més que amortitzada.
Perquè té tot un historial d'accidents i de la seua ocultació.
Perquè, després de Fukushima, el perill que aquesta central rebente és més evident que mai.
Perquè, mentre en altres països han après la lliçó i han tancat o posat termini a l'abandó de l'energia nuclear, el govern del PP es dedica a potenciar-la encara més.
Perquè estem farts que perquè uns pocs obtinguen uns beneficis indecents, ens passen a totes les seues despeses. i es pose en perill la nostra salut i la del medi ambient.
Perquè que Iberdrola mantinga Cofrents funcionant és jugar a la ruleta russa sobre els nostres caps, apostant les nostres pròpies vides, i on, com sol ocórrer amb la ruleta, l'única que sempre guanya és la banca.
Perquè les nuclears generen milers de tones de brossa nuclear, la més tòxica i perillosa que existeix, sense tractament possible i que suposa manar-los una vertadera bomba de rellotgeria als nostres descendents per als pròxims milers de segles.
Perquè som la immensa majoria de la societat els que som conscients de tot açò i rebutgem l'energia nuclear.
Perquè, a més, les nuclears són fàcilment prescindibles. Espanya exporta més electricitat que la que genera Cofrents, i el sol i el vent ja generen més energia que les nuclears. I la produeixen de forma segura i neta, fomentant l'autonomia energètica, la tecnologia pròpia i la producció local, donant llocs de treball estables i saludables.
Perquè l'energia nuclear és cada vegada més cara i les renovables més barates.
Resumint, estem ací perquè amb les nuclears el que aquesta en joc és el més important, ni més ni menys que el nostre futur i el dels nostres fills.
Per tants motius i, sobretot, perquè ens mereixem una vida segura i en pau, exigim el tancament immediat de Cofrents i totes les altres nuclears i junts cridem:
Nuclear? No, gràcies! Cal tancar Cofrents!

Manifiesto de la Marcha Antinuclear a Cofrentes 2012

Amigos y amigas. Una año más nos reunimos delante de Cofrentes para denunciar los peligros de la energía nuclear y para exigir su abandono.

Porque es una central vieja, obsoleta, y más que amortizada.

Porque tiene todo un historial de accidentes y de su ocultación.

Porque, después de Fukushima, el peligro de que esta central reviente es más evidente que nunca.

Porque, mientras en otros países han aprendido la lección y han cerrado o puesto plazo al abandono de la energía nuclear, el gobierno del PP se dedica a potenciarla aun más.

Porque estamos hartos de que para que unos pocos obtengan unos beneficios indecentes, nos pasen a todos sus gastos. y se ponga en peligro nuestra salud y la del medio ambiente.

Porque que Iberdrola mantenga Cofrentes funcionando es jugar a la ruleta rusa sobre nuestras cabezas, apostando nuestras propias vidas, y donde, como suele ocurrir con la ruleta, la única que siempre gana es la banca.

Porque las nucleares generan miles de toneladas de basura nuclear, la más tóxica y peligrosa que existe, sin tratamiento posible y que suponen mandarles una verdadera bomba de relojería a nuestros descendientes para los próximos miles de siglos.

Porque somos la inmensa mayoría de la sociedad los que somos conscientes de esto y rechazamos la energía nuclear.

Porque, además, las nucleares son fácilmente prescindibles. España exporta más electricidad que la que genera Cofrentes, y el sol y el viento ya generan más energía que las nucleares. Y la producen de forma segura y limpia, fomentando la autonomía energética, la tecnología propia y la producción local, dando puestos de trabajo estables y saludables.

Porque la energía nuclear es cada vez más cara y las renovables más baratas.

Resumiendo, estamos aquí porque con las nucleares lo que esta en juego es lo más importante, nada más y nada menos que nuestro futuro y el de nuestros hijos.

Por tantos motivos y, sobre todo, porque nos merecemos una vida segura y en paz, exigimos el cierre inmediato de  Cofrentes y todas las demás nucleares y juntos gritamos:
¿Nuclear? ¡No, gracias! ¡Hay que cerrar Cofrentes!

Aquest 3 de juny... Cal Tancar Cofrents!

Autobús gratuït des de València. Plaçes Limitades. Exida a les 9´30 hores des de Pl. Espanya.

Dinar en Aiora.

Per apuntar-se: tanquemcofrents@gmail.com

Més Informació: http://tanquemcofrents.blogspot.com 

Autobús gratuito desde Valencia. Plazas Limitadas. Salida a las 9.30 horas desde Pl. España. Dinar en Ayora.

Para apuntarse: tanquemcofrents@gmail.com

Más información:  http://tanquemcofrents.blogspot.com

Acció de protesta a la Central de Cofrents amb motiu del 26 aniversari de Txernòbil

Els activistes de Tanquem Cofrents van ser retinguts il.liegalment pel personal de seguretat de la plataforma atòmica després de l'acció.

Aquest dilluns 23 d'abril, 10 activistes de Tanquem Cofrents –plataforma que agrupa als principals grups ecologistes i organitzacions de la societat civil valenciana– van realitzar una acció de protesta contra els accidents nuclears i pel tancament de les centrals atòmiques amb motiu del 26 aniversari de l'accident de Txernòbil, el pitjor de la història, que es celebra hui 26 d'abril. L'acció va consistir en el desplegament d'una gran pancarta en els voltants de la central amb el text “No un altre Txernòbil”.

Després de l'acció, i quan ja s'havia recollit la pancarta i els activistes estaven muntant en els cotxes per marxar, van eixir diversos membres del personal de seguretat de la central que, amb actituds molt agressives i amb la presència d'un gos de presa, van colpejar els cotxes als que els activistes s'havien muntat i van impedir la seva marxa, la qual cosa constitueix un delicte de retenció il·legal. Cal ressaltar que tant l'acció de protesta com l'incident descrit van ocórrer en la via pública, fora del recinte de la central, que no va ser envaït en cap moment. Tanquem Cofrents ha estat estudiant la conveniència de presentar denúncia per aquests fets, dels quals va ser testimoni una patrulla de la Guàrdia Civil.