Que s'aturen Garoña i Cofrents

>>> LLEGIR VERSIÓ EN CASTELLÀ

Tanquem Les Nuclears-100%RENOVABLES i la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN), de la qual forma part "Tanquem Cofrents", demanen que s'ature el funcionament de les centrals nuclears de Garoña i Cofrents i es realitzen amb urgència els mateixos tipus de proves que s'han aplicat a la central nuclear belga Doel - 3.

(acudit publicat en la revista "Sortir du nucléaire")

El dia 16 de juliol, l'Agència Federal de Control Nuclear belga (FANC, segons les seues sigles en flamenc), comunicava en roda de premsa la decisió de tancar el reactor nuclear Doel-3 per la detecció de problemes de degradació de la caixa del reactor; aquesta decisió es comunicava després d'una reunió amb responsables de les agències de regulació nuclear de diversos països, entre els quals hi havia representants del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) de l'estat espanyol.

El motiu d'aquesta convocatòria era que els problemes detectats podien ser deguts a una degradació en l'aliatge metàl·lic de la caixa, i que aquest problema podria repetir-se en tots els casos de caixes de reactor fabricades per la companyia holandesa Rotterdam Droogdok Maatschappij, que va tancar el 1983.

Es tracta d'un problema estructural, que pot afectar 22 reactors nuclears actualment en funcionament. Entre els reactors que disposen de caixes d'aquest fabricant es troben les centrals nuclears de Garoña i Cofrents, a Espanya.

En declaracions concedides el dissabte 18 al diari belga DeMorgen, el director del FANC, Willy De Roovere, considerava que calia procedir a inspeccions en tots els països on hi ha reactors amb caixes fabricades per la Rotterdam Droogdok Maatschappij. En el reactor de Doel-3 s'han detectat més de 8.000 esquerdes; per això la FANC ha informat l'Agència Internacional d'Energia Atòmica que classifica els fets a aquest reactor nuclear com a un succés de nivell 1 en l'escala INES, però més enllà de la classificació del que s'ha descobert, la CEAN considera que el veritable problema rau en el procediment de detecció.

Segons sembla, la inspecció de la caixa del reactor Doel - 3 es va dur a terme mitjançant un nou tipus d'equip de detecció ultrasònica que no s'havia aplicat abans, i en unes zones de la caixa que no eren sotmeses a inspecció de manera rutinària. Això explicaria que el fenomen estigués tan estès.

En relació amb totes aquestes informacions, TLN-100%EER i la CEAN manifesten:

1.- Creiem que és una irresponsabilitat que els representants del CSN assistents a la reunió a Brussel·les encara no hagen informat directament dels resultats de la reunió i de la informació que ha estat posada en el seu coneixement.

2.- Creiem que és una negligència que, atesa la gravetat de les dades disponibles, el ple del CSN no s'haja reunit per decidir i informar sobre les mesures que caldria aplicar en el cas de Garoña i Cofrents, les centrals que poden estar afectades potencialment pel mateix problema.

3.- Des de TLN-100%EER i la CEAN, i sobre la base de la informació de què disposem, demanem al CSN i al govern que, com a mesura de precaució, procedisquen a ordenar l'aturada immediata de les centrals nuclears de Garoña i Cofrents, i que determinen amb urgència un procediment per aplicar a les caixes de les dues centrals les proves tècniques realitzades a la central de Doel-3. I informar en el termini més breu possible dels resultats d'aquestes.

4. - Des de TLN-100%EER i la CEAN considerem que els fets a la nuclear de Doel - 3, i la transparència informativa, independència de criteri i visió del problema manifestada per l'agència reguladora belga FANC, contrasta vivament amb l'actitud històrica mantinguda pel CSN.

5.- Finalment, des de TLN-100%EER i la CEAN considerem que aquests fets reafirmen la nostra posició de demanar un calendari de tancament ordenat i urgent de les centrals nuclears en funcionament, començant per la central de Garoña, a la qual els esdeveniments de Doel- 3, afegeixen un nou argument a una relació ja aclaparadora de motius per al seu tancament immediat.

Tanquem Les Nuclears-100%RENOVABLES

i Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN)

 

Davant del descobriment d'esquerdes i defectes en el reactor nuclear belga de Doel-3, denunciem la falta de seguretat de la central de Cofrents

• Tanquem Cofrents torna a denunciar  la relaxació en les inspeccions de seguretat de Cofrents
• Cofrents va aprovar reduir les inspeccions en les soldadures de la caixa del reactor fa un any amb el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear (CSN)

La plataforma Tanquem Cofrentes, que agrupa els principals grups ecologistes del País Valencià, i també sindicats i altres organitzacions de la societat civil valenciana, vol manifestar:

Davant del descobriment d'esquerdes i de defectes en la caixa del reactor de la central nuclear de Doel-3 (Bèlgica), del mateix fabricant que les de les centrals de Garoña i Cofrents, es posa novament de manifest l'enorme perill que comporta el funcionament de les centrals nuclears, sobretot les que ja porten algunes dècades en operació.

Cal destacar, en primer lloc, que aquestes esquerdes, que se suposa són degudes a defectes de fabricació, no van ser detectades en les provés de resistència que només fa uns mesos es van fer  —impulsades per la Comissió Europea—  en totes les centrals nuclears europees arran de la catàstrofe de Fukushima. Això dóna la raó als ecologistes que ja vam denunciar la incoherència que suposava que aquestes proves les realitzaren els mateixos tècnics de les empreses nuclears, que tenien un clar interés en obtenir uns resultats que no reflectiren cap problema o anomalia. S'ha demostrat, fins i tot més clarament, que la realització de les proves de resistència va ser una operació sobretot de propaganda, per a fer veure que es reaccionava d'alguna manera davant del desastre de Fukushima i tranquil•litzar així la ciutadania, que rebutja més majoritàriament que mai l'energia nuclear.

En segon lloc, Tanquem Cofrents denuncia que s'ha reduït la vigilància sobre les soldadures de la caixa del reactor de Cofrents, justament les mateixes on han aparegut les esquerdes en la central de Doel. La direcció de la central ha realitzat un canvi, emparant-se en càlculs probabilístics, en les seues normes de funcionament, de manera que s'han reduït les inspeccions d'aquestes soldadures. Concretament, s'ha passat d'haver de realitzar una inspecció volumètrica del 100% de la totalitat de les soldadures de la caixa del reactor cada 10 anys, a deixar de revisar les soldadures circumferencials i a inspeccionar les soldadures axials “el raonablement possible”. Aquesta modificació a la baixa en les inspeccions només s'entén com una forma es reduir els costos de funcionament i posa de manifest una vegada més la política d'Iberdrola, l'empresa propietària de la central de Cofrents, de posar els seus immensos beneficis econòmics (recordem que Cofrents guanya entre mig i un milió d'euros nets diaris) per davant de la seguretat dels treballadors i de la ciutadania. Però encara més greu que el comportament d'Iberdrola és el del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), l'òrgan regulador que se suposa que vetla per la seguretat de les centrals nuclears davant de la ciutadania, que va aprovar aquesta modificació en les normes de funcionament de la central en la reunió del seu ple de 20 de juliol de 2011. Iberdrola i el CSN han obviat la lliçó més clara que es pot aprendre de la catàstrofe de Fukushima, i és que els càlculs probabilístics no serveixen quan les conseqüències d'un fallada són tan catastròfics com els de la indústria nuclear, perquè sempre pot aparéixer un succés, que  encara que siga improbable, pot ocórrer, com va ser el tsunami de 14 m d'altura al Japó, o uns defectes de fabricació en una peça crucial, com és el cas que ara ens ocupa.

Caldria assenyalar també que l'argumentació de les empreses nuclears i de l'administració autonòmica que defensen que ací no pot passar el que ha succeït en Doel-3, perquè  a Cofrents o a Garoña la pressió de treball de la central és menor, no és més que una fal•làcia. La causa de la corrosió que ha produït les esquerdes és, a més dels defectes de fabricació, sobretot la radiació neutrònica, concretament la seua intensitat i el seu temps d'exposició, i Cofrents té una potència major que Doel-3 i porta funcionant dos anys més; pel que fa a Garoña, aquesta és 11 anys més vella, encara que la seua potència és menor.

També paga la pena recordar que en l'historial de Cofrents ja inclou l'aparició de fissures per corrosió en altres parts de la central, com ara en els accionadors hidràulics de les barres de control, que van haver de ser canviats en la seua totalitat i fer les corresponents soldadures dos vegades, per no quedar bé a la primera. I també que ja durant la construcció de la central va haver-hi un escàndol per la falsificació en les proves de qualitat  de les soldadures que van desembocar en l'acomiadament del supervisor que ho va denunciar.

Per tot això, Tanquem Cofrents exigeix que, amb caràcter immediat, s'anul•le l'esmentada modificació en les normes de funcionament, es realitzen proves exhaustives de l'estat de la caixa del reactor i que es done informació exhaustiva dels resultats a la ciutadania. I torna a exigir que el govern central respecte l'opinió publica majoritària i tanque a curt termini les centrals nuclears, en compte de prolongar el seu funcionament com ja ho està anunciant.

La majoria dels governs europeus, com Alemanya, Suïssa o la mateixa Bèlgica on esta la central de Doel, estan tancant o tenen planificat el tancament dels seus centrals nuclears, sobretot les més antigues, mentre que el govern espanyol va en sentit totalment contrari, el d'allargar el seu funcionament sense data final. Aquesta política tan perillosa té encara més delicte quan ací ho tenim fins i tot més fàcil que altres països per a tancar les nuclears a causa de la sobrecapacitat del sistema elèctric espanyol, la penetració de les energies renovables (el sol i el vent ja produeixen més electricitat que les nuclears), sense haver d'augmentar el preu de l'electricitat al consumidor i amb conseqüències molt positives en termes d'ocupació, augment de la independència energètica de l'exterior i de desenvolupament d'un sector industrial dinàmic, amb tecnologia pròpia i amb capacitat d'exportació; un sector que tanta falta fa en aquestos temps de crisi, i que ara mateix està decaient pels atacs normatius i les acusacions infundades del govern a les energies renovables.

 

Ante el descubrimiento de grietas y defectos en el reactor nuclear belga de Doel-3, denunciamos la falta de seguridad de la central de Cofrents

• Tanquem Cofrents vuelve a denunciar  la relajación en las inspecciones de seguridad de Cofrentes
• Cofrentes aprobó reducir las inspecciones en las soldaduras de la vasija hace un año con el visto bueno del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN)

La plataforma Tanquem Cofrentes, que agrupa los principales grupos ecologistas del País Valenciano, asi como sindicatos, y otras organizaciones de la sociedad civil valenciana,  quiere manifestar:

Ante el descubrimiento de grietas y defectos en la vasija del reactor de la central nuclear de Doel-3 (Bélgica), del mismo fabricante que las de las centrales de Garoña y Cofrentes, se pone nuevamente de manifiesto el enorme peligro que supone el funcionamiento de las centrales nucleares, sobre todo las que ya llevan varias décadas en operación.

Hay que destacar, en primer lugar, que estas grietas, que se supone son debidas a defectos de fabricación, no fueron detectadas en las pruebas de resistencia (stress test) que se realizaron  —impulsadas por la Comisión Europea—  hace sólo unos meses en todas las centrales nucleares europeas a raíz de la catástrofe de Fukushima. Esto da la razón a los ecologistas que ya denunciamos la incoherencia que suponía que estas pruebas las realizaran los mismos técnicos de las empresas nucleares, que tenían un claro interés en que los resultados no reflejaran ningún problema o anomalía. Se ha demostrado, aún más claramente, que la realización de las pruebas de resistencia fue una operación sobre todo de propaganda, para hacer ver que se reaccionaba de algún modo ante el desastre de Fukushima y tranquilizar así a la ciudadanía, que rechaza más mayoritariamente que nunca la energía nuclear.

En segundo lugar, Tanquem Cofrents denuncia que se ha reducido la vigilancia sobre las soldaduras de la vasija del reactor de Cofrentes, justamente las mismas donde han aparecido las grietas en la central de Doel. La dirección de la central ha realizado un cambio, amparándose en cálculos probabilísticos, en sus normas de funcionamiento, por el que ha reducido las inspecciones de estas soldaduras. Concretamente, se ha pasado de tener que realizar una inspección volumétrica del 100% de la totalidad de las soldaduras de la vasija del reactor cada 10 años, a dejar de revisar las soldaduras circunferenciales, y a inspeccionar las soldaduras axiales “lo razonablemente posible”. Esta modificación a la baja en las inspecciones sólo se entiende como una forma se reducir los costes de funcionamiento, y ponen de manifiesto una vez más la política de Iberdrola, la empresa propietaria de la central de Cofrentes, de poner sus inmensos beneficios económicos (recordemos que Cofrentes gana entre medio y un millón de euros netos diarios) por delante de la seguridad de los trabajadores y de la ciudadanía. Pero aun más grave que el comportamiento de Iberdrola es el del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), el órgano regulador que se supone que vela por la seguridad de las centrales nucleares ante la ciudadanía, que aprobó esta modificación en las normas de funcionamiento de la central en la reunión de su pleno de 20 de julio de 2011. Iberdrola y el CSN han obviado la lección más clara que se puede aprender de la catastrofe de Fukushima, y es que los calculos probabilisticos no sirven cuando las consecuencias de un fallo son tan catastróficos como los de la industria nuclear, porque siempre puede aparecer un suceso, que  aunque sea improbable, puede ocurrir, como fue un tsunami de 14 m de altura en Japón, o defectos de fabricación en una pieza crucial, como es el caso que ahora nos ocupa.

Habría que señalar también que la argumentación que están manifestando las empresas nucleares y la administración autonómica de que aquí no puede pasar lo sucedido en Doel-3, porque  en Cofrentes o en Garoña la presión de trabajo de la central es menor, no es más que una falacia. La causa de la corrosión que ha producido las grietas es, además de los defectos de fabricación, sobre todo la radiación neutrónica, concretamente su intensidad y su tiempo de exposición, y Cofrentes tiene una potencia mayor que Doel-3, y lleva funcionando dos años más, mientras que Garoña es 11 años más vieja, aunque su potencia es menor.

También vale la pena recordar que en el historial de Cofrentes ya se cuenta la aparición de fisuras por corrosión en otras partes de la central, como en los accionadores hidráulicos de las barras de control, que tuvieron que ser cambiados en su totalidad, y realizar las correspondientes soldaduras dos veces, por no quedar bien a la primera. Y también que ya durante la construcción de la central hubo un escándalo por la falsificación en las pruebas de calidad  de las soldaduras que desembocaron en el despido del supervisor que lo denunció.

Por todo ello, Tanquem Cofrents exige que, con carácter inmediato, se anule  la mencionada modificación en las normas de funcionamiento, se realicen pruebas exhaustivas del estado de la vasija y que se de una información exhaustiva de los resultados a la ciudadanía. Y vuelve a exigir que el gobierno central respete la opinión publica mayoritaria y cierre a corto plazo las centrales nucleares, en vez de prolongar su funcionamiento como ya está anunciando.

La mayoría de los gobiernos europeos, como Alemania, Suiza o la misma Bélgica donde esta la central de Doel, están cerrando o tienen planificado el cierre de sus centrales nucleares, sobre todo las más antiguas, mientras que el gobierno español va en sentido totalmente contrario, el de alargar su funcionamiento sin fecha final. Esta política tan peligrosa tiene más delito aun cuando aquí lo tenemos incluso más fácil que otros países para cerrar las nucleares por la sobrecapacidad del sistema eléctrico español, la penetración de las energías renovables (el sol y el viento ya producen más electricidad que las nucleares), sin tener que aumentar el precio de la electricidad al consumidor, y con consecuencias muy positivas en términos de empleo, aumento de la independencia energética del exterior y de desarrollo de un sector industrial dinámico, con tecnología propia y con capacidad de exportación; un sector que tanta falta hace en este tiempo de crisis, y que ahora mismo está decayendo por los ataques normativos y las acusaciones infundadas del gobierno a las energías renovables.

 

Fukushima, un any i escaig després

Ara, que ha passat un any i escaig des de la catàstrofe de Fukushima, sembla un bon moment per a repassar quin és el seu estat i analitzar les conseqüències físiques de l’accident.

Quant a les conseqüències físiques de l’accident de Fukushima, ara mateix tenim quatre reactors accidentats, en mal estat i als quals se’ls està apuntalant per tal d’evitar que acaben d’esfondrar-se. Açò és particularment espinós per al reactor NÚM. 4, que està visiblement inclinat i conté una piscina de combustible gastat plena, amb el risc de, si continua el deteriorament de l’edifici, s’esquerde i perda l’aigua, amb la qual cosa l’accident tornaria a començar.

Els reactors s’han aconseguit estabilitzar a temperatures menors a 100ºC, però segueixen amb dispositius de refrigeració provisionals, que pateixen freqüents avaries. S’estan construint, en la rodalia dels reactors, una espècie de coberta de plàstic per a protegir-los de la pluja (recordem que Fukushima és zona de tifons) i per a evitar que la pols radioactiva s’escape quan comencen les operacions de desmantellament. El problema és que els nivells de radiació dins d’aquests reactors són enormes, sobretot en el reactor NÚM. 1, que és on es va produir una fusió més completa del combustible nuclear: la “lava” resultant de l’accident va arribar a travessar l’atuell del reactor i va penetrar més de mig metre en la llosa de formigó sobre la qual s’assentava.

Aquestes dosis de radiació són tan grans que els operaris exposats absorbiren en pocs segons la dosi anual permesa, per la qual cosa aquest desmuntatge haurà de fer-se quasi completament amb robots. El problema és que no existeix encara aquesta tecnologia de robots, capaços de treballar dins d’una pasterada de canonades, enderrocs.. Sense comptar que aquests nivells de radiació tan alts afecten també als xips dels seus ordinadors. Per tot açò, els enginyers de TEPCO, l’empresa propietària de la central nuclear, que ha hagut de ser nacionalitzada per l’estat japonés, calculen que tardaran un mínim de 40 anys a desmantellar els quatre reactors accidentats, sense poder calcular de forma més o menys fiable el seu cost final. Altres experts creuen que directament açò no serà possible i que caldrà deixar-ho estar i acabar construint sarcòfags per sobre d’ells com el de Txernòbil, que caldrà vigilar i mantenir durant mil·lennis (com a poc).

Quant a l’impacte sobre la població civil, hi ha calgut evacuar i resituar a diverses desenes de milers de persones, encara que aquest procés no s’ha acabat encara, ja que zones que se suposaven en principi segures al final no ho eren i hi ha resident que ja porten 4 o 5 trasllats. Una part d’ells podrà tornar als seus llocs d’origen, encara que els treballs de descontaminació estan avançant molt a poc a poc i la major part de forma definitiva, ja que àrees de desenes de quilòmetres quadrats han quedat tan contaminades que directament s’han declarat “zones mortes” on no es pot viure, conrear, o treballar. Només es poden visitar durant períodes molt limitats de temps.

Globalment les últimes dades, encara provisionals, ja que les estimacions no han parats d’elevar-se des de l’accident, és que les emissions de radioactivitat a l’atmosfera han sigut de l’ordre del 80% de les de Txernòbil. No obstant açò, la gran incògnita és que succeirà amb les emissions a l’oceà Pacífic, ja que és la primera vegada que en un accident nuclear realment greu la major part de l’abocament acaba a la mar. La conseqüència més evident és que s’hauran dipositat en els sediments del fons marí, fins a prou quilometres de Fukushima, grans quantitats de partícules radioactives, i així com la contaminació a terra ferma es pot netejar, encara que amb moltes dificultats, a la mar es impossible. Encara que volen formigonar el fons de la mar en la rodalia de la central de Fukushima, la contaminació ha arribat molt mes enllà. Caldrà anar estudiant com van passant els isòtops radioactius per les cadenes tròfiques marines, i si, quan hi haja altres terratrémols, tempestes.. es remouen i resuspenen, fent un efecte com d’abocaments repetitius. De moment, s’ha trobat que la contaminació radioactiva ja ha creuat el Pacífic, prou abans del previst, i s’han pescat a Califòrnia tonyines amb traces d’isòtops radioactius provinents de Fukushima.

Caldrà, de totes formes, esperar prou temps per a apreciar totes les conseqüències de l’accident, a banda del problema de la resuspenció dels sediments radioactius, només amb els anys es podrà mesurar l’augment de diverses malalties causades per l’exposició de la població a la radiació, ja que foren relativament baixes. Però, van afectar a més de 100.000 persones per la tardança en evacuar a la població per part del govern japonés i per la seua no utilització, encara que es disposava d’ells, dels models de dispersió de la contaminació, que va fer que en uns primers terminis s’evacuaren moltes persones a zones encara mes contaminades que les de procedència. Per tot açò, es que la catàstrofe de Fukushima es defineix a voltes com un Txernòbil a càmera lenta.

José Juan Sanchis
(portaveu de Tanquem Cofrents)

ARTICLE PUBLICAT ORIGINALMENT EN LA REVISTA DE SALUT LABORAL DE L'STEPV 

 

Ascó obligada a baixar la seua potència per una allau d'algues

El canvi climàtic incrementarà aquest tipus de successos, agreujant encara més els constants problemes de les centrals nuclears espanyoles

 Els incidents a les centrals nuclears espanyoles no cessen. Quan encara no s'han connectat Almaraz I i II i Trillo no ha arribat encara a recuperar la seua potència nominal, els dos reactors d'Ascó s'han sumat aquesta setmana al cúmul de problemes que pateix el sector nuclear espanyol. A causa d'una allau d'algues al riu Ebre, Ascó I i II s'han vist obligades a baixar la seua potència, per evitar així un possible col • lapse del sistema de refrigeració. Aquesta és la setena vegada que Ascó pateix problemes com a conseqüència d'una allau d'algues, un succés que malauradament el canvi climàtic agreujarà, la qual cosa incrementarà els problemes constants de les centrals nuclears espanyoles.

Aquest dimecres 20 de juny, els reactors nuclears d'Ascó I i Ascó II es van veure obligats a reduir la potència davant d'una allau d'algues al riu Ebre, que amenaçava de bloquejar el canal d'admissió de l'aigua de refrigeració de la central nuclear. Davant d'aquest nou incident d'una central nuclear espanyola (la setmana passada va ser Almaraz la que va patir un incendi), Endesa, empresa titular de la planta, va realitzar en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, un gran desembassament d'aigua per diluir les algues i tractar de solucionar el problema.

Resulta com a mínim qüestionable que justament en la setmana en què s'inicia l'estiu, en un any tan sec com el de 2012, es duga a terme un desembassament d'aigua de tal magnitud per afavorir els interessos d'una central nuclear, que ja són de per si els majors consumidors individuals d'aigua de tot l'Estat espanyol. És més qüestionable encara, si tenim en compte que l'únic objecte d'aquesta actuació era salvaguardar els beneficis econòmics d'una empresa privada, ja que el subministrament elèctric no estava en perill. La setmana passada, per exemple, quatre reactors nuclears espanyols (Almaraz I i II, Trillo i Vandellòs I) es van veure obligats a reduir la potència, disminuint així en més d'un 50% la potència nuclear a tot l'Estat sense que el sistema elèctric espanyol es ressentís gens ni mica.

També resulta lamentable que per a aquests casos, en què estan en joc els beneficis econòmics de les elèctriques, no es dubte i s'actue precipitadament, permetent desembassaments de gran magnitud. Uns desembassaments que malauradament s'impedeixen en altres ocasions, com ara per al manteniment del cabal ecològic dels rius, amb fins i tot trams fluvials completament secs, com ha passat reiteradament en els últims anys al Xúquer. Mentre aquest riu llangueix per culpa de la falta d'aigua, la central nuclear de Cofrents evapora 21 hectòmetres cúbics (10.500 piscines olímpiques) anuals d'aigua d'òptima qualitat en el curs alt del Xúquer.

El problema de l'allau d'algues que ha patit aquesta setmana Ascó no és nou. La nuclear catalana ja va patir davallades de potència per successos d'aquest tipus en 1990, 2002, 2005 i, més recentment, a l'agost i el novembre de 2010 i el juliol de l'any passat. A més, Ascó no és un cas aïllat, ja que s'han produït incidents similars en altres reactors de tot el món. Fins i tot en centrals nuclears que obtenen l'aigua de refrigeració del mar. En aquestos casos, els problemes estan provocats per les meduses en lloc de les algues. Al juliol de 2011, per exemple, els dos reactors escocesos de Torness van haver d'aturar-se per culpa d'una "explosió" de meduses.

Davant de l'augment de la temperatura de l'aigua dels rius i els mars, provocada pel canvi climàtic, i el de la contaminació orgànica, aquestes "explosions" d'algues i meduses incrementaran la seua freqüència i intensitat, especialment a l'estiu, posant a prova la seguretat de les obsoletes centrals nuclears espanyoles. Unes centrals que veuran en perill el seu sistema de refrigeració no només per aquestes "explosions naturals", sinó també pel propi augment de la temperatura de l'aigua dels rius, que fins i tot pot fer inviable els sistemes de refrigeració, comprometent així el funcionament de les nuclears i la seguretat de tots els ciutadans i del medi ambient.

Per tot això, des de la Coordinadora Estatal Anti Nuclear (CEAN) exigim al Govern de Mariano Rajoy que rectifique la seua política energètica i aposte per les energies renovables, que entre altres avantatges no pateixen problemes de refrigeració com sí que els pateixen les centrals nuclears. Una raó més perquè l'Estat espanyol programe ja el tancament de totes les centrals nuclears i la transició a un sistema energètic basat en l'estalvi, l'eficiència energètica i l'ús de les energies renovables.

Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN)

Ascó obligada a bajar su potencia por una avalancha de algas

El cambio climático incrementará este tipo de sucesos, agravando aún más los constantes problemas de las centrales nucleares españolas

 Los incidentes en las centrales nucleares españolas no cesan. Cuando aún no se han conectado Almaraz I y II y Trillo no ha llegado todavía a recuperar su potencia nominal, los dos reactores de Ascó se han sumado esta semana al carrusel de problemas que sufre el sector nuclear español. Debido a una avalancha de algas en el río Ebro, Ascó I y II se han visto obligadas a bajar su potencia, para evitar así un posible colapso de su sistema de refrigeración. Esta es la séptima vez que Ascó sufre problemas como consecuencia de una avalancha de algas, un suceso que desgraciadamente el cambio climático agravará, incrementándose así los constantes problemas de las centrales nucleares españolas.

Este miércoles 20 de junio, los reactores nucleares de Ascó I y Ascó II se vieron obligados a reducir su potencia ante una avalancha de algas en el río Ebro, que amenazaba con bloquear el canal de admisión del agua de refrigeración de la central nuclear. Ante este nuevo incidente de una central nuclear española (la semana pasada fue Almaraz la que sufrió un incendio), Endesa, empresa titular de la planta, realizó en coordinación con la Confederación Hidrográfica del Ebro un gran desembalse de agua para diluir las algas y tratar de solucionar este problema.

Resulta como mínimo cuestionable que justo en la semana que se inicia el verano, en un año tan seco como el de 2012, se lleve a cabo un desembalse de agua de tal magnitud para favorecer los intereses de una central nuclear, que ya son de por sí los mayores consumidores individuales de aguda de todo el Estado Español. Más cuestionable si cabe, si tenemos en cuenta que el único objeto de esta actuación era salvaguardar los beneficios económicos de una empresa privada, ya que el suministro eléctrico no estaba en peligro. La semana pasada, por ejemplo, cuatro reactores nucleares españoles (Almaraz I y II, Trillo y Vandellós I) se vieron obligados a reducir su potencia, disminuyendo así en más de un 50% la potencia nuclear en todo el Estado sin que el sistema eléctrico español se resintiese lo más mínimo.

También resulta lamentable que para estos casos, en los que están en juego los beneficios económicos de las eléctricas, no se dude y se actúe apresuradamente, permitiendo desembalses de gran magnitud. Unos desembalses que desgraciadamente se impiden en otras ocasiones, como por ejemplo para el mantenimiento del caudal ecológico de los ríos, con incluso tramos fluviales completamente secos, como ha ocurrido reiteradamente en los últimos años en el Júcar (Valencia). Mientras este río languidece por culpa de la falta de agua, la central nuclear de Cofrentes evapora 21 hectómetros cúbicos (10.500 piscinas olímpicas) anuales de agua de óptima calidad en el curso alto del Júcar.

El problema de avalancha de algas que ha sufrido esta semana Ascó no es nuevo. La nuclear catalana ya sufrió bajadas de potencia por sucesos de este tipo en 1990, 2002, 2005 y más recientemente en agosto y en noviembre de 2010 y en julio del año pasado. Además, Ascó no es un caso aislado, ya que se han producido incidentes similares en otros reactores de todo el mundo. Incluso en centrales nucleares que obtienen el agua de refrigeración del mar. En estos casos, los problemas vienen provocados por las medusas en lugar de las algas. En julio de 2011, por ejemplo, los dos reactores escoceses de Torness tuvieron que parar su funcionamiento por culpa de una "explosión" de medusas.

Ante el aumento de la temperatura del agua de ríos y mares, provocada por el cambio climático, y el de la contaminación orgánica, estas "explosiones" de algas y medusas incrementarán su frecuencia e intensidad, especialmente en verano, poniendo a prueba la seguridad de las obsoletas centrales nucleares españolas. Unas centrales que verán en peligro su sistema de refrigeración no sólo por estas "explosiones naturales", sino también por el propio aumento de la temperatura del agua de los ríos, que incluso puede hacer inviable los sistemas de refrigeración, comprometiendo así el funcionamiento de las nucleares y la seguridad de todos los ciudadanos y del medio ambiente.

Por todo ello, desde la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN) exigimos al Gobierno de Mariano Rajoy que rectifique su política energética y apueste por las energías renovables, que entre otras ventajas no sufren problemas de refrigeración como sí los padecen las centrales nucleares. Una razón más para que el Estado español programe ya el cierre de todas las centrales nucleares y la transición a un sistema energético basado en el ahorro, la eficiencia energética y el uso de las energías renovables.

Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN)